El vi d'avui: un amic per a amics de la Catalunya Nord

Per primer cop, en aquesta alegre i esperem que sempre apassionada sèrie de vins, anem a la Catalunya Nord. Al DomaineRoc des Anges, a la Tor de França, al Rosselló. M’ho explica tot, del vi d’avui, la Sophie Cazallies, en un català tan deliciós com el vi que ens ocupa. “Vaig viure vuit anys a Barcelona –fa, gentil i modesta– i no necessitava parlar català, però ho desitjava”. No hi estem gaire acostumats, els catalans, a sentir la nostra llengua amb els diversos accents del món. És una cosa que m’agrada moltíssim d’escoltar. La Sophie és nascuda a les Landes (i d’aquesta regió ens enllamineix el caneton).

El celler va ser creat per Marjorie i Stéphane Gallet l’any 2001. La Marjorie és de Grenoble; l’Stéphane, de Normandia. Es van conèixer a l’Escola d’Agronomia de Montpeller, de la qual tothom, tothom, en benparla. El 2000 tenien títol i casa al Rosselló. La Marjorie va treballar a Mas Amiel, una propietat que m’encanta i em fa somriure sempre, perquè té una història divertida: el 1816 un bisbe es va jugar les terres contra Raymond Etienne Amiel. I les va perdre! Va treballar fent els dolços de la zona que ens enamoren i, de fet, al celler d’avui també n’hi ha. Fan, en una parcel·la que es diu Terres de Fagayra, vins dolços naturals imprescindibles.

Un vi que és un anagrama

Del 2001 al 2008 ella va estar sola al celler, llavors va venir ell. Avui tenen 55 hectàrees. Van comprar vinyes molt antigues. La més antiga és de carinyena de l’any 1903, just postfil·loxèrica. El vi que en surt, que és inoblidable, es diu així: 1903. És un vi increïble, el més top del celler, que val, en botiga, 42 euros. Es podria guardar, diuen, 20 anys. El que els proposem avui és un anagrama del nom del celler. Segna de Cor. Com tots els vins del celler és biodinàmic. A l’etiqueta ens agradarà llegir-hi: “IGP Côtes Catalanes”.

El vi que tenim a la copa és una barreja de garnatxa negra, carinyena, syrah i morvedre. No passa per fusta, sí per ciment. És fàcil i divertit de beure i és l’amic per a una trobada d’amics. Per a una costellada –deixeu-me reivindicar aquesta paraula, que no ha de morir a mans de la barbacoa– per a una calçotada, per a una fontada, per a una cosinada, per a algunes de les paraules que acaben en -ada i volen dir colla. Un vi camaleó, amic i per als amics.