Els afrodisíacs són dins del teu cervell

L'afrodisíac més efectiu és el cervell. La ciència argumenta que no hi ha cap aliment que estimuli l'activitat sexual, malgrat que la literatura, el cinema, la llegenda i el saber popular assegurin que sí. "L'únic que fan els aliments és aportar nutrients al cos per rendir en determinades situa cions físiques com el sexe i l'esport", assenyala Abel Mariné, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. Dit d'una altra manera, "l'únic que té fonament és que si hi ha carències per una mala alimentació, totes les prestacions de l'organisme baixen, tant les sexuals com també les altres".

Una de les teories no científiques amb més força és la de les aparences dels aliments. Segons la forma que tingui l'aliment va bé per a una part del cos o una altra. Seguint aquest criteri, les nous anirien bé per al cervell i les maduixes, per al cor. En canvi, les ostres i les cloïsses serien positives per al sexe, perquè reprodueixen el sexe femení. "Quan s'ha intentat buscar la base científica de l'associació entre el marisc i el sexe s'ha parlat del contingut de zinc, metall que es relaciona amb la funcionalitat i el nombre d'espermatozoides i amb la síntesi de testosterona, i la falta del qual ocasiona alteracions en la maduració sexual".

Així doncs, si segons la forma de l'aliment s'activa una part del cos o una altra, els que han buscat despertar les zones erògenes han cercat remeis en plàtans, genitals d'animals (turmes), verdures (idea sostinguda per refranys populars -com ara el que diu que l'espinac fa l'amor llarg- i, en general, sobre moltes de les verdures que tenen forma fàl·lica), farigola, menta, carn, etc. Les figues són molt citades, fins al punt que han creat un eufemisme per anomenar el sexe femení. El dissenyador Claret Serrahima va pensar a crear un cartell de la festa major de la Mercè de Barcelona amb una imatge de figues de coll de dama, que es cullen justament al mes de setembre, però finalment va haver d'oblidar la idea, entre d'altres motius, per la força que l'eufemisme té en català.

La xocolata i l'alcohol es mereixen dos capítols a part. Ho explica el catedràtic de Nutrició de la UB Abel Mariné: "La xocolata proporciona plaer gustatiu i energia, que sempre va bé per a l'activitat sexual, però no té cap efecte específic". I l'alcohol, en canvi, és un desinhibidor: "A mi m'agrada dir la frase que sempre pronunciava un professor meu, que «l'alcohol inhibeix inhibicions», incloses les sexuals, però l'excés provoca els efectes contraris". Bàsicament, una gran quantitat d'alcohol provoca son perquè és un depressor del sistema nerviós. I mira que la fraseologia popular s'ha esforçat a remarcar-ne els efectes contraris, per això hi ha qui diu que "el vi moscatell escurça la vida i allarga l'ocell".

Per la seva banda, la cuinera Ada Parellada assegura que si demanéssim a un adult que ens localitzés les zones erògenes segur que baixaria la mirada i s'oblidaria de la llengua i de la boca, les zones més eròtiques de l'organisme. "Al cervell es reben les sensacions de plaer transmeses per la llengua. Entre la llengua i el nas hi ha el punt G del gust". Per això "un menjar pot ser un estímul perquè el cervell engegui la maquinària del desig", diu la psicòloga i sexòloga Rocío Rico. "Ara bé, si la teva parella no t'excita, ja pots menjar quilos de maduixes amb cava o amb xocolata que la libido no es despertarà mai".

A més a més, hi ha un altre factor que va més enllà del menjar com a estimulant sexual. "També hi pot ajudar una taula ben parada, amb unes tovalles, uns tovallons, una ampolla de cava, unes espelmes i una llum tènue. Tot plegat diu més que si dels nostres llavis sortís la frase completa: «Et vull conquistar»", conclou la cuinera Ada Parellada.