"M’he menjat un fragment de 'Solitud' amb cigrons i verdures"

Si Solitud, de Víctor Català, es pogués menjar, tindria gust d’escudella vegetal amb pasta de lletres i un toc de salsa pesto. Aquesta és la idea de l’escriptor Uri Costak i el xef Jordi Vilà, que així han celebrat Sant Jordi a la botiga de menjar per emportar Va de Cuina, situada al carrer Comte Borrell, molt a prop del Mercat de Sant Antoni.

Expliquem-ho bé. L’escriptor Uri Costak ha triat un fragment de l’obra de Caterina Albert, que es refugiava en el pseudònim Víctor Català, perquè és com se sentia més lliure i forta per escriure el que volia escriure. El text deia frases com ara “tenia el sopar fet i només li calia escalfar-lo”; “les filtracions de la solitud havien cristal·litzat amargament en son destí”. També n’hi havia una altra de més extensa. A partir d’aquí ha triat una marca que es dedica a fer sopa de lletres, de Caldes de Montbui, i ha fet paquets que continguessin cada una de les vocals i consonants de les frases seleccionades.

En aquest punt de l’acció ha intervingut el cuiner Jordi Vilà. “Jo he fet una escudella vegetal, amb porros, mongeta tendra, pastanaga, que he tingut estona bullint, perquè en aquest cas no estava tan interessat en el color de les verdures com en els nutrients”, que buscava que quedessin ben concentrats en l’aigua que les feia bullir. Quan els vegetals ja han estat cuits, llavors hi ha tirat salsa pesto, que hi ha atorgat un color verd intens i n’ha realçat també el gust. El toc final, que ha fet mentre els passavolants s’aturaven a escoltar-los, ha estat abocar-hi cada un dels paquets de les sopes de lletres. Pocs minuts després, l’escudella literària la servia en els mateixos envasos sostenibles amb què a l’hivern servia l’escudella i amb què va voler guanyar la batalla contra la proliferació del ramen, la sopa de fideus japonesa que fa anys que triomfa a Barcelona. Almenys si es pren l’afirmació per la quantitat de restaurants que s’han obert en els últims anys amb el plat com a gran protagonista.

”Víctor Català va dir que se sentia imprudentment segura quan escrivia, sota el pseudònim de Víctor Català, i és el que també fa Jordi Vilà, que se sent lliure i segur amb els plats de cuina catalana que elabora”, explicava Uri Costak mentre les persones que s’aplegaven al Va de Cuina anaven enfonsant la cullera biodegradable dins de l’escudella verda i saborosa. Al seu costat, el cuiner recordava que l’activitat que havien fet la repetiran d’aquí dos anys. És biennal. Fa dos anys van començar-la amb un fragment de l’obra del poeta Joan Maragall, que justament va referir-se a Víctor Català com “una dona ferida pel llamp del geni”. Mentrestant, per recordar altres lletres, i amb les escudelles vegetals que s’anaven menjant, Costak i Vilà han sortejat llibres d’una llibreria del barri, la Calders. El número guanyador calia mirar-lo a sota de l’envàs de l’escudella. La primera obra sortejada ha estat Solitud, i després n'han vingut moltes més, entre les quals El misteri de la cuina dels Kamogawa (La Magrana).