Restaurants 27/10/2018

Final feliç d’un somni que ha durat 30 anys

Un menú de comiat per a la gent de Sant Pol de Mar

Carles Domènech
2 min
Aquest plat que porta per nom Memòria d’infància porta vedella i cama-secs. Va ser un dels que va servir Ruscalleda al soper de comiat amb el poble.

Sant Pol de MarNo em sé avenir d’haver viscut en primera persona les darreres hores de Carme Ruscalleda als fogons del Restaurant Sant Pau. Explicat així sembla que anem a escriure un obituari i no pas una crònica del penúltim sopar que culmina els 30 anys d’èxit i fidelitat a uns fogons i a un poble. La Carme ens deixa, però no del tot. Continuarem gaudint del seu llegat, de les seves receptes i amb la seva persona. Vital i entusiasta, viu el final d’un somni amb serenor, alegria i professionalitat.

Des de fa un temps la meva sogra cada matí quan es lleva gaudeix d’una sortida de sol espectacular i de la remor del mar de Sant Pol. La seva relació amb l’Antonia, planxadora del Sant Pau els darrers 24 anys, va fer possible viure una nit molt especial. Carme Ruscalleda periòdicament ha dedicat serveis del Sant Pau a la gent del poble a un preu molt més assequible i amb les mateixes condicions. L’Antonia li va comentar aquest fet a la María José, la meva sogra, i ella va pensar ràpidament en mi, per davant del seu marit o la seva filla. Sabia que jo tenia un cert desencís de no haver-hi estat mai encara. Les tres estrelles Michelin imposen, és cert, però des que aquest estiu vaig tenir la sort de visitar David Muñoz al seu esplèndid DiverXo, els dubtes es van esvair i em van impulsar a tastar les propostes de xefs com la Carme i els germans Roca entre d’altres. Amb els Roca encara hi soc a temps, però amb la Carme feia tard. Quan la sogra ens ho va plantejar vaig contestar amb un sí sense pensar, sense cap mena de dubte.

Anem al que de veritat és important: la teca. Ens van servir el menú degustació 30 anys de gastronomia santpolenca. El menú t’atrapa des del començament. Els entrants són un homenatge a la botiga de queviures on va començar tot. El festival gastronòmic és molt estimulant. Sabors, textures, coccions en què t’adones que al darrere de cada plat hi ha una cuina, uns fogons, i no un laboratori. El déntol curat a la japonesa o el ravioli d’anemone són plats excelsos. Els llagostins, la gamba, el wagyu i la vedella, imponents. No us sorprendré si us dic que va ser orgàsmic. Però el que més em va impactar és l’aura d’excel·lència que et transmet cada plat. El servei, la presentació, el tarannà del Sant Pau... Tot conforma un elegant recorregut per una cuina personal forjada a base d’anys i de talent. Un cop finalitzat l’àpat, la Carme va saludar taula per taula tots els comensals. Quan va arribar a la nostra vaig aprofitar per parlar amb ella. Em va manifestar la seva satisfacció de tancar una etapa clau de la seva vida en plenitud personal i professional. Se la veia feliç.

És una pena que el Sant Pau tanqui després de 30 anys d’excel·lència, però alhora hem d’estar orgullosos de tenir entre nosaltres, i durant tant de temps, una dona que ha fet senyera de la cuina catalana i del producte del Maresme. N’havia sentit a parlar molt, però el 23 d’octubre del 2018 el recordaré com el dia que vaig menjar al Sant Pau. Ara podré dir: “Jo també vaig ser-hi”.

stats