Cuina dolça sense sucre

La història d’Elka Mocker sembla de conte. Estilista de moda i de publicitat, se sentia “trista i malalta”, en paraules seves. Patia psoriasi, i va voler investigar amb llibres de salut i d’alimentació com sortir-se’n. “Com més aprofundia en qüestions de nutrició, més m’horroritzava comprovar com havia fet les coses de malament, i això que em pensava que la meva alimentació havia sigut molt saludable”, escriu en el llibre Ama. Come. Vive. Brilla (Ed. Lunwerg, amb fotos d’Isolda Delgado).

El cas és que pensant que menjava bé, ho feia malament, explica. “Al rebost, des de feia anys, hi havia llet i iogurts desnatats, galetes integrals, cereals per a l’esmorzar i barretes energètiques, gall dindi, formatge light per untar, vi i sucs envasats”. Amb un canvi d’alimentació radical, que en el llibre explica i detalla amb receptes, “les taques de la meva malaltia es van reduir considerablement, la pell de la cara es va il·luminar, em vaig sentir plena d’energia, la meva vista va millorar i fins i tot vaig desfer-me de les lentilles, les meves digestions ja no eren pesades i, per fi, anava al lavabo amb regularitat. Ja no em posava malalta, i si ho feia, no em durava gens”, escriu.

De tot plegat fa quatre anys, i ara s’ha format com a plant based plant basedchef a part d’haver estudiat coaching nutricional. Confessa que no és radical, tot i que habitualment no consumeix animals, ous, lactis ni gluten. “Estic segura que el sentiment de culpa és el pitjor dels verins, així que miro de sentir-me’n ben allunyada”. Mocker, que alimenta amb regularitat el seu blog, www.lalakicthen.com, suggereix escollir aliments que sumin, que siguin potents, “sense pasteuritzar, sense conservants, sense sucres, ni margarines, ni greixos saturats ni sal refinada”.

Per tant, els aliments que sumen són fulles verdes, vegetals de tots els colors, fruites, els germinats, algues, cereals, llavors i fruita seca. “I els hem de complementar amb proteïnes, siguin d’origen vegetal com els llegums, o d’origen animal com els ous, els peixos salvatges i les carns ecològiques i de qualitat”.

Dins de la llista negra d’aliments hi ha el sucre refinat, amb què tradicionalment es treballa la pastisseria. Ella recomana llegir atentament els components dels paquets que es comprin. “Si us ve de gust menjar-ne és per falta de proteïna i de carbohidrats complexos. Si els teus plats estan ben equilibrats, et sentiràs satisfet i alimentat, i tindràs menys desig de menjar sucre”.

I per endolcir postres o esmorzars, el millor és “utilitzar sucres naturals com el de la fruita o, si es prefereix, amb baix índex glucèmic, com el sucre de coco”.

HO SABIES?

Què aporta nutricionalment el sucre

El sucre refinat no té nutrients, “causa pics molt alts de glucosa en sang, ens acidifica, destrossa la nostra flora intestinal i també ens roba minerals en la digestió”, explica la comunicadora Elka Mocker. Ara bé, els edulcorants artificials, com l’aspartam, tampoc no són la solució. “El cert és que no hi ha cap sucre que sigui perfecte, ni tan sols l’estèvia, tot i que té un índex glucèmic de 0. Així doncs, no podem abusar de cap, per més natural que sigui, perquè un excés de sucre i de glucosa en sang mai no és bo”, explica. Tipus de sucres:

Sucre de coco. Aromàtic. És comparable en gust i textura a un sucre de panela, tot i que, això sí, endolceix una mica menys.

Xarop de coco. Es tracta d’un endolcidor líquid i espès, però per la seva textura densa i enganxosa i pel seu gust lleugerament àcid és difícil d’utilitzar en algunes receptes. Jo l’acostumo a fer servir en begudes i barreges batudes amb fruites àcides. Igual que el sucre de coco, el xarop de coco només té un 10% de fructosa (un 80% menys que l’agave).

Agave cru. És de color fosc, i el fem servir sobretot per fer xocolates, perquè té un gust neutre. Endolceix igual que el sucre i, per tant, no és necessari fer-ne servir gaire quantitat.

Xarop d’auró. Ric en minerals, té un gust intens i acaramel·lat. És ideal per fer galetes, per donar un toc aromàtic a melmelades i per intensificar el gust de caramel en les receptes de toffees.

Caramel de dàtil. L’únic endolcidor que no té cap procés, ni tan sols deshidratat. Conté tota la fibra i, a més, és ric en minerals com el magnesi i el ferro. És molt energètic i té un índex glucèmic elevat. Per tant, és millor prendre’n al matí o després de la pràctica de l’esport.

RECEPTES

Púding de xocolata

Per a dues persones

1 alvocat gran

4 dàtils Medjool

25 grams de cacau en pols

80 ml de llet d’avellanes

1 cullerada de vainilla en pols

1 pessic de sal

Tritureu tots els ingredients a la batedora fins que n’obtingueu una crema. Ajusteu el cacau, la llet i la dolçor si és necessari. El gust d’alvocat ha de quedar ocult.

Poseu-lo als envasos en què vulgueu servir-lo i espolseu-hi una mica de cacau per sobre.

Deixeu-lo a la nevera com a mínim una hora abans de menjar-lo.

‘Plumcake’ de plàtan i nous

Per a 1 motlle rectangular

600 g de plàtans

140 g de sucre de coco

280 g de farina de fajol

120 g d’oli de coco

4 cullerades de canyella

1 cullerada de vainilla en pols

60 g de nous picades

17 g de llevat en pols

Extres:

Nous picades

1 plàtan

Preescalfeu el forn a 220 ºC.

Tritureu els plàtans juntament amb el sucre de coco, l’oli i les espècies.

Afegiu-hi la farina juntament amb el llevat i barregeu-ho bé. Afegiu-hi les nous picades i barregeu-ho amb una espàtula fins que s’incorporin a la barreja.

Greixeu el motlle amb una mica d’oli i aboqueu-hi la massa. Decoreu-ho amb un plàtan tallat per la meitat i unes nous.

Abaixeu la temperatura del forn a uns 200 ºC i fornegeu-ho tot plegat a la part de baix durant una hora o fins que quan el punxeu amb un escuradents surti net.

Deixeu-ho refredar completament al motlle.