Qui té les llavors té el poder

Un pagès que estava a punt de jubilar-se va portar un dia mig sac de llavors del cereal xeixa a Toni Moll (52 anys), que acabava d’adquirir la finca La Marcona, a Ferreries (Menorca), feia 13 anys. En Toni havia buscat per l’illa cereals propis, i la recerca va ser debades. El dia que el pagès, a punt de jubilar-se, li va donar el mig sac de xeixa, perquè s’havia assabentat que en Toni en buscava, tot va canviar. Per començar, les proves a la finca –ecològica– van donar bon resultat. El cereal s’adaptava bé a la terra i creixia fèrtil. Després, amb la collita, les proves per panificar el cereal van funcionar. Així que al cap de poc temps La Marcona es va dedicar al xeixa de principi a fi.

Aquest estiu en Toni ha collit 8.000 quilos de cereal de la seva finca. “Ha sigut un any molt bo, perquè ha plogut molt poc, cosa que ha afavorit el cereal, plantat en terra argilosa”, explica des del mercat de productors de Ciutadella de Menorca. En Toni tanca tot el cercle: planta el cereal, el conrea, el cull, el mol i fa cinc varietats de pans, masses de pizza i també, de tant en tant, preparacions de l’arròs de la terra, plat tradicional de Menorca.

A Vilanova i la Geltrú, el forner de l’Espiga d’Or, Jordi Morera, ha collit per primera vegada els cereals que ell mateix ha plantat, sobretot xeixa i espelta. Les varietats les ha comprades al Consorci de Gallecs. “Vull saber perfectament d’on surt el cereal que faig servir, i l’esforç que suposa conrear-lo, segar-lo, moldre’l”, diu Morera amb la falç a la mà, a l’hort on ha plantat una part dels cereals.

Mentrestant, a Mallorca, Biel Torrents, de Slow Food Mallorca, assegura que la tendència actual és que els consumidors demanin per les varietats tradicionals. “Hi ha un ressorgiment, amb uns consumidors conscients i responsables, que ens demanen als pagesos els productes propis”, diu. La notícia és encoratjadora, però cal situar-la en el context actual d’un món global: “La majoria de varietats autòctones han quedat fora del mercat perquè les modernes produeixen quatre o moltes vegades més”, diu Torrens.

Gustavo Duch, editor de la revista 'Soberanía alimentaria, biodiversidad y culturas', argumenta més motius per al domini de varietats foranes. “La llei UPOV –unió per a la protecció de les varietats vegetals–, que és un conveni internacional, obliga a la uniformització i no permet la biodiversitat ni la llibertat de cultiu entre els pagesos”, explica. El futur, previsible per d’aquí 15 anys, el prediu clarament Gustavo Duch: “Ens dirigim a la sobirania de les nostres llavors, perquè la societat civil lluitarà en contra d’administracions lligades amb lobis internacionals”.

La sobirania alimentària, la que enllaça amb el model de pagesia tradicional, garanteix la biodiversitat com a únic model, enllaça amb el model de l’intercanvi de llavors i no necessita fertilitzants. “Ens hi encaminem clarament, i els pagesos actuals, tant joves com grans, els hem de veure com a missioners”, conclou Duch.