Què ha convertit el prosecco en l'escumós que triomfa al món?

Ja ens hem plantat a les portes de Nadal, un dels moments de l'any amb més consum d'escumosos. Llevat del xampany, el més prestigiós del món, en països amb una forta tradició vinícola com l'estat espanyol costa que prosperin les bombolles elaborades en altres indrets. Però fins i tot aquí ha tret el cap el prosecco, un dels grans èxits d'Itàlia en el camp enogastronòmic. Encara que no te n'hagis pres mai ni una copa, tu també en pots haver tastat si has pres algun spritz. Es tracta del popular còctel taronja que, quan se segueix una de les seves receptes més canòniques al peu de la lletra, es prepara amb Aperol, prosecco i soda.

El 2024 les vendes de prosecco al món es van enfilar fins a vora els 780 milions d'ampolles, comptant les tres denominacions italianes que l'emparen, i avança imparable malgrat la davallada generalitzada del consum de vi. La principal DOC de prosecco va vendre 660 milions d'ampolles, un 7% més que l'any anterior; la segona, la DOCG Conegliano-Valdobbiadene, va estabilitzar les seves vendes en uns 88 milions, i la DOCG Asolo va batre el seu rècord de producció, que podria haver rondat els 32 milions d'ampolles. L'empresa d'estudis de mercats IWSR afegeix que la tendència creixent es mantindrà almenys els pròxims cinc anys.

Tradicionalment, el prosecco ha sorgit d'una zona muntanyenca amb els municipis de Valdobbiadene, Asolo i l'àrea de Cartize com a referents, a la província de Treviso –la zona històrica del prosecco– de la regió del Vènet. Amb la creació el 2009 de la seva gran DOC, el raïm, que també es deia prosecco, va passar a dir-se glera per evitar que en altres llocs traguessin escumosos de raïm prosecco i miressin d'aprofitar-se de l'èxit que llavors ja es gestava de l'escumós italià. La DOC s'ha estès més enllà de Treviso per la plana, on es produeix el prosecco més industrial per a l'spritz, i el prosecco rosat encara n'ha disparat més el creixement. A més, ara hi ha elaboradors que reivindiquen els orígens del prosecco amb els Col Fondo, que fan la segona fermentació en ampolla i se'ls deixa pòsit (fondo).

L'èxit del prosecco ha estat rotund. Segons el responsable de recerca d'IWSR a Europa, l'Orient Mitjà i l'Àfrica, Daniel Mettyear, el prosecco ha destacat "per la seva capacitat de canviar la percepció del vi escumós en general". Si bé durant molt de temps els escumosos es concebien per a celebracions, al prosecco "el seu perfil de gust senzill –amb bombolla més gruixuda, afruitat i sovint amb un punt de dolç–, la seva accessibilitat –preu baix– i l'associació amb l'spritz li han permès, i amb ell al vi escumós, trencar percepcions sobre la funcionalitat d'aquestes elaboracions i penetrar en noves ocasions de consum –brunchs, aperitius, vespreig i les clàssiques celebracions– i atreure nous consumidors".

Ara bé, l'efervescència de les bombolles italianes no s'ha traslladat al xampany, del qual el 2024 se'n van expedir 271 milions d'ampolles, un 9,2% menys, ni al cava, que en va vendre 218 milions, un 13,4% menys, però no és un fet només conjuntural. Segons recull l'Icex (l'agència estatal de comerç exterior) en un informe d'enguany sobre l'evolució del mercat dels escumosos, del 2017 al 2024 el prosecco ha passat de copar el 25% a representar el 44% de les exportacions del conjunt d'escumosos europeus, cosa que ha repercutit en la facturació: ja representa el 26% del total, a costa sobretot del xampany, que ha reculat fins al 51%.

El diferent mètode d'elaboració és un dels factors de l'èxit del prosecco, perquè és menys costós i més ràpid de fer: el prosecco és un charmat, i la segona fermentació que permet generar les bombolles es fa en grans tancs, en comptes de fer-se a la mateixa ampolla, com en el mètode tradicional del cava i el xampany. El consultor enològic Pablo Ossorio (Oenoconsulting) detalla que per fer prosecco cal "una inversió inicial potent" per comprar els grans dipòsits necessaris per elaborar-lo, però que després és molt més barat de fer que el mètode tradicional. "En dos o tres mesos com a màxim tenen el producte en el mercat", destaca, mentre que per elaborar cava es necessita prop d'un any entre fer el vi i la criança mínima de nou mesos.

Una marca que sap vendre's

A l'auge del prosecco també hi ha ajudat molt el fet d'haver creat una marca amb personalitat pròpia i amb el focus posat en el consumidor, a diferència del cava, que s'ha presentat al món com una alternativa més barata al xampany. Segons Xavier Ybargüengoitia, exdirector general de States & Wines –la divisió de vins del grup Louis Vuitton Moët Hennessy, conegut pel xampany–, "el prosecco ha creat una cosa totalment diferent: un producte fàcil de beure, molt més lleuger, més afruitat i un pèl més dolç", cosa que atrau nous públics, com ara els joves, als quals no se'ls sedueix fent èmfasi en aspectes tècnics com el mètode d'elaboració.

Ossorio concreta que atrau joves que comencen pels refrescos, salten als escumosos fàcils de beure en què "no cal pensar", com els també italians moscat d'asti o lambrusco, i continuen pel prosecco. També hi ha tingut a veure una forta promoció. D'aquí que, fins i tot en aquesta terra de cava, els guanyadors del Gran Premi de Moto GP de Catalunya d'aquest setembre celebressin la victòria amb prosecco. A més, una marca de cava històrica com Freixenet elabora prosecco des del 2017 –l'any passat, el del grup Henkell Freixenet en conjunt va créixer dos dígits gràcies a les seves marques Mionetto i Freixenet–. "El 2025 el prosecco encara està en auge i està lluny d'haver assolit el seu zenit, i en alguns mercats encara no ha arribat", asseguren fonts del grup.

Porta d'entrada a l'Estat

Els Estats Units, Alemanya, França i el Regne Unit figuren entre els països que contribueixen a fer créixer el prosecco, mentre que Catalunya lidera les importacions a l'estat espanyol, segons dades de duanes d'Hisenda: dels 2,4 milions de litres –equivalents a 3,2 milions d'ampolles– importats el 2024 a tot l'Estat, 1,8 milions de litres –2,4 milions d'ampolles– van venir a parar a Catalunya, si bé cal tenir present que aquí hi ha la seu de diverses importadores italianes i de Freixenet, de manera que no tot aquest prosecco necessàriament acaba consumit aquí. El responsable de L'Emporium –el departament de vins de la importadora Garda Import–, Massimo Cesca, detalla que a la Península el prosecco ho té difícil excepte per a spritz, però a les Balears britànics i alemanys sí que en consumeixen de qualitat perquè ja hi estan avesats.

Tot i partir de mètodes d'elaboració diferents, a l'escena internacional el cava i el prosecco "són competidors directes", admeten Cesca i Mettyear (IWSR), segons el qual "fins i tot en mercats clau com Bèlgica –primer importador de cava el 2024– l'auge del prosecco ha reduït el consum de cava". Ara bé, el prosecco no ho té tot de cara. Per a Ybargüengoitia, "el punt feble a llarg termini és que no és una marca" en concret, com sí que n'hi ha de reconegudes d'altres escumosos –ho exemplifica amb el cava Mestres o Recaredo de Corpinnat–, i el sommelier Ramon Roset afegeix que el prosecco no és l'únic que sap vendre's al món. "Com en el seu dia el xampany ho va saber fer, ara ho està fent el prosecco i algun dia ho farem els escumosos fets a casa nostra", garanteix Roset. Això sí, només si són capaços "d'anar units com a mínim en la promoció del mètode tradicional i invertir com han fet els italians en el prosecco".