La cultura viu a l’Eixample

Menjar bé i passar-s’ho bé. Aquesta és, resumida, la doble filosofia del JOK. Fàcil de dir, però difícil d’aconseguir. I amb aquesta obsessió treballa diàriament un gran equip de professionals dirigits pel periodista Joan Maria Pou i el seu amic i soci Oriol Badia, els dos líders del projecte. El JOK és una bèstia en creixement constant i amb un enorme potencial que exigeix una gestió molt acurada per fer-la caminar amb pas ferm sense perdre'n el control. El cor és el restaurant, l’òrgan principal i més important, imprescindible perquè la resta funcioni. La xef Olga Sternari és la responsable de la cuina. La sala la controla amb precisió i delicadesa el Mainard Aparici amb el Xavi Ballesteros com a segon maître. L’altre espai fonamental és la cocteleria, on el geni Adrià Batlle, que experimenta amb noves creacions al laboratori situat en un racó del jardí, les ofereix després a la sala, on t’hi pots trobar des d’un petit concert fins a la presentació d’un llibre o la gravació d’un podcast.

El JOK va néixer fa un any i ens adonem que hem trigat massa a venir a descobrir la seva proposta. Com fem habitualment, ens deixem aconsellar sobre l’oferta gastronòmica i aquesta vegada preferim no mirar la carta, avui més que mai hem vingut a jugar. Les croquetes de cua de bou i ceps, i els bunyols de bacallà amb pera confitada i allioli negre, són un bon escalfament. La primera part la fem tastant uns raviolis farcits d’ànec i amb salsa de foie, i uns ous ferrats amb gambot. La segona la rematem amb un autèntic espectacle en forma de magret d’ànec amb foie, figues i salsa de taronja, i de fricandó de llobarro amb camagrocs. Meravellós. El producte és de molta qualitat i el nivell de cuina és altíssim, i això combinat amb el bon servei del Xavi amb l’ajuda de l’Agustín fa que gaudim d’un àpat rodó. El celler també val molt la pena: comencem amb una ampolla de Julieta 2021 de Josep Foraster (DO Conca de Barberà) i n’afegim una altra de Mestre Vilavell de Bodegues Puiggròs (DO Catalunya). Ens falta només aquell toc dolç innegociable que satisfem amb un xuixo de crema i un gelat de vainilla. 

Seiem a la cocteleria amb el Joan Maria i l’Oriol, i canviem el gintònic per un Southside, un còctel fresc amb tocs cítrics que meravellava Al Capone. “Ens ho estem passant molt bé i ara el repte és consolidar aquest projecte”, admeten els dos socis del JOK. “Volem que això sigui un gran restaurant, on es menja i es beu molt bé, i al mateix temps un espai cultural que posa en valor la cultura catalana”, diuen. Ens ensenyen amb orgull una de les joies del local, la sala Mallorca, un espai reservat amb una taula per a un grup ampli de comensals situada en una de les habitacions del pis amb vistes al carrer. Passem també pel petit celler, on s’hi guarden ampolles molt interessants, i fem una visita al jardí, que a l’estiu és un oasi de tranquil·litat en ple centre de la ciutat. “L’objectiu és que la gent no només parli del local, sinó d’un lloc on passen moltes coses diferents”, expliquen el Joan Maria i l’Oriol. I no és fàcil, perquè el local és fascinant: un antic pis modernista de Barcelona, amb decoració clàssica però amb tots els detalls perfectament cuidats. Al JOK s’hi respira cultura per tots els costats. Cultura gastronòmica, enològica, literària, musical i radiofònica. Passejant pel carrer Mallorca, al número 275 hi ha un petit rètol que ajuda a identificar-lo: “Sí, és aquí”, s’hi llegeix. Efectivament, aquí és on viu la cultura catalana. En un pis de l’Eixample de Barcelona. Piqueu al timbre, pugeu i gaudiu.