“Les dones ja no fan cursos de cuina, sinó que estudien gastronomia a la universitat”

BarcelonaLa cuinera Fabiola Lairet va néixer als Andes (Veneçuela), es va formar en cuina japonesa a Los Angeles i codirigeix a Barcelona tres restaurants de cuina japonesa, en què dona feina a 100 persones i que omple diàriament amb èxit.

“Què fa una cuinera nascuda a Veneçuela fent cuina japonesa?” És la pregunta que ha hagut de sentir més d’una vegada Fabiola Lairet, propietària i cuinera dels restaurants Monster Sushi, Robata i Montser Take Away, situats a Barcelona. La pregunta seria similar a preguntar-nos què fem a casa nostra prenent cafè o te o fent classes de ioga. Malgrat això, Lairet la respon amb tranquil·litat: “M’hi he format amb cursos a tot el món, especialment a Los Angeles, per especialitzar-m’hi en escoles japoneses”, afirma.

Tot va començar quan Lairet va arribar a Barcelona, procedent del país natal. “No vaig poder fer compatible aquí el meu grau en enginyeria civil, i llavors vaig buscar altres vies professionals”, diu. Com que la cuina sempre li havia agradat –“Vinc d’una família en què totes les celebracions les fem al voltant d’una bona taula i amb plats italians, xinesos o libanesos”, comenta–, es va apuntar a l’escola de cuina Bellart. I també va fer més cursos de cuina.

El primer restaurant que va obrir va ser el Monster, el 2010. “I el vam inaugurar amb una carta asiàtica, és a dir, amb plats tailandesos, vietnamites i japonesos”, assenyala Lairet. Per a ella, la multiculturalitat a la taula formava part del seu ADN, perquè a casa seva s'hi cuinaven plats de diferents cultures.

“Al cap d’un any de tenir obert el restaurant, ens vam adonar que era millor que ens especialitzéssim en un únic tipus de cuina, perquè, si no, la gent no ens etiquetava”, recorda la cuinera. I just en aquest punt d’inflexió va ser quan Lairet va pensar en la cuina japonesa. “Les altres cuines les vam descartar, perquè vèiem que a Barcelona n’hi havia bons representants”, diu.

Així que va viatjar a Los Angeles i a Tòquio, i hi va estudiar per ser xef de sushi. Quan va tornar a Barcelona va començar a canviar la carta del restaurant Monster, que es va transformar en Monster Sushi. “I també formo tots els meus treballadors en la cuina que jo vaig aprendre als EUA”, indica.

Inquieta de mena, pensa que amb les receptes que ha après no n’hi ha prou, i per això es va apuntar al CETT-UB al màster en direcció de restaurants. “Com a treball final vaig fer un pla d’empresa en què vaig explicar les debilitats del restaurant que teníem en marxa, el Monster, i com les havíem de superar, i alhora hi vaig escriure la idea d’un nou restaurant, el Robata”, recorda.

Avui el Robata [el nom fa referència a un tipus de graella japonesa] i els dos restaurants Monster donen feina a 100 persones, i té una carta que inclou les especialitats de l’illa de l'Àsia Oriental i també altres especialitats de la Fabiola, com ara els pastissos. “He complert els meus somnis, amb el Robata, perquè desitjava un restaurant gran”, indica la cuinera, que afegeix que amb la bona acollida del restaurant situat al carrer Enric Granados va poder obrir el 2018 el Monster Take Away, en què els plats es preparen per emportar.

Quan pensa en la seva trajectòria, Lairet opina que, quan es va posar a la cuina, sempre la va imaginar com un negoci. El fet que fos enginyera, i que treballés durant tants anys en la logística de les empreses (s'encarregava "de crear els pressupostos", entre altres tasques), la va ajudar a organitzar-ho.

De fet, creu que aquesta idea seva és cada vegada més habitual. “Les dones ja no fan cursos de cuina, sinó que ara estudien gastronomia a la universitat, que els dona aquesta perspectiva àmplia de l’empresa”. Als graus universitaris ja no s’aprèn només a cuinar, que és la part més creativa d’un restaurant, sinó que s’ensenya a fer rendible el que es cuina”, diu.

Com a directora, la Fabiola es defineix com a dona que parla amb el seu personal, que escolta i que no crida. “Tinc 50 cuiners entre els tres restaurants formats per mi sota els meus criteris que he après a les escoles japoneses”, afirma.

I si algú encara li pregunta què fa una veneçolana fent cuina japonesa, no s’ofèn. “M’és més difícil acceptar que em preguntin què fa una dona de la meva edat dirigint restaurants”, comenta la Fabiola. Potser tot va començar quan va arribar a Barcelona i el seu títol d’enginyera civil no era compatible. O “per què cal explicar que una dona als 40 anys pugui canviar de feina, i formar-se’n en una de nova?”, conclou.