Quimet & Quimet: la bodega amb tapes de luxe que no serveix patates braves

BarcelonaÉs divendres, la una del migdia, i a la bodega Quimet & Quimet puc escollir taula amb tranquil·litat. És la recomanació que sempre em diuen els veïns del barri: s'hi ha d'anar ben d'hora, perquè si no, no hi ha lloc. Malgrat això, la rotació és constant. Hi ajuda el fet que no t'hi pots asseure, s'hi menja a peu dret, i també la idea que a la bodega Quimet & Quimet hi vas a fer un tast abans de dinar o abans de sopar. Un tast d'aquells que et desperten la gana, i que et reconcilien amb totes les tasques del dia.

Reprenc el fil. Trio la taula central, i començo a mirar la carta, plastificada, que es divideix entre tapes, tapes amb pa, postres i cafès, que els del Quimet & Quimet tenen fama de la bona per tot el barri. A la carta de vins, escumosos i licors, la llista és infinita, i les referències més preuades hi són totes. Com que el Quim Pérez pare m'ha explicat que va ser ell qui va dissenyar les etiquetes de les cerveses, els vermuts, els paquets dels tovallons i el mateix rètol de la bodega, opto per una cervesa torrada de la casa. Per acompanyar-la, menjo una ració d'anxoves, una de cloïsses, una de moixama, un llobarro confitat i, per acabar els plats salats, demano la tapa que m'han suggerit els de la taula del costat, nespres amb anxoves. En demano una només, de nespres amb anxoves, i de seguida m'adono que la combinació de la fruita en almívar, feta al barri de Sarrià, amb el salat de les anxoves exigeix tornar-hi amb un segon mos. Tot el menjar me l'han servit amb platets blancs petits, i la velocitat amb què ho han fet, malgrat que, a poc a poc, s'han omplert totes les taules, és sorprenent. Per reblar el clau, tot el que més m'ha agradat ho venen a la mateixa bodega per emportar a casa perquè al Quimet & Quimet treballen amb conserves, fredes, i per això les tenen també a la venda, totes ben situades a la paret darrere del taulell. El pot de nespres en almívar, gros, costa 7,50 euros. Així que podríem dir que Quimet & Quimet també fa de colmado.

A l'acabar de menjar aquest aperitiu tan copiós, Quim Pérez, pare i fill, m'expliquen que la bodega la va inaugurar el besavi, Quim Pascual, que era nascut a la població del Bruc i era productor de vins. "Com que els volia vendre, els vins, es va saltar els distribuïdors", i va obrir l'establiment al carrer que porta el nom del poeta nascut a Vilanova i la Geltrú. Va arribar del Bruc amb uns grans bocois de vi, i al taulell en servia copes juntament amb llardons. De tot plegat ja han passat cent deu anys, i el Quimet & Quimet treu pit del fet que és una bodega de tapes que no serveix ni truita de patates ni braves. "I no passa res per no fer-ho", explica el Quim Pérez pare, que afegeix que va ser a partir del 2000 quan van decidir apagar els fogons, on sí que havien cuinat truites, patates braves i més, per dedicar-se només a les llaunes.

Mentre m'ho ha anat explicant, he sentit que la Neus, la filla, crida el seu germà amb el nom de "Tete". Estan molt ben avinguts, tota la família sencera hi treballa, i entre els germans hi ha una familiaritat que aixeca somriures. La Neus em comenta que ella va estudiar hostaleria i també és sommelier; la passió per la feina, la transmet. El seu germà, el Quim Pérez petit, va estudiar el grau en ciències de l'activitat física i l'esport (CAFE), també fisioteràpia, i s'hi va dedicar durant anys, però al final va decidir treballar amb la família. La mare, Carme Estal, és la que porta la gestió de tots els papers, l'administració, una tasca que tots tres consideren molt important, malgrat que no és darrere de la barra ni servint les taules. Per al dia de la foto, li demanem que surti de les oficines, i que s'hi posi al costat del marit i la filla [vegeu la fotografia a dalt].

Per acabar, pregunto per l'últim tema, els torns de feina. Obren a les 12 del migdia i estan oberts fins a les 16 h; al vespre, hi tornen des de les 18 h fins a les 22.30 h. Els que mengen saben sense saber-ho que al cap d'una hora més o menys han de deixar passar altres comensals. I el més bonic és la barreja d'aquests clients: són del barri, de tota la vida, que coneix bé la família, que viu al capdamunt de la bodega, i també turistes. Tots saben que les tapes del Quimet & Quimet són bocinets de felicitat. I amb bon preu: dels 3,50 € als 13 €, la més cara.