Quatre llocs on allotjar-se i esmorzar com un rei

Cada vegada proliferen més els establiments especialitzats només en el primer àpat del dia, una oferta que complementen amb el servei d’habitacions. Són hostals, fondes, cases rurals o hotels petits, però tots comparteixen la filosofia d’apostar pels productes locals, que són els que defineixen el paisatge on estan localitzats.5 restaurants per anar amb els amics i que no et costi una fortuna (1a part)1. Montjuïc Bed & Breakfast. GironaA la muntanya de Montjuïc de Girona, amb vistes a tota la ciutat, la Carme Pujadas dirigeix el Montjuïc Bed & Breakfast des del 2013. “Sempre havia treballat en hotels, i un dia vaig decidir restaurar casa meva per convertir-la-hi amb l'objectiu que el client se senti com si fos a casa d'uns amics, connectats alhora a la ciutat i a la natura”, diu la Carme.Amb 5 habitacions, pensades amb tots els detalls per al confort, i amb spa inclòs al jardí, un dels atractius del Montjuïc Bed & Breakfast són les vistes a la ciutat de Girona.“Com que som un lloc petit, he volgut que els detalls i la qualitat del que oferim siguin molt exclusius”, diu la Carme. D’aquí, per exemple, que a les habitacions es facin servir llençols de cotó egipci, les dutxes tinguin terra de còdols de riu i llum blava, i que hi hagi sabons ecològics i una piscina d’aigua salada.Una altra de les premisses que segueix la Carme és l'aposta pels productes artesans i de proximitat, que tant segueix en els detalls decoratius com en el menjar.“La novetat dels esmorzars és que proposo tres tipus d’esmorzars diferents: el vegetarià (torrada amb alvocat i hummus), el català (pa amb tomàquet i pernil ibèric i formatges de pastor) i el tercer, format per ous ecològics de la granja de Riudarenes amb cansalada, formatge o altres opcions amb què es vulguin acompanyar".A l’estiu, per a qui vulgui esmorzar al jardí o a la terrassa –és a dir a l’aire lliure–, la Carme també ofereix la possibilitat de demanar-li pícnics.Restaurants efímers: una oportunitat per descobrir nous locals2. Mon Fonda. CiutadellaEl cuiner Felip Llufriu dirigeix Mon Fonda, al passeig Sant Nicolau de Ciutadella, a Menorca. El xef primer va pensar en el restaurant, situat als baixos de la fonda, que just obre temporada ara al març. Però poc temps després va imaginar les 8 habitacions, situades a la primera planta. A la segona, l’espai està dissenyat com a sala de lectura i de jocs.Les habitacions estan decorades amb estil menorquí: parets blanques, quadres de paisatges de l’illa, fusta que recorda les portes d’ullastre que tanquen els camps. També segueix els criteris de sostenibilitat perquè ni l’aigua ni l’ús de tovalloles es converteixin en un mal ús.Per continuar, els esmorzars estan basats en productes de proximitat, i combinen tant els productes salats (embotits, pans de pagès, panets, cocs salats, formatjades...) com els dolços (atenció a les ensaïmades fetes amb llard!). I a tot això cal afegir-hi el bufet lliure, els cafès i els tes, les llets i els sucs naturals. I també els pans de pessic casolans, com ara el d'ametlles.10 idees imprescindibles per esmorzar com un rei3. Casa Leonardo. SenteradaA l’entrada de la Vall Fosca hi ha Casa Leonardo, la casa de turisme rural que dirigeix la Mireia Font des del 2001. “Quan la meva àvia es va jubilar, vaig decidir que me l’havia de quedar”, explica la Mireia, que afegeix que abans d’aterrar a Casa Leonardo havia tombat per tot el món com a arqueòloga.Casa Leonardo té 8 habitacions, la majoria encarades al riu Bòssia (“Són les preferides perquè el soroll de l’aigua és com una cançó d’anar a dormir”, diu la Mireia). Cada una està pintada d’un color diferent, i entre les unes i les altres, als passadissos, hi ha vitrines on la Mireia ha anat exposant tots els objectes de l’antiga fonda dels avis. “Em diuen que és com estar en un museu viu, i penso que l’expressió és molt maca per explicar com he anat arreglant-ho”, diu la Mireia.Els esmorzars estan tan pensats com els altres detalls. “Vull que els productors locals hi siguin presents perquè són els que ens cuiden el nostre paisatge”. D’aquí els embotits, la fruita, els iogurts, els fruits secs i les melmelades. “També treballo per no crear residus, i per això compro el màxim que puc a granel o en envasos grans”.Per acabar, la directora de Casa Leonardo ha impulsat la ruta El Cinquè Llac, una proposta de senderisme pensada especialment per als mesos de primavera i tardor, en què es proposa caminar 5 dies seguits anant de casa rural en casa rural. “Un 10% del que paguen els senderistes ho invertim a refer les parets de pedra seca”, diu la Mireia, que assegura que la seva formació com a arqueòloga és la que la porta a pensar i cuidar tant el paisatge.Romesco: quin és l’autèntic?4. Can Boix. PeramolaEl cuiner Joan Pallarès afirma que “els esmorzars estan molt cuidats” a Can Boix, i continua explicant que consisteixen en un bufet assistit, amb productes km 0.Les propostes salades: formatges i iogurts artesans (“provenen d’una lleteria ecològica”), embotits (atenció al bull blanc i a les llonganisses!), sucs naturals, fruites. I entre els productes dolços, la coca de Peramola feta de pa (“la de tota la vida”), i la de poma, que prepara el mateix xef.L’esmorzar es pot menjar després d’haver dormit en alguna de les 41 habitacions de què disposa.A Can Boix també hi ha la possibilitat de dinar i sopar.Començar el dia com un rei: esmorzars de forquilla i ganivet saludables

Quatre llocs on allotjar-se i esmorzar com un rei

Us proposem alguns establiments on començar el dia amb un bon àpat després d’haver-hi dormit

Més continguts de mengem

Com es fa el filet de vedella al pebre verd? Recepta del cuiner Joel Castañé, del restaurant La Boscana

Què cuino avui per sopar? 10 receptes que parteixen d'un sofregit

Què cuino aquesta setmana? 10 receptes per llepar-se'n els dits

L'auge del cranc blau, un tresor gastronòmic del Delta

Producte, amor i passió per la cuina

Què cuino aquest cap de setmana (de Sant Antoni Abat)? 10 receptes que fan festa

Com es fan les croquetes de pollastre rostit? Recepta del cuiner Oriol Sabé, del restaurant Can Marc

Croquetes, el cruixent que arrebossa la millor cuina