Cristina Puig: "La manera d'agafar la copa de vi diu molt sobre com és la persona"

Quin és l'acompanyant indispensable per prendre una copa de vi?

— Soc una bevedora social, no bec mai sola, per a mi és un moment de gaudi. Als dinars familiars de cap de setmana sempre hi ha vi. Ara bé, una ampolla entre el meu company i jo ens dura ben bé dos caps de setmana. Si anem a un restaurant, això no passa. Consumeixo més vi a fora que a casa.

¿Sempre has tingut la mateixa relació amb el vi?

— No, ni de bon tros. La meva relació amb el vi va canviar quan vaig deixar de fumar. Quan van prohibir fumar als locals vaig abandonar el tabac i també el ritual que tenia de beure una copa de vi per camuflar el gust del tabac, que no m’agradava gens. Per tant, ara bec molt menys que abans i d’una manera diferent. Ara en bec per assaborir-lo i gaudir-lo amb el menjar. Abans tenia un sentit funcional.

Com és aquest vi que acompanya els bons àpats?

— Penso que això de només poder demanar vi blanc quan menges peix ha passat de moda. Tant si demano peix com carn, vull vi negre, amb el requisit indispensable que sigui català. Perquè m’agrada molt més i perquè també hi ha vins negres suaus. Si no, l’alternativa és el cava.

D’on surt el fet de beure cava menjant?

— Tothom es guarda el cava per als dolços, però a casa meva no ho hem fet mai així. Ho vaig aprendre del meu pare, que en sap molt de vins i caves i ha fet que ara sigui impensable que dinant, a casa meva, no hi hagi cava. El pare sempre diu: “El cava es treu al segon plat, com a mínim!” He adoptat del tot aquest costum i sé que molta gent queda sorpresa.

Quin és el nom d'aquestes ampolles de cava o vi que t'acompanyen als menjars?

— A veure, soc una persona a qui li agrada molt que l'assessorin. Ara, què faig jo prèviament: agafo la carta de vins, miro que siguin catalans i tot seguit me'n vaig a la columna dels preus, perquè sobretot en el preu de les begudes és on els restaurants et foten l'hòstia. Per tant, intento que sigui un vi bo; per exemple, escolliria un reserva, perquè m'agraden els vins que quan te'ls prens es notin. Per anar sobre segur, sobretot tenint en compte que soc una gran inexperta, demanaria un Raimat Cabernet Sauvignon.

De quina forquilla de preu estem parlant?

— Si en val vint-i-tants, no em sembla malament, però també es poden trobar vins correctes d'entre 10-12 euros. Sempre em deixo aconsellar, però també és cert que em deixo emportar molt per les etiquetes. Ara bé, si vaig a dinar fora, no soc de les que demanen qualsevol vi del menú, no, m'agrada saber què bec i que tingui cara i ulls, ja que estic menjant plats bons.

Com ha de ser l'etiqueta perquè et captivi?

— Els vins que tenen aquelles etiquetes tan conservadores i recaragolades no m'interessen. En canvi, és el tipus d'etiqueta que sí que miraria el meu pare. A mi m'agrada molt la gent que aposta per fer grafismes nous, sempre els hi dono una oportunitat.

D'on penses que has après més, de les recomanacions de les vinoteques i restaurants o del teu pare?

— Del meu pare, clarament. El problema que tinc, no sé si és l'edat, però penso que jo el vi ja me l'he begut tot. Tinc aquesta sensació que ara les copes em duren més, bec molt menys, però la copa que tinc l'assaboreixo. Però, clarament, del meu pare he après molt no només del vi estrictament, sinó de tot el que l'envolta. Per exemple, una altra cosa que sempre fa és no permetre que si canvien de vi te'l serveixin a la mateixa copa on hi havia abans un altre vi.

¿Tens altres requisits que s'hagin de complir a l'hora de beure vi?

— M'he fixat que hi ha gent que treu tot el caputxó d'alumini que envolta el coll de l'ampolla i la deixen despullada. Ostres, a casa meva això era un sacrilegi! Jo penso que un vi s'ha d'obrir tallant just la tapeta d'alumini que cobreix el tap de suro. Qualsevol altra cosa em sembla fora de lloc.

Com d'important és agafar bé una copa?

— Jo abans agafava la copa pel cos i quan em van explicar que s'agafava per la tija, tot va prendre sentit. Es van acabar les ditades a la copa i vaig deixar d'escalfar el vi amb la mà. Però és que fins i tot és una performance i diu molt de com és la persona la manera com agafa la copa. Si es beu el vi com si s'estigués prenent un refresc, no anem bé.