Restaurant Ampic: de periodistes a cuiners, una història inspiradora

Després d'anys dedicats al periodisme, la Maria i el Gerard van sentir que faltava alguna cosa a les seves vides. Van replantejar-se el futur i ell, als 30 anys, va decidir estudiar cuina. Amb determinació, entusiasme i un comprensible neguit, la parella va deixar enrere les seves feines al món de la comunicació i es va submergir de ple en la tasca de convertir el seu somni en realitat i futur. El 2016 van obrir les portes del primer restaurant, el Pekatus a la Seu d'Urgell, i un parell d'anys més tard el van transformar en el 3 Portes, un lloc que reflectia el seu creixement i maduresa com a xefs i empresaris. Va ser l'any 2020 quan van decidir obrir l'Ampic, des d'on han aconseguit fidelitzar els clients de la zona. Ho han aconseguit amb menús de migdia i la carta del cap de setmana que el Gerard prepara des d'una minúscula cuina. "Tot ho preparem al moment, és un dels nostres punts forts", ens diu ell. A l'hora de menjar ens deixem guiar per la Maria: "Tots són plats contundents i per compartir". Consensuem amb ella que el Costers del Gravet, un vi negre de Capçanes, DO Montsant, serà el vi que ens acompanyarà tot l'àpat, que comença amb els edamame amb salsa picant i segueix amb les tires de pollastre de Cal Guiu arrebossat amb panko i quicos; l'amanida de maduixes, mató del Cadí, quicos, tomàquet i pipes, i una truita de patates amb ceba, feta per fora i desfeta per dins. La Maria ens deixa anar que l'especialitat de la casa són les croquetes. Doncs no se'n parli més, en demanem una de cada: de pollastre rostit, de calamarsons amb tinta, de calçots amb salsa romesco i, les últimes, d'espinacs i gorgonzola.

Les minibombes de patata i pop, amb allioli, salsa kimchi i un puntet picant, són extraordinàries, i ens sorprenen també les dues coques de vidre, una amb peus de porc i l'altra amb pop i pebre vermell. Acabem l'àpat amb el caneló XL de pollastre rostit amb panko, guacamole i maionesa. 

Anys que valen per dos

Amb els cafès i les postres (croquetes de xocolata) damunt la taula, la Maria ens confessa que treballar en parella no sempre és fàcil. Tot i l'amor i la complicitat que els uneix, els desafiaments de dirigir un negoci junts poden ser intensos. Reconeix amb humor que els anys de matrimoni i feina junts valen per dos, però també en destaca la fortalesa i la connexió que han desenvolupat al llarg dels anys. La Maria se sent còmoda a la Seu d'Urgell, però sap que el Gerard és un esperit inquiet i que sempre està buscant nous reptes i desafiaments. 

Aquesta mentalitat emprenedora és el que ha portat l’Ampic a evolucionar i créixer constantment, adaptant-se a les necessitats i els desitjos canviants dels seus clients. Per concloure, la Maria comparteix el significat del nom del restaurant: "A Lleida és comú fer servir l'expressió «En pic arribis, avisa! O en pic acabis la feina, vine a casa. És com un tan bon punt... O tot just...» L'escrivim així [ampic] perquè és tal com el pronunciem..." El seu viatge des del món del periodisme fins al de la gastronomia és un testimoni inspirador de com seguir els nostres somnis ens pot portar a llocs inesperats i meravellosos. En pic arribeu a la Seu, no dubteu en anar a l'Ampic.

Recorda que la millor opció per gaudir d'aquesta proposta gastronòmica són els serveis de Renfe Rodalies