Somiatruites: un equip guanyador

Ens desplacem fins a Igualada per veure de prop l'evolució i transformació del barri del Rec. On fa anys hi havia una de les indústries pelleteres més importants del món, ara hi trobem innovació, espais públics per a la ciutadania i el Somiatruites, la raó de la nostra presència.

Som davant d'un projecte familiar encapçalat pels germans Xavier i David Andrés, que compta amb la generosa i brillant implicació de la Mengxin, la dona del David. El Xavier és arquitecte i la ment que ha reconvertit un espai industrial en un restaurant-hotel que connecta amb l'essència del Rec. El David és cuiner. Va descobrir que es volia dedicar a aquest ofici dinant amb els seus pares i el seu germà a l'Àbac de quan encara hi havia el Xavier Pellicer. "Aquell dia em vaig emocionar tant que vaig entrar a la cuina a felicitar el Pellicer, per demanar-li si em podia ensenyar la cuina i si podia treballar amb ell. Em va dir que a la cuina no entrava ningú a mirar i que, si ho volia, l’endemà a les 10 del matí podia començar a treballar. No havia cuinat mai a la meva vida. Vaig anar a parar en mans de la persona més acadèmica i més genial que hauria pogut trobar". El David és l'ideòleg de la cuina del Somiatruites i el xef del Via Veneto de Barcelona.

La carta està pensada per compartir i gaudir. Comencem amb les celebrades braves amb romesco i allioli i les croquetes de calçots. Dues picades d'ullet a la temporalitat i al territori. Seguim amb un pa xinès de pilota de carn d'olla, teriyaki i all negre i el taco de cochinilla pibil.

El vi triat és el Mas Irene 2018, l’homenatge del celler Parés Baltà a les dones. De segon compartim la lleugeresa del tàrtar de vedella amb pa carassattu, la contundència del caneló gegant de rostit i el tataki de tonyina poc feta amb una crema escabetxada que complementa un gran producte. Bunyols de Quaresma i l’original proposta del pastís de formatge marca Somiatruites són les postres d'un dinar modern i de qualitat.

Aquest any el Somiatruites celebra el seu desè aniversari. El Xavier i el David eren molt joves, però no els va fer por crear un restaurant inèdit a Igualada que amb el pas del temps s'ha convertit en un èxit per a la família Andrés i per a la capital de l'Anoia. Seiem amb el David: ell hi és quan el Via Veneto és tancat. El dia a dia el defensen el Xavier, la Mengxin i el pare del Xavier i el David, un gran gormand que sempre és al peu del canó. El David era un professional d’hoquei patins amb un gran futur al davant, però ho va deixar tot pels fogons i la creativitat. "La cuina em dona tot el que té a l'esport: treball en equip, disciplina, autoexigència, entrenaments (preparacions) i partits (servei)", ens confessa amb la satisfacció del que se sap guanyador. Va començar amb el Xavier Pellicer i el temps l’ha portat a conèixer i treballar amb els millors cuiners del món. Ara, amb trenta-cinc anys, ja és un referent per si mateix. Els germans Andrés han guanyat un partit rere un altre. La bona feina i el talent s'ha transformat en reconeixement i prestigi. La lliga ja la tenen al sac.