Restaurant Cal Xirricló: amb el porró va començar tot

BalaguerFa 65 anys, en una petita taverna del carrer Santa Anna de Balaguer, la padrina Antonieta feia uns callos per llepar-se’n els dits. Dia sí dia també, el local s’omplia de clients atrets pels famosos esmorzars de forquilla de Cal Xirricló i pel tracte familiar i proper que oferia l’amo, el Josep Molins, que anava de bòlit per intentar fer lloc a tothom. Avui, els callos de la padrina són encara un dels plats destacats de la carta del restaurant, que amb el temps ha canviat dues vegades d’ubicació per seguir creixent, però que manté intacta la seva ànima fundacional. “No hem d’oblidar mai les nostres arrels. És clau saber d’on venim i cuidar la història, adaptant-se als nous temps i al mercat actual”, explica Francesc Molins.

El Francesc forma part de la tercera generació de la família Molins i avui és qui dirigeix Cal Xirricló. Parla de la cuina amb absoluta passió i el fa feliç veure com el restaurant, tants anys després, continua omplint-se de clients que venen a tastar els callos però també altres clàssics com els popets a la planxa, els cargols a la gormanda, o que es decanten per un arròs de bolets amb cocotxes de bacallà, un caneló de foie o una espatlla de cabrit a la mà amb ceps i cigrons. Plats que crea i elabora Gabriel Jové amb el seu equip de cuina i explica a la sala el Francesc amb l’entusiasme que ho feia anys enrere el seu pare, el Salvador. “Quan era petit no volia saber res de la restauració, odiava la cuina. Però, per circumstàncies familiars, l’any 95 la meva vida va fer un canvi radical”.

Quan tenia 15 anys, el Francesc va perdre de cop el pare i el germà amb només quatre mesos de diferència i es va veure obligat a madurar i assumir responsabilitats. Es va posar a estudiar a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida i durant uns anys ho va compaginar amb la feina al restaurant per ajudar la seva mare. “El meu pare em va inculcar sobretot les ganes de fer les coses ben fetes i fer-les amb un somriure. Era un mestre portant la sala i va ser un referent”, confessa el Francesc, que des de l’any 2000 intenta aplicar-ho a la seva gestió de Cal Xirricló.

És dimarts, de ple estiu, i som de pas a la capital de la Noguera. Teníem referències d’uns quants restaurants de la comarca i acabem triant el del Francesc, que celebra el 65è aniversari i, a banda del menú degustació festival (60 €), ofereix també un menú setmanal molt interessant (18 €). De la llista dels primers escollim l’arròs de peus i albergínia, el tàrtar de gambes i verdures, i la croqueta de sípia i botifarra. Completem els segons amb els cargols, el confit d’ànec amb chutney de pera i el xai de la Noguera amb patata i ratafia. I tanquem un gran dinar amb els bunyols de la padrina Rosa i el tiramisú. Tot regat amb unes copes de Marmellans negre (DO Montsant) que, per poder agafar el cotxe, fem baixar entretenint-nos una estona amb les fotos en blanc i negre que hi ha penjades a les parets de la zona de bar del restaurant.

El rebesavi del Francesc era un mestre amb el porró. Era conegut pel so inconfusible que emetia fent córrer el vi entre les dents: “Xirritava molt bé amb el porró, i d’aquí ve cal Xirricló”. L’origen de tot és el porró, el que marca l’essència de Cal Xirricló. Un restaurant modern amb ànima de tradició.