Un referent històric

“Just on esteu dinant vosaltres, fa 100 anys la meva família escalfava els bistecs amb una estufa”. Ens ho dius de debò, Ramon? “Esclar, a aquests de Barcelona us sorprèn tot”

Ivan Díez / Adrià Albets / Carles Domènech

3 min

Tot sovint tenim idees que al principi poden sonar estrambòtiques, estranyes o absurdes, que no saps per què dius que sí i que quan t’hi trobes penses per què no sé dir que no.

Això ens va passar un dia d’hivern, que vam decidir fer quilòmetres perquè teníem ganes de menjar amb fred, amb aquella sensació d’agafar el cotxe, anar lluny i menjar en un lloc on fessin un bon àpat d’hivern, i també perquè ens havien dit: “Menjareu un peix com mai l’hàgiu menjat”. A Ribes de Freser? Però si això és muntanya muntanya.

També ens havien dit: “La sopa de ceba i la cassoleta de cargols són extraordinàries”. Esclar, això no ens ho podeu fer. Cotxe i cap allà.

Els restaurant està situat al bell mig del poble, a l’Hotel Els Caçadors. És un local amb història i el dirigeix una família també amb història, els Pau-Solà. Estem parlant d’un negoci que obren les tietes l’any 1920 i que s’especialitza en ressopons. “Les tietes eren una viuda i una soltera que patien per la seva jubilació i com que ja no tenien edat per treballar a la fàbrica van decidir obrir un local per servir cafès i sopa calenta i on es pogués jugar a cartes”.

Totes aquestes anècdotes ens les explica el Ramon, l’amo i quarta generació caçadonera (si ens permeteu aquest barbarisme). Ell ens explica els canvis que hi ha hagut els últims anys i com han intentat combinar l’avui i el demà. “Abans això era una barra i una estufa i era el local social dels caçadors de la comarca”.

El primer plat que demanem, per entrar en calor, és la sopa de ceba escaldada amb farigola i ou ecològic. Com si fóssim a casa de l’àvia. Extraordinària. “És un dels nostres plats estrella i el servim a l’hivern, a la primavera i a l’estiu”.

Seguim amb els desitjats cargols. Tres platets força generosos. I què voleu que us diguem. Molt bons. I quan diem molt, és molt. El punt de pebre, sempre important amb els cargols, era perfecte.

Després, gairebé sense poder descansar, demanem per tastar la sopa de galets amb pilotilles i la sopa de rap amb gambetes. Un plaer màxim. Amb tant gust de sopa, de peix, de carn.

Una selecció mar i muntanya

De segon (sí, sí, tot el que hem menjat abans era de primer) ens arriba un immillorable turbot salvatge al forn amb rossinyols i verduretes, el rap de pell negra a la planxa i un fabulós bacallà confitat amb ceba i tomàquet natural.

Parem un moment aquí. “A veure, Ramon, ¿estem destacant d’un restaurant de muntanya els peixos? Però si es diu Els Caçadors”. “Som la fonda del poble, si es mor algú, els familiars venen a menjar aquí. Mengen les peixetades”.

“Però no patiu, voleu carn? En tindreu”. A bodes ens convides. Al cap de 10 minuts apareixen damunt la taula unes costelles de xai local a la brasa d’alzina. Èpiques. Per llepar-se’n els dits sense parar.

D’Els Caçadors val la pena tot, el menjar, el tracte, les històries que t’explica el Ramon, la sobretaula i sobretot el xino-xano de després. Amb la panxa plena caminar per Ribes, amb fred, ben tapadets i mirant les muntanyes nevades, és una sensació que un cop a la vida heu de tenir.