El Rincón Sevillano: el bar de l’amic de Kurt Cobain

Són les cinc del matí i el Jordi ja és dins el bar cuinant i preparant-se per aixecar la persiana una hora després, molt abans que surti el sol. Aquesta és la seva rutina, de dilluns a dissabte, compartint moltes hores amb la seva dona, la Míriam, i la Laura, la seva germana. Ja fa uns quants anys que tots tres són el motor d'El Rincón Sevillano, un bar de barri que als migdies es converteix en una casa de menjars de referència al Carmel.

És el mateix bar que fa gairebé cinquanta anys el Juan i la Mercedes, els pares, van poder comprar després de vendre’s el seu pis i gràcies al fet que l’àvia va fer espai a casa seva perquè tota la família tingués un lloc per viure. Un sacrifici familiar que ara dona els seus fruits perquè des que els pioners es van jubilar, el Jordi i la Laura Rincón, i la Míriam Lopera, s’hi deixen la vida cada dia i fan les coses molt bé.

Entrar a El Rincón Sevillano és com retrocedir cinquanta anys en el temps. Fa la sensació que no ha canviat res. Manté les estovalles de quadres verds i blancs i tot el bar està esquitxat amb els colors del Betis, l’equip del pare, que el Jordi ha volgut respectar: “Si el meu pare hagués estat del Madrid ho hauria tret tot, perquè jo soc molt culer. Però és del Betis i m’agrada, forma part de la personalitat del bar”, diu en to de broma però convençut. Fins i tot a l’altra cara del menú hi ha l’escut del club d’Heliópolis i els mobles del darrere de la barra també en llueixen els colors. La proposta gastronòmica del bar s’inclou dins d’un menú diari de 13,50 € que té alguns plats amb suplement. Entre els primers a escollir, hi ha les famoses truites del Jordi; “Les millors que he tastat a la meva vida”, li diu molta gent, i no els hi falta raó. També hi ha musclos a la marinera i gaspatxo andalús, i amb això donem per bona la nostra primera selecció. Com a segons, tastem els “cargols grossos” i els callos que el Jordi ens ha recomanat amb insistència. També hi afegim el codillo al forn, que ve amb guarnició de patates fregides i pebrots de Padrón, i uns calamars a l’andalusa que ens han entrat per la vista de la taula del costat. Un producte excel·lent i molt ben tractat, que avui acompanyem amb el vi de la casa i algunes copes ben fredes d’Estrella Damm.

Per acabar, no podem fer el lleig a les postres, que són cosa de la Míriam, la dona del Jordi, a qui li hem promès compartir almenys un tros del pastís de formatge que ha fet avui. No és estrany passar un migdia pel número 129 del carrer Calderón de la Barca del Carmel i trobar cua a la porta del bar. No hi ha opció de reservar, però el servei és eficient i la circulació de taules molt ràpida, i això fa que molta gent del barri s’hi arribi diàriament per dinar. Ofereixen un menú complet i a un preu molt ajustat, i amb això s’han guanyat la confiança dels clients habituals i dels que com nosaltres els han descobert de casualitat. El Jordi ens convida a fer el cafè a la barra per alliberar la nostra taula i poder xerrar amb ell amb tranquil·litat, mentre continua treballant. Té les ampolles de licors ordenades a les estanteries i exposades com si fossin en un museu, on l’obra estrella és una foto en blanc i negre que, tapada per la ginebra, l’orujo i el licor d’herbes, pràcticament no es veu. Són el Jordi, el Fluren Ferrer, un dels seus millors amics, i Kurt Cobain. “Als anys noranta anàvem a molts concerts. Vam anar al de Nirvana i ens vam poder fer una foto amb ell. Va estar molts anys perduda i fa un temps la vaig recuperar”, explica emocionat. La música és fonamental a la vida del Jordi perquè l’ajuda a evadir-se de tantes hores al bar. Sempre serà El Rincón Sevillano, però a nosaltres ens agrada dir que és el bar de l’amic de Kurt Cobain.