Trinitat Gilbert
Narbona

Per què cal anar a Narbona a menjar en un bufet que costa 37,90 €?

Les Grands Buffets és l'excusa gurmet per visitar la ciutat francesa

Per què cal anar a Narbona a menjar en un bufet que costa 37,90 €? Zoom

Les Grands Buffets és l’excusa gurmet per anar a Narbona (amb tren, amb el TGV, des de Barcelona, s’hi arriba en 2 hores). “Des que vam sortir al programa 'MasterChef' som molt coneguts, però sempre hem treballat igual com si fóssim en un banquet”, diu un dels cambrers, l’Antonio, de Gavà, que treballa al restaurant i ara viu a Perpinyà.

Una de les taules, a la terrassa del restaurant Zoom

Una de les taules, a la terrassa del restaurant

La difusió per televisió hi devia ajudar, però l'atracció essencial és el centenar de plats guisats del receptari burgès francès col·locats dins de safates tapades per grans campanes, que cal anar aixecant per omplir els plats, que es poden tastar sense mesura. És la fórmula clàssica del bufet, que antigament tant havia agradat, però que ha passat per èpoques en què no s'associava a menjar de qualitat. Les Grands Buffets ha fet canviar la mirada sobre aquest concepte.

Un altre botó de mostra de la bona difusió (a part d'haver aparegut a la televisió i passar un examen diari amb els comensals): a la pàgina web es pot triar entre català (!), castellà, anglès i francès, esclar. Ja estaria bé que molts altres restaurants, també del nostre país, s’hi emmirallessin.

El bufet de marisc Zoom

El bufet de marisc

Per continuar, un cop al restaurant, situat una mica als afores del nucli antic de la ciutat, enmig de restaurants de carretera i de menjar ràpid, un passadís dividit en dues línies separa els comensals que entren dels que surten. Si s’hi arriba a hora catalana per dinar (les 14 h), el passadís dels que surten estarà gairebé ple, perquè els veïns i els francesos en general s’entaulen a les 12 h. Com a benvinguda, un rètol recorda el personatge de ficció Gargantua, el gegant golafre, inventat per l’escriptor François Rabelais al segle XVI. Així és normal que sembli que s'entra a un banquet de ficció per fer àpats pantagruèlics.

Un dels plats clàssics del receptari francès, el turnedó Zoom

Un dels plats clàssics del receptari francès, el turnedó

A taula, amb estovalles blanques i amb una decoració rococó però sense extremismes, el sommelier és el primer que hi arriba. I aquí la primera gran sorpresa agradable: tots els vins de la carta són de la zona, i es venen a preu de venda al públic. És a dir: el restaurant no augmenta el cost marcat pel celler. “Malgrat que la beguda no entra en el preu del bufet, de 37,90 €, el preu final de l’àpat no és gaire més alt”, continua explicant el cambrer.

Amb la beguda a taula, toca triar els plats. És un bufet, per tant cal aixecar-se, agafar un plat i omplir-lo. La tècnica habitual és que els comensals s’alternin les anades i vingudes per no deixar buida la taula, però n’hi ha que també van en companyia a triar plats. La curiositat: malgrat els moviments constants no hi ha sensació d’atapeïment, o com a mínim no hi és si s’hi va a l’hora catalana dels àpats.

La varietat de foies, un atractiu més del restaurant Zoom

La varietat de foies, un atractiu més del restaurant

La recomanació és començar amb uns entrants de foies i embotits (el tast dels mil i un pernils ibèrics és obligat!), després els vegetals, per atacar tot seguit els guisats francesos i catalans (atenció als caragols!), els plats de marisc (ostres, llamàntols, gambes) i acabar amb un plat de formatges com a postres.

La rostisseria, dins del menjador Les Grands Buffets Zoom

La rostisseria, dins del menjador Les Grands Buffets

Qui encara pugui encaixar un plat més abans de les postres pot anar a la rostisseria, al centre del menjador, i demanar carn blanca i vermella perquè li coguin al punt desitjat. De fet, la vitrina on els cuiners couen al davant dels comensals la carn, exposada, i que es tria a dit, assenyalant-la, és visita obligada per observar la coordinació entre el cambrer que agafa la comanda i els que la cuinen. 

La desitjada font de xocolata és al centre de les postres de Les Grands Buffets, on també es pot demanar creps Zoom

La desitjada font de xocolata és al centre de les postres de Les Grands Buffets, on també es pot demanar creps

I, per als llaminers, després de la taula de formatges l'opció són els pastissos, de gran varietat. També hi ha una font de xocolata que va abocant el mannà líquid a poc a poc.

Els llaminers tenen una gran varietat de postres per triar al restaurant bufet Zoom

Els llaminers tenen una gran varietat de postres per triar al restaurant bufet

Ara bé, els guisats, el marisc, els foies i els formatges són l’aposta més forta de Les Grands Buffets. En el cas dels formatges, Les Grands Buffets s’enorgulleix de tenir una varietat de 110 de diferents, i de comptar amb l’assessorament del mestre artesà Xavier Thuret. El millor? Els formatges clàssics: rocafort, comté, reblochon, camembert, gorgonzola. I sense deixar enrere el pecorino amb pebre.

Els formatges són el plat fort de Les Grands Buffets Zoom

Els formatges són el plat fort de Les Grands Buffets

Sobre els guisats, l’enumeració és llarga, però el turnedó, la 'cassoulet' o la 'coquille de Saint Jacques' gratinada són algunes opcions que competeixen amb els plats de marisc, com ara la cascada de llamàntols. Entre els plats de marisc el consell és tastar les ostres de Thau.

Finalment, acabat el gran somni de banquet de Gargantua, al nucli històric de Narbona ens hi espera la catedral de Sant Just i Sant Pastor, amb un claustre de bon passejar; les restes romanes (un fragment de la via Domícia, a la plaça de la Casa de la Vila) i uns carrerons plens de botigues que es fan mirar. Per esmentar només tres opcions.

Si no hi ha temps de voltar, perquè el TGV espera per tornar al Principat, sempre hi haurà temps de tornar un altre dia. De fet, són dues hores des de Barcelona, i tan sols una hora des de Girona, per anar a dinar a un bufet que reivindica que els grans banquets no són ficció, sinó ben reals. Gurmets. Amb pàgina web en català. I amb estovalles.