Un vi que és molt més que paraules

Em trobo els del celler Més que Paraules a la Fira ViBa de Manresa, on amb uns baccus –les monedes autoritzades per anar tastant– pots recórrer en una copa els paisatges de la DO. Però en Mirko Raccini, que n’és el propietari, un italià que viu a Catalunya i parla un català envejable i polit, no hi és. És a una altra fira. L’Arrels del Vi, de l’Empordà. Hi hauré de parlar l’endemà, d’aquest vinàs d’avui. Primer de tot, tasto el Molt, un vi del celler Més que Paraules blanc, que porta un 60% de picapoll (depenent de l’anyada), una mica de mandó (blanc de noires) i un toc petit de sauvignon blanc. Fa molt que el fan, però ha anat canviant. I tastant, tastant, m’enamoro dels dos varietals: el mandó i el picapoll. El que tenim avui a la copa és el picapoll. L’essència blanca de la DO Pla de Bages. L’essència negra, esclar, és el seu germà, el mandó. La porta d’entrada, picapoll i mandó. Dues varietats recuperades.

La que tenim a la copa és la primera anyada, la 2023. És el primer cop que el fan (el mandó, també). “Després de la pandèmia –em diu el Mirko– vam plantar 25 hectàrees més per tenir un pulmó de varietats autòctones. Vèiem venir el canvi climàtic, els anys 16 i 17 ja feia molta calor…”. Em diu, esclar, amb la saviesa dels viticultors, que les varietats de la zona, que un dia potser es van deixar de plantar, ara ens expliquen la seva gran resiliència. La finca és a Canet de Fals, una petita pedania de Fonollosa, prop de Manresa, que no pot ser més bonica.

Un vi delicat

“Estem molt contents amb el mandó i el picapoll, perquè donen menys grau, encara que faci molta calor”. De fet, l’anyada del picapoll d’avui és càlida i, en canvi, només té dotze graus. “Vam fer dues veremes, d’aquest picapoll, una més primerenca, per tenir acidesa, i una més tardana, per tenir alcohol i maduresa. Els vam barrejar. Va ser una anyada en què dos dies o tres vam arribar als trenta graus. I, tot i això, té dotze graus. Però la calor va minvar l’acidesa. El picapoll no té una acidesa espectacular, no és un xarel·lo o un chardonnay, o un riesling. Però, sigui com sigui, és molt rodó, mineral, salí, molt interessant, un blanc molt fàcil de beure per a públic que no vol vins potents”. És cert, és un vi molt delicat, potser perquè viu en dipòsit d’acer inoxidable i, després, envelleix en àmfora petita.

De la picapoll en destaca la fruita blanca, madura. Sol tenir flor blanca i uns cítrics molt delicats. És un vi fresc i elegant, que jo maridaria amb sushi, per la part salina, amb qualsevol menjar cru, suau, amb carns blanques o amb algun formatge tou i jove. Amb feta.

En Mirko fa gairebé vint anys que és al món del vi. Va arribar a Catalunya el 2006. Va estudiar sommelieria i va treballar al temple que és Can Ràfols dels Caus. Al celler, amb ell, hi ha la Queralt Orriols, l’enòloga que aconsegueix un vi que és molt més que paraules.