Un vi que és un joc en un garatge de Santa Margarida i els Monjos

Aquest és el vi d’un amic. Però és el vi d’un amic, perquè a mi m’agrada fer-me amiga de la gent que és feliç fent les coses per a les quals té talent. Amb l’Àngel Vendrell, l’inventor d’Ouiea Vins, tots vostès voldrien anar a sopar.

Vet aquí que ell és jardiner. S’hi entén, amb les plantes. Parla amb els arbres i s’hi arrapa. Comprèn com és que s’han de podar les branques. És un home curiós, molt curiós, en els dos sentits. Té curiositat i és sorprenent. Fa vi “de garatge”, literalment. Al garatge dels seus pares. Ens coneixem perquè un dia em va convidar a veure’l i a tastar, que és una de les meves activitats preferides: veure cellers i parlar amb els celleristes, tot tastant coses. A l’Àngel li agrada més tastar que beure. I pot estar anys i panys sense tastar una bota que té plena d’alguna cosa, només per jugar.

El vi d’avui, l’Oh Yeah, els farà dir “Oh, yeah!” o potser “Ouiea!”. És un joc. Un vi tranquil de xarel·lo que porta una mica de vi bullit. El vi bullit! És el vi que es fa bullint el most fins que redueixi a la meitat. Un cop reduït (jo aquest any n’he fet, de vi bullit, amb el most d’un amic) es pot tirar a la bota perquè fermenti allà. Se’n fa en moltes cases, i alguns cellers, com Abadal, en comercialitzen. Hauria de ser a totes les taules dels restaurants catalans.

Aquest vi d’avui, doncs –un cupatge tocat de l’ala, com el nostre viticultor–, fa una carbònica de vuit dies, després se’l derrapa i passa tres setmanes amb les pells, que es premsen molt, molt poc, en un dipòsit d’acer, de mil litres. El vi bullit l’hi afegeix dues setmanes abans d’embotellar-lo. “Jo volia escapar-me, a nivell aromàtic, sobretot, dels xarel·los brisats. Aromàticament el volia més potent”, diu l'Àngel.

"Acabaràs fent vi"

A l’Àngel, que té un soci, el Marcel Escribano, algú li va dir: “Acabaràs fent vi”. I no va ser així fins que el seu pare va començar a perdre la memòria. “Quan el meu pare es va començar a esborrar –diu, i el verb em commou molt– vaig pensar que allò que tenia en un racó del garatge ja no continuaria. Ell feia una garrafeta de vi bullit, una de mistela... Li vaig dir: «Va, fem-ho aquest any, que jo t’ajudo»". I l’Àngel va anar guaitant i preguntant. “Arran d’això una part del most que no servia ni per a mistela ni per a vi bullit el vaig posar en una bota per veure com fermentava. Va ser el meu primer assaig de vi, el 2019, i no el vaig tastar fins al 2023. He après a esperar”.

L’any 24 va fer vuit ancestrals, aquest any quatre. “Estic bastant content de com van sortint. Estem fent moltes coses, algunes només per a mi. O per als amics que venen”.

Aquest vi els recordarà “el vi que es feia abans a les cases”. Un vi que et transporta a llavors. Gaudeixin-ne amb un entrepà d’anxoves i formatge, amb un pollastre rostit... L’Àngel és molt bo fent vi bullit, i molts sommeliers i aficionats –però també altres viticultors– li truquen per demanar-li consell. “Els de Can Descregut em van dir que n’havien fet una garrafa, per a ells, i és perquè vam parlar. En van fer una foto i em van etiquetar. Jo només explico el que bonament he après”, diu. L’Àngel és curiós, tafaner, inquiet. “Ho vull compartir tot perquè no m’ho enduré. No he inventat res, només en faig lectures diferents. El que vull és que la gent jove s’hi atreveixi. Proveu coses, proveu, proveu...”

Tastin aquest vi, que explica com és l’Àngel, i segur que voldran, com jo, ser els seus amics. El trobaran a Santa Margarida i els Monjos.