El nou (petit) temple del peix
La barra de l'Hermós es troba dins del Mercat de la Llibertat i no accepta reserves
Sovint la gent es queixa que els mitjans de comunicació només parlem de males notícies (i segurament tenen raó). Doncs avui, per compensar una mica tanta desgràcia, us porto una bona nova. I és que hi ha una obertura fresquíssima, tan fresca com la teca que hi serveixen, que mereix ser rebuda amb bombo i platerets. Es tracta de l'Hermós Bar de peix.
Aquest establiment és senzill a més no poder. Una barra en forma de L dins el Mercat de la Llibertat, del barri de Gràcia de Barcelona. Si sou lectors habituals d'aquesta secció sabreu que una de les meves dèries són els mercats. És evident que on hi ha la matèria primera és més fàcil que hi proliferin llocs on menjar bé. I en ser un lloc popular, la clientela i la filosofia que hi ha al darrere també sol ser-ho. En aquest cas et pots instal·lar en un d'aquells tamborets i estar ben distret amb la intensa vida i les converses de dins el mercat amb una copa de vi a la mà. Jo amb això ja he fet el dia.
Tornem a l'Hermós. El cuiner i propietari del restaurant La Pubilla, l'Alexis Peñalver, s'ha fet càrrec d'aquest racó del mercat, on abans hi havia hagut El Tast de Joan Noi. De fet, La Pubilla queda molt a prop de l'Hermós, tot just sortint del mercat. Però el menú i el concepte del bar de peix és un altre. En primer lloc, no accepten reserves. Cosa que té sentit tenint en compte l'espontaneïtat de l'escenari. Obren de 12 a 16 h de dimarts a dissabte. La carta té molt a veure amb el que ha arribat aquell dia i amb l'hora que hi aneu.
Nosaltres vam menjar ostres; salpicó de marisc; sardines farcides de picada tradicional amb oli de tomàquet de penjar; vieires a la planxa amb fumet de peix de roca i salicòrnia i una cassoleta de cigrons, gambes i musclos. Més coses que hi havia a la carta el dia que hi vaig anar però que no vaig poder tastar: canyuts, musclos, escopinyes, sípia amb pèsols, llagostins, ceviche o carpaccio de tonyina amb soja. Cada dia hi ha un peix o altre a la planxa i per als arrossaires tenen arròs del dia. És un d'aquests llocs en què hi vas amb la intenció de picar alguna cosa i t'acabes fotent com el Quico, si se'm permet l'expressió. Costa molt no caure rendit als encants del que tens fresquíssim davant dels nassos.
A banda, la Sara té una fantàstica selecció de vins per acompanyar el festival a peu de parada. I també proposa una solució davant la impossibilitat de servir postres (coses de llicències), acabar amb un vi dolç. En el nostre cas, ens va seduir amb una malvasia. Feu cas a la Sara.
Com que som curiosos de mena, no me'n vaig saber estar de preguntar qui era l'Hermós que donava nom al bar de peix.
Bé, doncs l'Hermós era un pescador empordanès que cuinava com els àngels i, segons sembla, era més lleig que un pecat. D'aquí el sobrenom. Coses de ser amic de Josep Pla, suposo. És Pla el que el cita en diverses de les seves obres i el que ha inspirat el nom del nou –petit– temple del peix a Barcelona.