El Recó de l'Avi: un refugi culinari que uneix generacions

Va ser l'any 1974, quan la Joana i el Joan van obrir el seu restaurant a Guardiola de Berguedà. Ell tenia una petita fàbrica tèxtil a la comarca, però el somni del matrimoni era donar menjar al seu poble i fer-ho sense gaires pretensions, oferint el que abans es deien tapes de pagès: cap i pota, freixures, torrades amb carns a la brasa i poc més. Van evolucionar i la cuina liderada per la Joana va començar a fer guisats i menús del dia però sempre sense perdre l'essència de pagès, el segell del restaurant. Mentre el matrimoni gaudia fent créixer el negoci, els seus fills, el Joan, la Carme i la Montserrat ajudaven els pares els caps de setmana.

A mitjans dels anys noranta, la família Casals va decidir vendre el negoci, que es va convertir en un pub. Durant el 2004 van recuperar-lo, li van posar de nom Casa Duaner i hi van afegir un petit hotel, de poques habitacions. I el restaurant el van repensar: més cuina de muntanya, més braseria i més productes de proximitat, una fórmula que encara perdura a la carta. Per això, començar l'àpat amb uns pèsols negres saltats ha de ser obligat. “Són molt especials i exclusius del Berguedà. A banda d'aquí, només els pots trobar al nord d'Europa i Austràlia, em sembla”, diu Joan Casals fill. Són marrons, però quan els bulls és quan agafen aquest color més fosc, gairebé negre, que els fa tan especials. “Era el menjar que es donava al bestiar fa molts anys, però amb les èpoques de gana, es van començar a consumir”, afegeix el Joan. Rematem els primers amb els cigrons amb tripa de xai i una sopa de brou amb galets i pilotes. “Bullim durant sis hores ossos de pollastre, pernil o el que tinguem. Per això surt així de bo”. Als segons predomina la cuina a la brasa amb alzina. Mengem el xurrasco de vedella de ramaders del Berguedà, els peus de porc i el que ells anomenen “el tastet”, la botifarra típica de la comarca. De postres, un semifred de torró amb trossets d'avellana i un coulant de xocolata amb gelat de vainilla. Tot regat amb el vi de la casa, un Priorat que compren a granel i serveixen en gerra.

Durant els dolços i les copes ens fixem en les fotografies que decoren tot el restaurant. Són imatges de persones famoses o exjugadors del FC Barcelona amb l'Avi del Barça. “Ell era el meu pare”, diu amb orgull el Joan. Tot va començar a la final de Sevilla, contra l'Steaua de Bucarest. “Allà va anar vestit amb la samarreta i la barretina i tots van començar a anomenar-lo així per la similitud amb el personatge fictici, i des d'aquell dia, va anar al Camp Nou vestit així. D'aquesta manera va sorgir el seu personatge”. A partir d'aquí, la gent que pujava a Guardiola per dinar demanava pel “restaurant de l'Avi del Barça” i, com que al poble ningú el coneixia per aquest nom, els fills el van decidir canviar, amb bona decisió, per El Recó de l'Avi. “El vam posar amb e, perquè ve de recòndit, d’amagat, no de racó”, reconeix el Jordi. Així, entre sabors autèntics i records familiars, El Recó ha esdevingut un refugi on cada plat explica una història, i uneix generacions i cors, igual que el Barça. A cada mossegada se sent la passió d'un llegat que continua viu, i convida a tothom a ser part d'aquesta deliciosa tradició d’un veritable equip.