Les trampes del menjar envasat: quines són, com detectar-les i per què esquivar-les

BarcelonaLes etiquetes dels aliments envasats podrien facilitar la vida als consumidors i ajudar a decidir quins és millor comprar. El fet és, però, que sovint ho posen més aviat difícil. Els llistats d'ingredients poden ser un autèntic trencaclosques, el contingut pot tenir poc a veure amb el que es promet a la capsa i proliferen productes que en mesclen dos de molt coneguts, cosa que dona peu a combinacions estrafolàries. La prioritat és cridar l'atenció dels compradors, però ara tenen un recurs al seu abast per no perdre's en l'univers dels productes envasats. Es tracta del llibre Comida fantástica: Manual de urgencia para aprender a leer los envases alimentarios (Vergara, 2024), de la periodista especialitzada en alimentació Laura Caorsi, també coautora del pòdcast sobre nutrició A la guerra con una cuchara amb Beatriz Robles.

Encara que la informació dels envasos acostuma a aparèixer "com estableix la llei", subratlla Caorsi, "la manera com es presenta podria ser millor". A parer seu, podria ser "més amigable amb la gent, que s'entengués a la primera, que no calgués fer-hi fotos amb el mòbil per engrandir-la i que aparegués de manera menys complexa i atapeïda". Caorsi considera que "ningú dubta davant d'unes pomes –tot i que inclús amb la fruita hi ha excepcions, com les taronges de la varietat València que venen de Sud-àfrica–, però quan ens movem en el terreny dels aliments envasats és una altra cosa". El llibre incorpora múltiples QR que remeten a exemples sorprenents que conviden a mirar-s'hi més a l'hora de comprar.

Per què convé llegir bé l'etiqueta: l'exemple del % Just

Caorsi sempre està atenta a les novetats del supermercat i fa un temps li van cridar l'atenció unes coquetes (tortitas) de pernil ibèric. Malgrat que a l'envàs lluïen uns apetitosos talls d'aquest preuat embotit, en realitat de pernil només duien aromes. Davant "la distància tan brutal entre el que comunicava el frontal d'aquella bossa i la informació que hi havia al darrere", va crear el % Just: reptava els usuaris de X (llavors Twitter) a desxifrar el percentatge de cada ingredient que es presenta com a principal en determinats productes i descobrir que en porten una quantitat mínima. "El rerefons d'aquesta iniciativa és assenyalar la importància de buscar la informació, perquè si et quedes amb el que hi ha al davant acabes comprant una fantasia", adverteix. Al llibre posa el lector a prova amb un exemple "extrem" d'unes gyozes amb foie i trufa: la presència d'aquests dos anhelats ingredients en les gyozes és testimonial.

La falsa novetat i les extravagàncies: coca-cola amb gust d'Oreo

Es fan molts llançaments de productes, si bé Caorsi constata que "no deixen de ser el mateix presentat de manera diferent". La indústria "necessita generar la sensació de novetat, de cosa diferent i d'innovació", i el súmmum d'aquesta voluntat són els crossovers alimentaris: "Tens dos productes que ja existeixen, generalment ultraprocessats, que es fusionen per crear una cosa aparentment nova". Fins i tot es fan combinacions "rocambolesques", com la coca-cola amb gust d'Oreo i "zero sucres" (se substitueix per edulcorants). "Al final es tracta de cridar l'atenció", recalca, i les xarxes socials s'omplen de missatges d'admiració o d'indignació. No deixen indiferent, se'n parla i d'exemples n'hi ha la tira: ara que ha passat Nadal, els torrons –fins i tot n'hi ha un que es presenta com el torró de café con leche en plaza Mayor– o bé les teules de xocolata amb rosta (torrezno) de Sòria, el chocorrezno.

Les mil i una armes de seducció: nutrients, prestigi i joguines

Destacar ingredients, nutrients, la seva absència o la seva disminució són algunes de les estratègies més habituals de seducció. "S'emmarca en les fílies i fòbies, coses que ens agraden molt i coses que ens fan molta por", afirma Caorsi: es destaca el que agrada, com el calci, la fibra o menys sucre, o els ingredients més cars, com la mantega o la mel, mentre que el que no agrada, com els greixos saturats, no apareix en el frontal. També es busca dotar el producte de prestigi amb paraules com artesà, a l'estil de l'àvia o del poble –sense especificar quin–, o fent ús del que proporcionen altres fent servir la imatge d'un futbolista, un cantant o una institució sanitària, que reben una contraprestació econòmica a canvi. A més, s'intenta captivar la canalla amb envasos que "semblen més l'embolcall d'una joguina que de menjar".

L'envàs ho aguanta tot, però no tot és el que sembla

Sovint el que ensenyen els envasos "s'assembla al que hi ha dins, però no és el que hi ha dins", remarca Caorsi, i posa exemples: una beguda làctia "amb nous" que amb prou feines porta un 0,04% de preparat de nou, una crema "de llamàntol" que tan sols en té l'aroma o un gelat "de festuc" que només té un 0,7% de pasta de festuc. De vegades, a l'envàs hi ha "una ficció o simulacre" i s'hi mostra una cosa diferent del contingut: a la capsa d'unes pastilles de brou de peix s'hi veu peix i altres ingredients, però duen més d'un 50% de sal i el següent són potenciadors del sabor (com el glutamat monosòdic) i greix de palma. També ens pot conduir a muntar-nos una pel·lícula, com quan hi ha una panotxa en el paquet d'ous, ens la imaginem com l'aliment de la gallina i creiem que això repercutirà positivament en nosaltres.

La llei és permissiva: caldria un etiquetatge digital i formació

Produir un producte amb un pessic mínim de sal de l'Himàlaia i destacar-ho com si fos l'ingredient principal està permès per la llei. "El menjar fantàstic és fruit de la creativitat publicitària, però també és així perquè la legislació té les seves debilitats i permet establir certs relats", recalca Caorsi. Per això, proposa crear un etiquetatge digital per facilitar-ne la lectura, però alhora sense retirar l'imprès en l'envàs, a l'estil del que ja passa amb el vi, que ara inclou un codi QR a l'etiqueta per consultar els ingredients. "Ens faria la vida més fàcil als consumidors", sosté. També demana més formació alimentària des de l'escola.