Sulfits o no sulfits? Un celler del 1840 és la resposta

El Josep Puiggròs va trobar-se a Òdena la vinya del seu besavi, una finca oblidada, però ben orientada, “perfecta per fer vins sense sulfits”, perquè hi ha insectes, no hi ha malalties fúngiques, està airejada. En aquesta finca, al principi, hi va fer un vi amb sulfits: el Sentits negre. Avui a la copa hi tenim el seu homòleg. El Sense Sentits, que juga amb el “sense sulfits”. Són dos vins iguals, l’un amb i l’altre sense. Si els tenen tots dos podran jugar a saber les diferències entre l’un i l’altre. Sobretot si són com jo, que sovint faig broma amb els meus amics vinícoles naturetis i els dic que sempre porto una bosseta de sulfurós a la bossa per si l’haig d’abocar a un vi. És un jugar. Perquè deixeu-me dir que les bosses d’amanida i el fuet en porten, de sulfits.

I bé, els dos vins s’han fet de la mateixa manera. Deu o dotze mesos en roure francès. És una garnatxa negra, sense filtrar, o molt poc filtrada, fàcil de beure, ja que el terreny té guix (a Òdena hi ha alguna pedrera de guix abandonada). Amb molta acidesa, perquè són a 500 metres d’altitud. “És un vi molt àcid, t’obre fins a les orelles, però és molt suau”, diu. Els seus 14 graus i mig d’alcohol estan molt ben integrats. Ara, ja ho sabem, es tendeix a fer vins menys alcohòlics, però no sempre es pot. I el que avui és tendència demà no ho serà, i al revés. A mi els vins ben fets m’agraden tots i trobo que n’hi ha un per a cada moment. M’agraden els vins amb poc grau (dintre d’un ordre) i m’agraden els vins amb grau.

Sense sulfits, al celler, també fan un brisat (resistim, resistim amb la paraula contra la tan llaminera orange). “Un brisat amb garnatxa blanca sense sulfits, que es diu Impressionant, i que passa una mica de temps, quatre mesos, en àmfores amb les pells”. El celler és al Catàleg de Vins Naturals de Catalunya, de fet. “És que tots els vins meus tenen molt poc sulfurós, perquè les vinyes estan molt ben cuidades. Faig cultiu biodinàmic, segueixo les llunes, faig preparats d’ortigues, ruixo les fulles... La vinya la tinc mig amb coberta vegetal i mig sense, depèn de la temporada. Com que és argilosa calcària, cap a la primavera l’herba es crema i es mor. Aquestes terres roges fan que el vi s’impregni de personalitat. Són molt fàcils de beure, aquests vins”. I a fe que sí. El d’avui és avellutat, té herbes del Mediterrani i tota la fruita.

El celler és del 1840, i la casa pairal, on ja hi havia cups de ciment per fer vi. “Soc la quarta generació, i no sé si hi haurà la cinquena. Veurem”. 

Prenguin el vi amb carn però també amb peix. Amb arrossos, si ho volen. El vi, tan ampul·lós, tan ple, els netejarà la boca de greix i tindran ganes de continuar menjant. Juguin amb el vi, amb els dos vins, si poden, que el món del vi és només joc. En Josep, per cert, que no deixa de jugar, està fent un nou projecte al Priorat, a Porrera, que haurem de seguir. No es perdin aquesta garnatxa.