Una estrella de barri

Ha passat gairebé un any des que van començar les obres per aixecar la Bodega Pasaje 1986. Va ser el febrer del maleït 2020, quan la paraula pandèmia no formava part de les nostres vides, ni coneixíem el confinament ni estàvem pendents d’una vacuna, dels índexs de risc de rebrot ni de les noves restriccions del Govern. Eren altres temps. Temps d’afrontar nous projectes i complir il·lusions, com va fer Xavi Alba (cap d’operacions d’El Barri i mà dreta dels Adrià els últims deu anys). Després d’una dècada tocant cada dia el cel necessitava retrobar-se amb la realitat, tocar de peus a terra. I quan a la vida es perd de vista el camí, la brúixola són els orígens. Fill de l’Hospitalet, el Xavi es volia acostar a casa, recuperar el contacte amb la seva gent i oferir la cuina de tota la vida, inevitablement marcada per l’estil i la mentalitat d’Albert Adrià. Fins ara ell era l’ànima del Tickets, però a l’espera que es tornin a obrir els llums i es reprengui l’espectacle, fa brillar el seu carisma i el talent dels treballadors a la Bodega Pasaje 1986.

Al setembre vam visitar per primera vegada el restaurant i vam prometre al Xavi que hi tornaríem aviat. El sector de la restauració ha sigut un dels més afectats en l’any que deixem enrere i tornar-hi ara és la nostra manera d’agrair-li que durant mesos, i malgrat tot, hi hagi deixat la pell per mantenir el local amb activitat oferint fins i tot noves propostes a la carta. Deixem la selecció de plats a les seves mans, però amb tres condicions: no hi poden faltar els calamars farcits de carrillera amb salsa de xerès sec, la terrina de peus de porc amb botifarra negra i el parmentier de patata amb camagrocs. Plats per compartir, que ens han recomanat i que provoquen un autèntic orgasme gastronòmic. Però als preàmbuls, el Xavi ens porta el seu famós Chicharrón de Cadis amb toc cruixent, uns filets de Rubia Gallega per picar i una tapa d’ensaladilla russa a l’estil Suculent. Ho acompanyem amb una ampolla de Les Crestes que se’ns fa curta davant el festival que tot just acaba de començar.

En una de les pissarres que hi ha sobre la barra llegim els plats que tenen fora de carta. La crema de coliflor amb garotes, el pollastre a la catalana i la llauna de wagyu estofada. També hi veiem els suggeriments, amb uns ous amb caviar que deixarem per a la visita següent. Avui ens deixem portar i el Xavi vol que acabem amb unes mandonguilles amb sèpia i uns canelons de rostit de pollastre i vedella que ens obliguen a demanar per cinquena vegada un extra de pa. “Cada dia, abans d’obrir, ho tasto tot. Faig una mossegadeta de cada cosa per saber que tot està bé”, explica. I en aquell moment pensem que nosaltres també voldríem tastar aquesta cuina cada dia. De fet, ens conformaríem amb les postres: el pastís de formatge Payoyo o el lingot de xocolata Paco Roig.

“M’agradaria fer un documental de la meva vida. Tinc històries per fer una trilogia”, diu el Xavi mig fent conya quan és l’hora del gintònic. Però és cert. Les anècdotes i vivències que pot explicar omplirien unes quantes temporades i enganxarien la gent com ho fa la seva personalitat, el seu talent i la seva manera d’entendre la cuina. Xavi Alba és una estrella de barri.

Bodega Pasaje 1986

Gran Via de les Corts Catalanes, 162 (Barcelona)

Carta: Tradicional amb elaboració

‘Must’: Calamars farcits de carrillera amb salsa de xerès sec

Vi: Carta interessant amb varietat

Servei: Professional, atent i pròxim

Local: Bodega moderna amb dues plantes i terrassa

Preu final per persona: 35 euros