Els 10 millors versos de la poesia gastronòmica

1.

El poeta enyorat Miquel Martí i Pol va publicar el 1999 un dels millors poemaris de gastronomia. El va titular Bon profit! (Barcanova), i des de llavors no hi ha croqueta que no esmoli cap denteta. El perquè, en els versos següents:

Croquetes

Se'ns esmolen les dentetes

quan la mare fa croquetes.

Ben rosses i cruixidores,

no te'n menges, en devores.

En qualsevol ocasió,

si hi ha croquetes, millor.

2.

Al mateix llibre, el poeta també va escriure sobre els fideus a la cassola.

Fideus a la cassola

Ens els mengem fent tabola

els fideus a la cassola.

Llargs o curts són divertits

i bons per llepar-s'hi els dits.

Quan el suc ens regalima

la mare, de por, s'aprima.

Però si ens els acabem

fins perdona que ens taquem.

3.

Les sopes també es mereixen una bona ovació, sobretot si qui li dedica un poema és l'escriptor Salvador Comelles, i qui hi fa els dibuixos, la il·lustradora Mercè Galí. El llibre, de títol Boníssim (Publicacions de l'Abadia de Montserrat).

Qui menja sopes

Qui menja sopes

se les pensa totes.

Qui hi posa llenties

les pensa de dies,

qui hi posa alls fregits

les pensa de nits.

Qui col hi fica

les pensa una mica,

qui hi posa cigrons

les pensa a fons.

Qui patates hi posa

les pensa en prosa,

qui hi posa espàrrecs verds

les pensa en vers.

Qui hi posa sajolida

de seguit se n'oblida,

qui hi posa un bon rap

no s'ho treu del cap.

4.

El tàndem Salvador Comelles i Mercè Galí també glosa el pa amb aquests versos:

Pa

Si n'agafo un crostonet,

impossible de fer net.

Una llesca de pagès

me la menjo com si res.

Dues llesques ben sucades

duren quatre mossegades.

Si n'agafo una barra,

em diran: "Ets un panarra!".

I si vull tota la barra,

quedaré com un bandarra.

Doncs ho hauré de preguntar:

hi ha algú més que vulgui pa?

Jo en voldria una molleta

–diu, baixet, la formigueta.

5.

Mentrestant, la poeta Olga Xirinacs va dedicar a Cavall de mar Cavall de marun poema a cada un dels peixos que hi ha sota el mar. El sard és un dels protagonistes.

De cap a mar,

entre les roques

s'amaga el sard.

Un sard petit com un mosquit?

Un sard més gran que un elefant?

Un sard menut,

quan l'he mirat no s'ha mogut.

És pla i rodó, sembla de plata,

sobre la cua hi té un punt negre,

un gra de sal i un gra de pebre.

6.

I el mateix cavall de mar hi és present, esclar, en el llibre d'Olga Xirinacs:

Cavallet de mar

puja'm a coll, que vull saltar.

Com que vaig tot sol

porta'm a casa del cargol.

Cargol ballaruga,

salta i balla,

balla i juga.

Cargol banyut,

tens deu punxes i un embut.

7.

La parella Marc Parrot i Eva Armisén van signar junts Tots a taula (Flamboyant) per rimar els millors moments que petits i grans passen menjant, però també per retratar aquells a qui no sempre els sembla tot bé.

El llepafils

Els fils del plàtan,

la pell del raïm,

la polpa al suc de taronja:

és superior a mi.

La llet, quan ha fet nata,

coleu-me-la, sisplau,

i la pell del tomàquet

no la puc suportar.

8.

El contrapunt del llepafils també apareix a Tots a taula

El gurmet

Si hi ha canelons, que siguin trufats,

si hi ha pernil... ibèric, i no salat.

Si hi ha tomàquets, han de ser de l'hort,

raf, kumato o de Montserrat.

9.

I, per acabar, el gran escriptor Emili Teixidor va publicar el 2005 el poemari Quina gana que tinc, amb il·lustracions de Lluís Farré (Cruïlla), en què allunyava la gana amb paraules:

Per a qui té gana

tant se val naps com cols.

La nevera és buida i freda,

a dins no hi ha ni una bleda.

Tot plegat com un desert,

no hi trobo ni el julivert.

Com diu l'àvia, riallera:

el més calent és a l'aigüera.

10.

L'últim poema del llibre, Teixidor l'escrivia així:

Parem taula amb plats buits,

i no pas amb crus ni cuits.

Que vegin el que hem escrit

per fer-nos passar el neguit.

(Sempre diuen que la fam

al cervell fa un bon reclam.)

Un sopar de fantasia,

amb receptes estrambòtiques,

i potser algun altre dia

farem dietes macrobiòtiques.