El Solpost, o com una nena a l’autobús escolar va somniar que faria un vi al Montsant

Era una nena, morena de cabells i de pell, d’ulls com pous, que cada matí, fent el camí de l’escola, es mirava aquella finca, que era com un petit poble fortificat. La nena vivia les veremes d’aquella finca amb el cap enganxat al vidre de l’autobús escolar, anant de Pradell, on vivia, a la Torre de Fontaubella i fins a Falset, on hi havia l’escola. La finca era “del senyor Joan”, que “va fer molts duros a Barcelona durant la postguerra”; els pares de la nena li feien serveis. Per la verema, el pare de la nena hi portava un camionet que tenia. El tendal el posaven al revés i allà hi tiraven el raïm. La nena és la Pilar Just, que té un nom molt literari i avui és la presidenta de la DO Montsant. Els ulls són, encara, com pous.

Un dia, ja de gran, una cosina de la Pilar va veure que la finca, Mas Sant Rafel, sortia a subhasta. La DO Montsant, que avui estimem, encara no existia. “Jo era una yuppie a Barcelona”, diu la Pilar. Però la finca havia de ser seva. Va estar un any negociant amb els bancs. “Per comprar una finca tan gran m’havia de vendre el que tenia, era molt arriscat. Va ser nostra, meva i del meu exmarit, el desembre del 97. Començo a plantar-hi vinya l’any 98 i la primera collita que venem és la 2000, a la Cooperativa de Falset”. El 2001 es crea la DO Montsant, i ells volen donar sentit a la terra. El seu pare li diu: “Feu vi”. I ells sense pensar, “amb la il·lusió i l’anada d’olla, sense cap experiència, ho vam fer”. La Pilar no ho diu, però trepitjant el seu celler veus que sempre han aixoplugat altres projectes. A l’un li fan de magatzem i li guarden les ampolles, a l’altre li deixen etiquetar al celler...

La gamma Solpost és la part més “clàssica”, en un molt bon sentit, del celler. Explica el paisatge, la terra, amb les dues varietats reines de la zona. El Solpost que tenim a la copa és un cupatge de garnatxa i carinyena amb una mica de cabernet. “Quan vam decidir plantar garnatxa ens deien que estàvem bojos. Era l’època en què les varietats franceses estaven de moda, i ens deien que havíem de plantar merlots. Pero vam comprar una finqueta de garnatxa… Jo sempre dic que tinc quatre fills. La Blanca va néixer el 2001, la Joana el 2002, el 2003 vaig fer el primer vi, i el Xavi va néixer el 2004. El Xavi és el meu quart fill”.

La Pilar ha sabut trobar el reflex identitari del Montsant, on la línia conductora és la frescor, la delicadesa. Aquí, cada finca té un microclima, cada vinya una personalitat. El celler d’avui és l’únic en aquesta zona, la serralada Prelitoral, més fresca i plujosa. “Per sort les finques estan orientades al nord, de manera que no pateixen estrès hídric i són en un entorn calcari. A la boca, això et dona la gran frescor. La carinyena és una vinya vella amb sòl de sauló, que dona, trobo, una frescor metàl·lica particularíssima".

Com a presidenta, la Pilar ens parla de la sequera. “La finca de carinyena sol donar 4.500 quilos de raïm. Aquest any n’hem collit 800. La garnatxa? Un 40% menys...”. Fa tres anyades que pateixen falta d’aigua. “La 2022 encara va ser bona, però per on som, que és una zona més fresca. L’any passat i enguany hem tingut el pou sota mínims. Si no hagués plogut al setembre, hauríem hagut de comprar aigua”.

Trobeu-li la maduixa dolça, no àcida, de la carinyena i la fruita negra de la garnatxa. Dues finques, dues històries: la verticalitat i la potència, la sedositat, aquest acompanyament. El maridatge ideal seria amb una vedella amb suc, plats de l’àvia i la mare de la Pilar. “Elles cuinaven molt bé, jo no tant”, diu. Però no és cert. Mai podré dir com avui que, bevent-vos aquest vi meravellós, esteu bevent-vos el paisatge màgic, indòmit i lunar del Montsant. Una explosió controlada, la concentració de la bellesa. Sempre diuen que el vi s’assembla a les persones que el fan, i no pot ser més cert en el cas de la Pilar Just. Quin cupatge perfecte fan el seu nom i el seu cognom. És un pal de paller, una columna necessària, per recta i precisa, per tant, bellíssima. Així és el Solpost.