El Tramonti, el primer restaurant italià de Barcelona, busca un nou propietari
Està situat a l’avinguda Diagonal de Barcelona, es va inaugurar el 1980 i sempre ha unit la bona cuina amb la passió per l’art, que decora totes les parets
BarcelonaEl restaurant Tramonti de Barcelona (av. Diagonal, 501), inaugurat el 1980 i considerat el primer italià de la ciutat, busca un nou propietari. El local està en traspàs, malgrat que no hi ha cap rètol que ho indiqui ni tampoc està tancat, com assegura la dona de Giuliano Lombardo. Està en funcionament com sempre, però aquests dies qui no és a la sala és Giuliano Lombardo (75 anys) per malaltia. Es dona la circumstància trista que el seu germà, Franco Lombardo, el cuiner del restaurant, va morir l’abril passat.
Els germans Lombardo van arribar a Barcelona el 1973, i junts van treballar al pub-restaurant Sausolito, on actuava l’humorista Eugenio. “Era meravellós, perquè hi servíem pizzes i plats de pasta i perquè si es traspassava per una porta o l'altra es convertia en pub o en restaurant”, recordava Giuliano Lombardo. Amb els anys el van traspassar, i els dos germans es van quedar el local de l’avinguda Diagonal, que van batejar amb el nom de Tramonti. “Jo sempre hi he fet de cambrer; el meu germà, de cuiner, i des del primer dia vam atreure els italians, perquè aleshores hi havia una gran concentració de població italiana a Barcelona”, diu el Giuliano, que considera que actualment ja no hi ha tants italians a Barcelona. Explica que tampoc reben turistes italians, “perquè no arriben fins a la Diagonal”. “La Diagonal ja no és el que era abans, quan els bars i els restaurants treballaven bé; ara gairebé no hi passa ningú, i per això tenim els dies de descans en dissabte i diumenge”, explica el Giuliano. De fet, insisteix que la Diagonal es buida especialment els caps de setmana: “Els veïns em diuen que se’n van a menjar a Castelldefels, Sitges... A les poblacions amb platja”.
Giuliano Lombardo, que fa cinquanta anys que viu a Catalunya, té dos fills, però, segons diu, cap dels dos s’hi vol dedicar. Ell ha mantingut la jubilació activa per anar-hi unes hores durant el servei, igual que la seva germana, amb qui també treballa a la sala, que potser és una de les que concentren més obres d’art. "L’artista Jaume Plensa ens va fer la carta, i nosaltres, a canvi, li vam dedicar un plat que porta el seu nom". Es tracta d’un plat de pasta, lleugera, que al mateix Plensa li agrada de menjar. El plat fa quinze anys que és a la carta, i mai no l’han canviat.
Per la seva relació amb l’art, el Tramonti (que té aquest nom per recordar la regió natal dels germans, la Ligúria) és un local acollidor, i amb molta història. Els artistes que hi han passat hi han deixat quadres i han signat en els llibres de cortesia del restaurant, i els propietaris sempre han explicat anècdotes de les seves visites. “Un dia va venir el creador nord-americà de la Pantera Rosa, i també venia a menjar Antoni Tàpies, que per això també tenim quadres d’ell”.
Un restaurant italià pioner
El Tramonti té vint-i-tres taules, capacitat per a seixanta-cinc persones, i actualment es considera un restaurant mític perquè en el seu origen, a l’era d’inici dels anys 80 del segle passat, “a Barcelona no hi havia restaurants italians, ni tampoc era fàcil comprar productes italians perquè la importació anava per quota”, diu el Giuliano, que recorda que havien d’importar producte en comptagotes.
Sobre els restaurants italians actuals de Barcelona, el propietari assegura que no els coneix. Li preguntem per Lombo, del cuiner Eugeni de Diego, un dels italians de prestigi, i també pels restaurants dels germans Colombo, però diu que no. “No els conec, no, malgrat que em diuen que Barcelona és una de les ciutats on viuen més italians, però jo sempre penso que deuen ser persones amb cognoms italians però que en realitat són argentines”, comenta.
Per acabar, el Giuliano comenta quins són els seus plats preferits: el tiramisú, per descomptat, els macarrons gegants i els linguini al pesto, que és un plat de la seva regió natal, la Ligúria. I, per beure, el lambrusco Remigio Rosso Secco, que a la carta està a 26 euros. Diu que va agradar des del primer dia que el va posar a la carta. “Un vi amb una bombolla diferent de les vostres”, i afegeix que també va ser “el primer” a portar-ne a Barcelona. “Aleshores, de lambrusco no n’hi havia a cap restaurant de Barcelona”. Un restaurant pioner que ara busca un nou propietari per obrir una nova etapa històrica.