El restaurant centenari de Falset on pots menjar peus de porc a la catalana, melós de vedella i bunyols de bacallà
És l’Hostal Sport i té una carta especialitzada en vins de la DOQ Priorat i la DO Montsant, amb un total de dues-centes referències
FalsetEn Rafel Domènech Jordà (76 anys) està assegut a les taules del vestíbul de l’Hostal Sport de Falset (c. Miquel Barceló, 6) i saluda els que van entrant per dinar. És el migdia d’un dia entre setmana, i ell fa hores que treballa. Ara està repassant el que té apuntat a la seva llibreta de números. Al menjador interior, en un saló ampli, lluminós, les taules estan vestides amb tovallons de quadradets de colors diferents. Hem demanat per dinar una de les taules que toquen als grans finestrals, per on es filtra la llum de Falset tamisada per la vegetació dels jardins de l’Hostal Sport. La cambrera ens comenta que són les més demanades del restaurant.
Miro la carta i m'hi trobo els grans clàssics que han fet conegut l’Hostal Sport durant un centenar d'anys: el bacallà fregit amb mongetes del ganxet, tomàquet i alls; els canelons de cua de bou, de mida XXL; les galtes de porc a la catalana, farcides amb prunes, panses i pinyons; els arrossos i, per descomptat, els bunyols de bacallà (de mida generosa i molt de farcit) i el melós de vedella, que és un guisat que aixeca passions i també debats: per què en diem melós quan volem dir galtes de vedella. També hi trobo un apartat per a la cuina prioratina, i no hi falta la truita amb suc, que es fa amb fesolets i espinacs. Mentre em decideixo pels bunyols i el bacallà fregit, el Rafel m’explica que aquest Nadal l’hostal farà 101 anys. “El meu besavi, Jaume Jordà Capdevila, el va inaugurar el dia de Nadal, i des de llavors ha passat de pares a fills fins a arribar a la quarta generació, que és la meva filla, la Marta”. A la família, els homes hi han tingut un paper important, però també les dones: “El meu pare va morir quan tenia 42 anys en un accident de cotxe, quan anava a Madrid a reclamar com a alcalde que el castell de Falset fos propietat del poble i no de l’Església”. Així que va ser la mare qui va continuar amb l’hostal tota sola, i després amb el seu fill gran, el Rafel.
Dels temps antics recorda que l’expressió "treballar de sol a sol" era ben real. “I tant que ho era, i nosaltres la vivíem, perquè a l’hostal fèiem ressopons per als pagesos”. En què consistien? Quan el pagès acabava el jornal a la terra, quan el sol s’havia post, anava a casa seva a sopar, i tot seguit sortia per jugar a cartes amb els amics. És llavors quan es demanaven els guisats que preparaven a l’Hostal Sport.
També li venen al cap els diumenges a la tarda, quan la gent s’hi reunia per escoltar la ràdio i, anys més tard, per mirar la televisió. “Érem el centre social, i venia gent de tot arreu”. Quan diu que l’Hostal Sport era un centre social ho amplia, perquè els autobusos de la Hispano Igualadina deixaven els paquets per als veïns de la comarca a l’hostal, i després els veïns hi passaven. El fet que estigui obert tots els dies de l’any, amb tots els festius inclosos, ha ajudat que fos així.
Guisats i cuina prioratina
Quan el pare del Rafel va morir en l’accident de cotxe fatídic, recorda que la sala del menjador l’estaven construint. “Vam anar a buscar un dissenyador de Barcelona, Carlos Ojinaga, amb estudi al carrer Via Augusta de Barcelona, i recordo que les làmpares van costar una fortuna”, diu el Rafel.
Sobre els plats, els guisats són els que tenen més sortida, assegura. També el bacallà, “el peix del Priorat” i de totes les comarques de l’interior. I a la carta també hi ha plats de verdura, casolana, tal com la faríem a casa, acabada de bullir i amb un bon raig d’oli d’oliva extra verge. El Rafel coneix bé la cuina, perquè la va estudiar a l’Escola d’Hostaleria de Madrid, on va adquirir també els coneixements de sala i gerència de restaurants. Ara bé, explica que actualment tot ha canviat molt. “Abans teníem estovalles blanques, impol·lutes, i les vam canviar per les de quadradets perquè la gent quedava impressionada quan les veia, i pensava que seria un restaurant car”. Encara hi ha més canvis. “Està de moda anar a picar alguna cosa per menjar, i no tant fer primer, segon i tercer plat. De fet, de vegades pensem treure també aquestes estovalles”.
Amb cent anys d’història, l’Hostal Sport les ha vistes de tots els colors. Enrere queda el patiment per l’incendi del setembre del 2007, que va deixar irrecuperables els coberts i la porcellana. Ara, la mirada està posada en el futur. El Rafel té un net que és cuiner, i una filla que té el compromís que un dia serà ella qui estarà al capdavant. I que així sigui cent anys més.