El MNAC estrena un restaurant “on s’hi mengi bé” de la mà d'una estrella Michelin

BarcelonaEl Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha fet un gir al restaurant, que mereix una visita. S’ha associat amb Albert Raurich, el cuiner ex-Bulli que coneixem pels seus dos grans restaurants, el Dos Palillos i el Dos Pebrots. I ara aquest tercer, que no va de dos en dos, sinó que es diu Absis i es troba dins una sala que té unes vistes privilegiades de la ciutat de Barcelona.

Anteriorment, en aquest espai hi havia hagut una proposta de Fina Puigdevall, de Les Cols, sota el nom d'Òleum. Després d’un temps sense cap gran nom al darrere, ha estat Raurich qui ha dissenyat una oferta que pugui agradar al milió de visitants que rep cada any el MNAC –i atenció!–, la meitat dels quals són catalans. Tanmateix, no cal visitar el museu per menjar en aquest restaurant –tot i que gaudir de la fantàstica col·lecció del museu sempre és molt recomanable–, perquè l’Absis té un ascensor propi i s’hi pot accedir directament des del carrer sense passar per cap sala del museu.

Què hi trobarem?

Per a Raurich hi ha una premissa fonamental: “Jo em vaig fer cuiner perquè m’agrada menjar, i el que volia fer era que fos un restaurant on s’hi mengi bé. Aquí el que hi trobareu és cuina bona”. Diu que no hi ha filigranes, ni focs d’artifici, que és un lloc "sense pretensions". Aquí hi ha cuina catalana, cuina mediterrània i plats de tota mena, que executa el personal de Vilaplana, la tercera pota d'aquest nou projecte. Vilaplana gestiona els altres espais de restauració del museu, i hi serà durant cinc anys. Raurich ho ha descrit com un "matrimoni de tres".

A l’Absis hi trobareu, per obrir gana, un plat tan senzill com extraordinari, l’escabetx calent d’olives i raïm. Hi ha calamars a la romana “de veritat”, verat fumat amb menjar blanc (un plat que recorda el Dos Pebrots, igual que el vitello tonnato), filets de sardina amb embolcalls de remolatxa i festuc (inspirat en un plat d'El Bulli) i mar i muntanya de pollastre de pagès a la catalana amb vieires. Aquest plat, segons Raurich, és un homenatge a un restaurant que recomana moltíssim i del qual ja vam parlar en aquesta secció: Cal Xim, de Sant Pau d’Ordal. Si bé s’intentarà que siguin productes de proximitat, amb el que serà més estricte Raurich és amb el fet que siguin de temporada. Això pesarà molt més que la voluntat de fer invents o cuina d’avantguarda.

Raurich està tan convençut de la proposta que sap que el boca-orella farà la resta. Hi ha un menú de 35 euros, un de degustació de 60 que està conformat per mitges racions i permet fer un passeig exhaustiu pel menú, i després la carta. Que convisquin aquests tres formats fa que el tiquet mitjà pugui ser molt variable, des d'uns 40 euros per persona, en amunt.

La sala té una llum natural poderosa i un mirall al sostre que encara dona més amplitud a l’espai. És, innegablement, un al·licient per visitar aquest restaurant que comença a caminar amb una nova proposta gastronòmica i que, en paraules de Raurich, "no és un clau d'un dia, sinó que volem que duri molts anys i que sigui una relació que vagi creixent".