Els sabors de Kobe amb productes de la Cerdanya

El Kenichi i la Silvia es van conèixer a Barcelona mentre ell estudiava direcció d’art i ella pedagogia. Ell és de Kobe (Japó) i ella de Burgos (Castella i Lleó). I què hi fan, tots dos, regentant un restaurant a Llívia? Doncs bàsicament fer feliços els comensals i construir un projecte familiar en un indret ideal per treballar i viure.

No és fàcil destacar gastronòmicament a Llívia, on l’oferta és àmplia i de gran nivell. Tot i això, la proposta de Kenichi Hanasaki i Silvia Ortega s’ha consolidat amb força a la comarca. Cada cop són més els visitants –com nosaltres– que s’hi arriben per descobrir una cuina japonesa exquisidament elaborada, amb una presentació impecable i plena de sensibilitat. Comencem amb uns edamame amb yuzukosho (vaina de soja verda saltada amb all, mantega i cítric de yuzu amb pebre verd), un assortiment de nigiris (llagostí, calamar, salmó, tonyina i vieira) i un plat amb anguila del delta de l’Ebre brasejada i cuinada seguint la recepta tradicional de Kyoto. Aquest inici ens serveix per convèncer-nos que hem fet molt bé de venir fins a l’antiga capital de la Cerdanya.

L’Opositor Noir del celler Les Acàcies d’Avinyó és l’escollit per acompanyar-nos. Vi jove, bé de preu, fàcil de beure i elaborat amb una varietat autòctona del Bages, el picapoll negre. La segona part del dinar ens porta a tastar l’uramaki yaki niku amb romesco casolà (maki farcit de vedella de la carnisseria Pons de Llívia marinada amb soja, all i gingebre; cuinada i brasejada amb ceba tendra en tempura). Fem cas a la pissarra dels suggeriments i tastem també el nigiri de wagyu hida japan (el wagyu és brasejat amb un toc de sal yuzu i wasabi fresc). Aquests plats són deliciosos i, per a nosaltres, icònics. La cuina de Can Ryu és versàtil i adaptable a cada època de l’any. Acabem l’àpat amb gelats casolans fets pel Kenichi: matxa, sèsam negre i vainilla.

Ara és el moment de conversar pausadament amb els culpables que la cuina japonesa tingui un referent a Llívia. Fa tres anys van decidir que el millor per a la família era iniciar un projecte vital i professional junts. El Kenichi cuina i la Silvia gestiona el negoci. Ell en les estones lliures és un corredor de curses de muntanya, i a ella l’empenta l’ha portat a formar part del Grup de Dones Emprenedores de la Cerdanya.

“Entre la carta d’estiu i la d’hivern hi ha diferències. Cada estació incorpora els seus productes i gairebé sempre són de proximitat. Hi ha una xarxa de suport entre els comerciants del poble i els productors de la comarca. La gent s’ajuda i es dona suport”, ens comenta el Kenichi. “Cal acostumar-se als desequilibris temporals. Hi ha èpoques en què Llívia és un poble amb alta demanda i no pots entrar enlloc i d'altres en què sembla un poble fantasma. T’has de preparar físicament i psicològicament per gestionar aquesta realitat”, reconeix la Silvia.

A tots dos els agrada molt l’estil de vida de Llívia. A Can Ryu es respira pau, serenor i tots els plats són tractats i presentats amb amor. Hi destaquen els sabors que et transporten directament a qualsevol carreró de Kobe, però ets a Llívia, un dels pobles més importants del nostre país, gastronòmicament parlant.

A Can Ryu tot gira entorn de la família, i és que Ryu també és el nom del fill en comú de la parella. És un nom simbòlic que uneix família i negoci.