Pere Mas: "Després de l'ensurt cardíac, el que porto menys bé és la fàtua contra l'alcohol"

M'has citat a la Bodega Sepúlveda per fer l'entrevista. Què t'ha fet decidir de venir aquí a parlar de vins?

— Té nassos que triem aquest lloc per parlar de vins perquè, realment, gairebé sempre que hi vinc bec el mateix vi, que és el de la casa. Però l'he triat per diferents motius: pel munt d'ampolles que hi ha al reservat, perquè és un dels restaurants que més freqüento i perquè després de quinze anys de ser client de la Bodega Sepúlveda ja conec les germanes, els pares i tota la família. M'encanta el tracte, m'encanta el menjar i és un restaurant on encara es cuina.

Quin és aquest vi que sempre demanes?

— És un Viña Alberdi, un Rioja que fot canya. Em sap greu dir aquest vi, encara que és el de la casa, perquè la gran majoria de vegades demano vins catalans, per motius ideològics, però també especialment per motius gastronòmics. Aquí l'Empar Moliner faria un discurs molt clar en aquest sentit, però és que és evident. S'ha de consumir el producte del territori, tenim moltes denominacions d'origen d'una gran qualitat. L'època dels Rioja ja ha passat i també l'etapa del Ribera del Duero d'Aznar: ja ho hem superat.

Ets dels que portes la batuta a l'hora d'escollir un vi en un restaurant?

— Soc molt de deixar-me portar. Ara bé, sense prendre el pèl amb el preu. A mi no em molesta que em diguin el preu, al contrari, però llavors sembla que l'estic tractant de pobre. Crec que com a consumidors està bé que et diguin el preu. Però depèn molt amb la persona amb qui vagi. Amb segons qui, renuncio a escollir el vi.

Com ara qui?

— Si vaig a dinar amb el Xavi Coral, el tria ell perquè en sap. També si vaig amb el Carles Fité, un company periodista que té una botiga de vins –el ViconVino–. Hi ha un moment que el Fité fa un repàs de la carta de vins i dic: "D'acord, tio. Tria tu el vi, però tria'l ja". Si no vaig amb cap d'ells i el cap de sala o sommelier em pregunta què vull, m'agrada ser portat per les seves preguntes i que em sorprenguin descobrint un nou vi.

Els vins naturals aconsegueixen sorprendre't?

— Hi ha hagut una certa efervescència d'això, ara te'ls trobes per tot arreu. Però no sé si és perquè he tingut molt mala sort amb aquest tema, però em tocaven vins naturals que feien com una mica d'olor de femta. De vegades n'hi havia que també tenien una certa acidesa o una cosa picantona al final, que podia fer pensar que hi havia bombolla i tot. I recordo particularment un dia que vaig anar amb el Fité a un restaurant on es menja molt bé, no en diré el nom, i ens van portar un orgànic que ens va fotre enlaire el bon menjar. El que sí que últimament m'ha funcionat molt són els vins dolços.

Fa un any vas tenir un ensurt, que va obligar a operar-te d'urgència a causa d'una obturació en part d'una artèria del cor. Com ha canviat la teva relació amb el vi des de llavors?

— Tot just la setmana passada d'ara fa un any em donaven l'alta i sortia de l'hospital, va ser una sensació molt bèstia. M'ha canviat molt, perquè tot va ser molt ràpid, des de la diagnosi fins a l'operació i sortir amb un tall al pit d'un pam per fer el doble bypass preventiu per evitar que tingués algun infart. Evidentment, l'estil de vida s'havia de canviar. Jo ja era diabètic abans i havia de vigilar, també amb l'alcohol: preferentment havia de beure negre. Després d'això hi vaig haver d'afegir el pack cardiòpata. Però després de l'ensurt cardíac, el que porto menys bé és la fàtua contra l'alcohol. Sobre el paper, haig de prendre una unitat d'alcohol per àpat com a màxim, cosa que representa 150 mil·lilitres de vi.

I com ho portes a la pràctica?

— Després de l'estiu vaig tenir la sensació que m'estava deixant anar una mica i vaig anar al cardiòleg i li vaig dir: "Digui'm la veritat del consum d'alcohol". Vam fer una negociació i li vaig dir: "Doctor, ni vostè ni jo". Li vaig prometre que en reduiria molt el consum i li vaig fer una proposta concreta que és un secret entre ell i jo. Hi havia unes ràtios i li vaig dir que preveiés quatre excepcions a l'any. I em va dir que no, que no volia excessos. Fruit d'això avui he dinat aquí, a la Bodega Sepúlveda, sense vi i sobretot he reduït encara més els licors, perquè feia bastants gintònics de sobretaula o de quan surts de copes amb els amics.

Penses que podràs seguir mantenint aquest consum reduït?

— Crec que sí que podré. Però és que allò de "no vindrà d'un dia", sí que ve d'un dia. Perquè és una suma de dies que no vindrà d'un dia. Llavors, de tant en tant, he fet un esforç de racionalització, encara que sigui una mica difícil de portar a la pràctica, Ara, sí que és veritat que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra.

També hi ha els vins sense alcohol.

— L'altre dia vaig tastar un blanc sense alcohol molt bo, el Neverwine, el vaig tastar al restaurant El Ciri, del Marc Ribas, un restaurant també boníssim. Vam beure un blanc sense alcohol i em va sorprendre molt gratament, tenia un bon buquet. Però al final, no ho sé, també t'agrada el vi per l'alegria i el tremp que et dona. Són les dues coses. I penso que si he de prendre vi sense alcohol en tindré el gust, però, escolta'm, potser no cal i bec aigua i ja no fotem la comèdia.