Quin restaurant de Sants penja cada dia el cartell de complet?

Secun Vidueira i Encarna Carriba van arribar a Barcelona a mitjans dels anys cinquanta provinents de dues aldees d’Ourense. Ell era de Covelo (Viana do Bolo) i ella de Valdín (A Veiga), però tot i la proximitat geogràfica es van conèixer a la plaça Catalunya de Barcelona (en aquella època l’anomenaven la cinquena província gallega).

Van venir a Catalunya, com molts d’altres, a guanyar-se la vida i procurar un futur millor del que els esperava a la seva Galícia natal. Ho van aconseguir treballant de valent. L’any 1987 van deixar el restaurant que regentaven a l’Hospitalet de Llobregat per establir-se en companyia dels seus fills, Secun i Joan, a prop de l’estació de Sants.

Ara, són els germans Vidueira Carriba els encarregats de gestionar un restaurant que gairebé cada dia penja, literalment, el cartell de complet. El Secun lidera la cuina amb talent mentre el Joan, un tipus empàtic, t’ajuda a fer que l’experiència al Viduca sigui gratificant.

Iniciem l’àpat amb unes carxofes marcades a la graella amb confit d’oli d'arbequina a molt baixa temperatura, farcides de verduretes saltades del Parc Agrari del Baix Llobregat i pernil ibèric. L’enginy del Joan fa que el següent tast s’anomeni coulantrinxat, una versió del trinxat de la Cerdanya amb grelo i zorza (clàssics de la cuina gallega), cansalada i un rovell d’ou que provoca l’efecte del coulant amb la textura liquida i cremosa. També hi afegim un caneló de calçots rostits al forn, barrejats amb pernil de porc Duroc i beixamel.

La carta de vins no és gaire extensa, però hi ha prou referències que et poden fer feliç. A nosaltres el Joan ens aconsella deixar-nos acompanyar per una ampolla de l’Alleu, un Montsant del celler familiar Vendrell Rived de Marçà.

Acabem aquest gratificant dinar amb un plat de pop a feira, més gallec que la Rosalía de Castro, i una cuixa de cabrit estofat que ens fa treure el ventre de pena. Les postres, lleugeres i de fàcil digestió són: bica (pa de pessic tradicional d’Ourense) sucada amb crema d’orujo i amb gelat de torró i torradetes de Santa Teresa fetes amb brioix marinat amb gelat de cafè i canyella. Acompanyem les postres amb un ditet de Sol i Serena Vimblanc del Molí de Rué, una empresa familiar de quarta generació arrelada a Vinebre.

Mentre fem un Joan-tònic, com podeu veure l’enginy no té aturador, satisfem el compte i li demanem al Joan per xerrar una estona. “Soc subscriptor de l’ARA, per tant, us conec”, amb aquesta agradable frase comença una conversa on ens explica els fonaments del Viduca. “Rastregem els mercats buscant el millor producte de temporada. Després el talent del meu germà i el que ens va ensenyar la mare fan la resta. Intentem fer les coses bé, el millor ingredient a la cuina és el temps”, ens comenta un tipus que es desviu perquè el client estigui a gust i passi una bona estona a casa seva.

El Viduca és un restaurant de barri obert a la ciutat. El Secun i el Joan honoren un passat familiar amb una cuina de producte de temporada amb picades d’ullet a la tradició i a la Galícia que va veure néixer els pares. Des de l’any 1987 han fet feliç molta gent, a nosaltres també.