La DO Cava perd un celler de mig milió d'ampolles: Kripta, dels Torelló Mata, es passa a Corpinnat

Sant Sadurní d'AnoiaEl celler Kripta, de la família Torelló Sibill de Sant Sadurní d’Anoia, acaba d’anunciar que abandona la DO Cava per entrar a la marca Corpinnat, que suma el setzè elaborador entre les seves files. “Nosaltres estàvem molt arrelats al Cava des de l’inici, però fa uns anys que la denominació d’origen va a una deriva que no ens identifica, i Corpinnat ens suposa el camí natural que volem seguir”, expliquen els germans Gemma i Àlex Torelló Sibill el mateix matí en què tots dos han notificat al consell regulador del Cava que es donaven de baixa. “Ho hem fet coincidir amb el final del trimestre, quan ja haurem fet les declaracions trimestrals, així que aquesta verema que comença ja la farem com a Corpinnat”, diuen.

Tot seguit, ensenyen el primer Kripta que just acaben d’etiquetar amb la marca. És un espumós del 2016, el llançaran al mercat aquest estiu amb 1.935 ampolles i l’etiqueta és daurada, amb el dibuix mític dissenyat per l’admirat Rafael Bartolozzi. A més, l’ampolla d’àmfora estrena també un estoig daurat, que alhora servirà com a peu per sustentar-la i no haver de fer servir cap altre suport.

La decisió ha estat meditada i a Kripta, com tots els últims cellers que han entrat a Corpinnat, els ha suposat dues auditories rigoroses, en dos anys seguits, amb què han mostrat que segueixen la normativa que exigeix Corpinnat, que demana fer la verema a mà i a partir del 2034 no fer servir ni la varietat chardonnay ni la pinot noir. A Kripta, a partir d’ara, hauran de canviar tota la paperassa interna i externa perquè no podran fer servir mai més la paraula cava. Són Corpinnat. I és fàcil escriure-ho, però la feina que els comporta serà complicada. Estan preparats, i l’assumeixen, i pensen que és un esforç que s’ho mereix perquè Corpinnat ha demostrat aquests anys, des que es va escindir de la DO Cava el 2019, que “són un grup sòlid, que fa territori, que s’estima el Penedès i que té molt de recorregut”, afirma Gemma Torelló, que també opina que l’altra marca que hi ha al territori, Clàssic Penedès, “no funciona i tampoc no han sabut promocionar-se”.

El cas és que actualment al mateix Penedès hi ha tres noms superposats que expliquen la feina dels elaboradors d’escumós: Cava, Corpinnat i Clàssic Penedès. “Quan es va crear la DO Cava, el 1986, es va fer de pressa i corrents, i tot va ser tan rígid que no ens van acceptar que les nostres elaboracions es diguessin fetes al Penedès, perquè ens deien que el nom ja estava agafat per als vins tranquils”, recorda la Gemma, que afegeix que “en els últims anys la DO Cava ha començat a inventar-se qualificatius que al mercat ningú no entén, com ara subzona Valls de l’Anoia-Foix; Comtats de Barcelona, elaborador integral”. Tant és així, que Gemma Torelló sosté que no pot "anar pel món amb aquests noms que ningú no entén". I afegeix: "A la pràctica, a les prestatgeries de les vinoteques i a les cartes dels restaurants ens col·loquen al costat de Gramona, Recaredo i els altres Corpinnat". Per què? “Perquè el món entén el Penedès com a territori elaborador d’escumós”, afirma.

Sobre el camí a la deriva de la DO Cava, els dos germans també comenten com són actualment les reunions al consell regulador del cava: “Estan diluïdes, perquè hi ha tres grans empreses, amb capital estranger, Jaume Serra, Codorniu i Freixenet, que hi envien secretaris generals que no poden decidir res. Per tant, acabem les reunions sense haver pres cap acord, perquè aquestes persones ho han de notificar a d'altres; això mai no havia estat així, perquè érem les mateixes famílies elaboradores els empresaris que anàvem a les reunions; en el nostre cas és així, encara”.

Ara bé, quan el consell regulador del cava ha de fer canvis, els fa, com va passar l’estiu passat, i aquesta manera d’actuar és probablement la que més controvèrsies ha generat els últims mesos. El juliol del 2024 el consell regulador va permetre que els cellers poguessin fer servir fins a un 15% de raïm procedent de vinyes no inscrites en el registre, i amb aquesta mesura es pretenia fer front a la sequera, que havia comportat falta de matèria primera, i principalment beneficiava Freixenet. “Jo vaig trucar a Javier Pagès, president de la DO Cava, quan me’n vaig assabentar, i li vaig comentar que el cava no tindria gust de res si permetien fer-ho. Ell em va respondre que havien accedit a unes peticions dels viticultors”, diu Gemma Torelló, que afegeix, rient: “El dia que Freixenet vulgui fer magdalenes dins de la DO Cava, també l’hi permetran”. Per seguir el fil, Àlex Torelló opina que l’any passat, amb la verema de la sequera, es va perdre una oportunitat perquè el preu del quilo del raïm s’hauria pagat millor. El quilo del raïm a la DO Cava es va pagar com sempre, entre 0,70 i 0,80 euros.

Els inicis, en el 1978

Tot plegat queda enrere perquè a Kripta ara només pensen en el futur. El celler, que es va inaugurar el 1978, va estrenar instal·lacions el 2001 a la carretera en direcció a Igualada, al terme de Sant Sadurní. Actualment ja compta amb la tercera generació, amb els avis fundadors que aquest any compleixen noranta anys, i per això, el primer escumós Corpinnat del celler surt al mercat amb 1.935 ampolles, perquè és l’any que van néixer. “El pare, Agustí Torelló Mata, acaba de complir-los; i la mare, Carmen Sibill, els farà aquest pròxim novembre”, diuen els germans. Els fills grans de cada un d’ells, el Marc (com a enòleg) i la Sofia (encarregada d’hospitalitat) ja estan treballant al celler. “En aquest negoci hi ha d’haver una generació que s’hi impliqui, que ho segueixi, perquè, si no, ja t’ho pots vendre”, opina Gemma Torelló, que compara la dedicació que fan tots junts com a família amb la que fan d’altres en un restaurant.

Seguint el fil de l’origen del celler, cal dir que fins fa un any es deia Agustí Torelló Mata, el nom del pare, de la primera generació. “El febrer del 2024, vam decidir canviar-lo per Kripta, que és l'escumós insígnia, la nostra joia de la corona”, diu la Gemma. Després que el pare hagués treballat per a diversos cellers, el 1978 es va posar pel seu compte i va començar a vinificar en una cava al carrer Indústria de Sant Sadurní d'Anoia i també a una altra a la població de Can Rossell de la Serra, a Torrelavit, que avui encara conserva la família. És una casa museu, en què s’explica gràficament els orígens de la família. “Aquell escumós que el pare va començar a elaborar no el volia posar a la venda, però la confraria el va animar, i va anar lligat perquè el dissenyador Rafa Bartolozzi es va oferir a fer-li l’etiqueta”, diu Gemma Torelló.

Tot va ser un encert i un èxit. L’etiqueta, que recorda una faç grecoromana, amb uns cabells de pàmpols, una branca d’olivera a la boca, i el fons marítim de Cadaqués, va causar sensació, i també el collarí de l’ampolla, que retraten uns pàmpols. “Encara avui, gairebé cinquanta anys després, l’etiqueta és moderna”, diu la Gemma mentre ensenya la nova, la daurada. La cirereta del pastís va ser l’àmfora, una obsessió del pare, Agustí Torelló Mata, que s’inspirava en les àmfores que havien fet servir els anglesos per embotellar el vi que rebien en botes de França, i que a dins l'àmfora feia de manera natural la segona fermentació. “La forma d’àmfora impedia que les ampolles petessin, fet que sí que els passava a França, que aquell mateix vi que tenien l’embotellaven, i com que feia la segona fermentació en una ampolla no preparada, aleshores no aguantava la pressió”, assenyala la Gemma.

De fet, encara avui les ampolles dels escumosos, sense la part final, tenen forma d’àmfora, però amb la part final afegida aguanta a taula, i alhora es pot agafar amb la mà per abocar-ne les bombolles en una copa. Una altra innovació del pare, el color del vidre, que el va triar de color ambre, i no verd, com fins llavors es feia servir. Tot plegat va ser molt trencador en una època, el 1978, que tot just se sortia de la dictadura franquista.

A partir d’avui el celler Kripta comença un capítol nou de la seva història. “El cava té la seva realitat, i nosaltres tenim la nostra, que ens vincula amb Corpinnat i el Penedès”, conclouen els germans Àlex i Gemma Torelló.