Restaurant Prodigi: una estrella amb pare i mare

Té només vint-i-nou anys i ja ha guanyat una estrella Michelin. “Toco de peus a terra, no m’ha canviat massa. Això sí, el guardó et dona adrenalina, satisfacció, visibilitat i sobretot et fa augmentar el nombre de reserves”. Sincer i modest. Jordi Tarré va començar al món de la cuina gràcies a la seva mare. “Perquè cuinava guisats potents d’aquells de cullera, o feia pollastre a la catalana o caramel·litzava la ceba… Aquesta manera de cuinar em va inspirar”, afegeix. 

Als quinze anys va aprendre l'ofici i alternava les classes amb les pràctiques en restaurants com El Celler de Can Roca, Nectari, Hisop o a la pastisseria Escrivà. Sincer, modest i insaciable. Amb els estudis acabats es va plantar a Londres; va debutar en terres angleses al Mandarin Oriental i va acabar al The Fat Duck, on un dia es va presentar sense avisar: “Hi vaig anar amb els meus ganivets i els vaig dir que volia treballar-hi. El segon de cuina em va dir que mai ningú no havia gosat fer això. Hi havia llista d'espera per treballar amb ells. Vaig cuinar-hi durant tres anys”. Sincer, modest, insaciable i amb talent. 

Als vint-i-quatre va tornar a l’Hisop del seu amic Oriol Ivern. “Era el restaurant que necessitava per tornar”. Un any després va posar en marxa el seu projecte de present i futur, el Prodigi. “Ara puc cuinar el que em surt del cap, la cuina de la meva mare, la de la meva terra i afegir-hi tot el que he après fins ara”, diu el xef. Al Prodigi tens tres maneres de degustar la vida del Jordi: menú de migdia (35 €), carta o menú degustació, pel qual ens decantem nosaltres (80 €). Un espectacle que comença amb tres entrants: bomba de cua de porc amb macarons de dashi, all negre i nap daikon adobat; royal d'arrel de cerfull fumat amb anguila brasejada, la seva reducció i tobiko, i un cremós de pollastre amb pell cruixent, caqui, mostassa adobada i ponzu. És un menú amb un maridatge exquisit que t’explica el Remi, el sommelier del Prodigi. Amb els entrants, tastem un Brut Reserva del Celler Llopart. Una copa del vi valencià anomenat Y lo otro también marida el pròxim plat, l’extraordinari bolet de card glacejat amb emulsió de moll de vedella, garrofa i oxalis morat. Per al calamar shio koji amb estofat de rossinyols i avellanes, amb reducció de calamar, aire d'avellanes i wasabi, el Remi ens serveix un Vila de Llops, un xarel·lo del massís del Garraf. El fantàstic llobarro salvatge a la brasa amb emulsió de cafè parís, textures de coliflor noisette i iuzu necessita un blanc, i per això el maridem amb el Blanc del Terrer, de Vinyes del Terrer. Acaba l’àpat amb l’ànec brasejat amb salsa de mole, dumpling de moniato lila, moniato fondant, foie-gras i ceba perla especiada. Aquest l’acompanyem amb un Vizcarra, un negre de Ribera del Duero. Les postres, un sorbet de col kale amb carabassa i oli d'oliva i el gelat de nyàmera torrada, mousse airejat de xocolata, magrana i vainilla. Evidentment, amb una copeta del Terrenal d’Aubert, un dolç de Vinyes del Terrer que ens ajuda a fer una bona digestió.

El restaurant està situat a la cruïlla de tres carrers, d’aquí el nom: Provença, Diagonal i Girona. "Se’l va inventar el meu pare, és taxista i té el mapa de Barcelona al cap. Un dia va venir i em va dir: «Ja en tinc el nom»". Jordi Tarré va començar a la cuina inspirat pels guisats intensos de la seva mare, i avui dona nom al seu somni gràcies a la memòria cartogràfica del pare.

La seva història és la d'un talent que no oblida les arrels, que transforma records en sabors i que ha trobat l'espai per expressar tot allò que porta a dins. Sincer, modest, insaciable i amb talent, en definitiva un prodigi de la cuina.