Toni Soler: "He descobert els vins dolços massa tard"

Quina va ser la primera vegada que vas tastar el vi?

— Soc d'una generació on es bevia vi ja de jovenet. A casa meva, quan jo feia l'equivalent a primària o ESO, el meu pare bevia vi a l'hora de dinar i jo en bevia aigualit amb un tipus de Vichy i després me n'anava al col·legi sense problema. En canvi, les meves germanes no. És curiós. És totalment qüestió de gènere.

Els teus orígens són a Figueres, la denominació d'origen de l'Empordà devia influir amb tot això.

— Un dels records més vius que hi ha de la Guerra Civil a casa nostra va ser quan van entrar els nacionals a Figueres. Resulta que els meus avis feien vi i tenien les botes a casa. Però l'any 38, com a moltes altres cases de Figueres, els nacionals van saquejar casa nostra i també van rebentar les botes de vi de la collita de casa. Com que el carrer on estava la casa feia pendent, el vi va baixar pel carrer i els veïns recorden com si fos ara les senyores agafant el vi amb galledes. Els meus avis en aquell moment estaven refugiats en un poble i en tornar van ser els veïns qui els van explicar el que havia passat. Per al meu avi va ser un moment molt dur, una sensació que tot el que havien construït s'havia perdut en un moment. Però ja està, és un record, això no té cap més significat.

Vau deixar de fer vi?

— Sí, el meu avi volia que continués el llegat i que la meva mare anés a Vilafranca a estudiar enologia. Però la meva mare ja li agradava escriure i va decidir estudiar Filologia Hispànica, que és el que es podia estudiar aquella època. A més, la meva mare no era una gran bevedora de vi, tampoc el meu pare, cap dels dos eren sibarites. Et voldria explicar més coses d'aleshores, però el meu pare es va morir quan jo tenia 16 anys, per tant, el record de bon vi i de les seves preferències no te les podria dir.

I en el teu cas, quin diries que és el teu vi preferit?

— De blanc cada cop en bec menys, perquè el relaciono amb l'estiu, un moment que acostumo a beure massa ràpid per la calor. Això sí, quan es tracta de marisc o peix, sempre vi blanc. Com a novetat, el rosat l'estic descobrint una mica i els que tenen aquell color ambre són realment bons, però sobretot soc una persona de vi negre.

Força divers. Consideres que tens un bon paladar?

— Ni bon paladar, ni bon olfacte. No em surt a compte pagar una morterada per un vi del qual no sabré trobar els matisos. Però clar, m'he adonat que hi ha uns quants vins que m'agraden molt i que són carets. Per tant, alguna cosa hi deu tenir a veure.

De quin preu estem parlant quan dius vins "carets"?

— Ostres, doncs no ho sé, perquè segur que el més car que he tastat mai, no el pagava jo. Devia ser algun vi que estigués en una taula amb bastants persones i algú devia dir "avui farem aquest vi". Alguns dels que piquen i que sí que he comprat jo són els Venus de la Universal que ronden els 50 o 60 euros. Aquest realment l'aprecio i el trobo boníssim, però més enllà d'això, soc incapaç de captar tants matisos com per pagar 300 euros per una ampolla de vi.

I al dia a dia, què hi ha damunt de la teva taula?

— Jo al supermercat tinc fitxats alguns vins de batalla, al voltant de 10 i 15 euros. Aquests són els vins que tenim a casa per acompanyar el dinar i que els gaudeixo molt.

Entre ells hi ha el vi Ma iaia Cinta? Fa un temps vas penjar una fotografia d'aquesta ampolla que va causar un petit terratrèmol a la Terra Alta quan vas fer-ne difusió.

— Ostres, no ho recordava, però té una fàcil explicació. La meva dona és de Tortosa i això m'ha fet tenir una estima per les Terres de l'Ebre, que sovint tenen aquest complex de maltractats. Però els vins de la Terra Alta han de ser un motiu d'autoestima per la gent d'allà, perquè fan uns vins espectacularment bons. El fet que pengés aquella foto amb l'ampolla de Ma iaia Cinta, va ser perquè em vaig deixar recomanar, em va agradar molt i vaig veure que era una producció familiar i vaig pensar que faria una mica de propaganda.

Hem parlat de vins de batalla, però quan s'acaba el dia i vols baixar el ritme, a què recorres?

— Un moment de descans per mi és quan arribo a casa i sopo sol amb una copa de vi davant la televisió. Una altra cosa que malauradament he descobert massa tard són els vins dolços, m'agraden molt! Ara a casa intento tenir sempre fruits secs i acompanyar-ho amb un moscatell bo, una malvasia o ratafia és una combinació increïble, sobretot un vespre de cap de setmana a casa.