David Bowie i una ampolla de vi de l’Empordà

Són dos enòlegs holandesos: Dido, ella; Jurriaan, ell, que després de fer tombs per tot el món vinícola van anar a parar a l’Alt Empordà i es van enamorar de la terra. Si els veieu, a ella i a ell, tan feliços i salvatges, entendreu quina mena de vins fan. Això passa de vegades; veus el viticultor i entens el vi que fa o feia. Jo sempre que he tingut la sort de tastar els vins de Didier Daggenau amb algú, li he ensenyat aquella imatge seva, on se’l veia –barba i cabells de viking– amb el mocador al cap, enmig de la vinya. El vi és el que ell era.

En el cas del vi que tenim a la copa, passa el mateix. La Dido i el Jurrian, de Vinyes Tortuga, diuen que “fan vi de la mateixa manera que viuen: salvatgement, lliurement i profundament connectats amb la terra”. Treballen al ritme de la natura, no pas al ritme dels humans. El vi que fan, doncs, és “natural”, dit això amb totes les prevencions i alegries que toca. No filtren, no afegeixen, ni treuen res, només –paraules seves– “embotellen”. Els llevats, esclar, són autòctons.

Treballen i viuen a Rabós, on van trobar una masia en venda, amb 9,5 hectàrees de vinya. Per obtenir-la van fer un crowdfunding, que és la paraula que fem servir per parlar d’un finançament col·lectiu, i van comprar la casa, les terres i màquines de segona mà per fer vi. La primera collita va sortir el 2018. Ara, acaben de comprar l’antiga cooperativa Sant Julià,un edifici preciós, que han rebatejat com a Fruita Analògica.Veurem si, com a banc de proves, els porta més enllà del vi. Vinyes Tortuga, cal dir-ho, ha comptat amb els consells i l’ajuda d’un enòleg extraordinari com és Joan Ramon Escoda.

Les vinyes tenen tot el que han de tenir les vinyes empordaneses, m’explica la Dido amb el seu accent holandès. Són a prop del mar, a uns vint quilòmetres, de manera que el que hi ha a la copa és un vi amb salinitat. La humitat d’aquest mar ajuda les vinyes. La tramuntana, aquest vent que, de vegades, fa estralls, refresca de la calor. El terra és un terra molt similar al del Priorat, amb la llicorella, i això, a la copa, ho trobarem, també.

Un àlbum de David Bowie

La Dido i el Jurrian, com alguns altres viticultors que hem trobat en aquestes pàgines (penso ara en el Hungry Heart, que vam tastar no fa gaire) posen noms d’àlbums o de cançons que els agraden a les ampolles. El vi que tenim avui a la copa porta el nom del quart àlbum del nostre estimat Bowie, Hunky Dory, que vol dir “estar bé”. Diria que el vi que avui tastem i l’àlbum que li dona nom, tenen coses en comú. Del Hunky Dory musical el biògraf David Buckley va dir que “el seu estat de fàcil escolta i la seva sensibilitat musical convencional han restat valor al fet que, líricament, el disc prepara les bases de la carrera del Bowie futur". No pot semblar-me més apropiat. “Fàcil”, tot sovint és considerat un demèrit i no un elogi. Hi ha grans obres d’art, com aquest àlbum, que són fàcils i malgrat això, o potser per això, úniques i extraordinàries. Qui pot resistir-se a Heroes? I hi ha vins que també són fàcils, i això em sembla un gran elogi. El vi d’avui és també de fàcil beure, i aquesta és la seva gran virtut. Un vi natural, ben fet, i, com el disc, prepara els vins del futur d’aquesta parella inquieta. Ells diuen, no es cansen de dir que “a cada collita n’aprenen”. Escolten, respecten, i ho fan amb la visió perifèrica del que ve de fora i s’enamora aquí. Jo, aquesta garnatxa tan empordanesa, tan mediterrània, me la prendria amb un bon pa amb tomàquet i embotits. De fet, l’altre dia, llegint l’article de la Trini Gilbert sobre Provisions Gresca, la xarcuteria del Rafa Peña i la Mireia Navarro, pensava que aquest vi en seria un bon marit, per a les meravelles que fan.

Tots els vins del celler porten noms d’àlbums o de cançons de músics bons, com ara, per citar-ne un altre dels meus preferits, Jeff Buckley. En aquest cas, Jeff Buckley inspira el Mojo Pin, un vi fet de garnatxa negra i marselan. He comprovat que molta gent que estima el vi estima també altres arts, i en especial la música. La música va amb el vi, sempre, i en aquest cas, esclar, els recomano amb tot el cor que tastin el Hunky Dory escoltant el Hunky Dory.

Gràcies a aquesta pàgina, estic coneixent vins que m’agraden i sobretot, viticultors que m’agraden. La Dido i el Jurriaan, tan alegres, tan purs, són d’aquesta gent que t’agradaria comptar entre els teus amics. Gaudeixin del vi amb l’àlbum, gaudeixin de l’àlbum amb el vi.