Toni i Paco de la Rosa: “La marca Corpinnat es consumeix en massa a Catalunya, mentre que amb el cava no és així”

GelidaLa carretera que mena cap a Torelló Viticultors, a Gelida, és una de les més boniques del Penedès. Té vinyes a banda i banda, i durant quilòmetres no hi ha res més que els camps. De sobte, quan els ulls ja s’han acostumat als ceps, apareix el mas de Can Martí de Baix, el celler insígnia de la marca adscrita a Corpinnat, on m’esperen els dos germans, Paco i Toni de la Rosa Torelló, i la mare de tots dos, l’Ernestina Torelló, que amb els seus vuitanta-dos anys participa en l’entrevista amb els fills i també prepara un dels plats que mengem mentre parlem: unes albergínies fregides que hi canten els àngels. Ella representa la 22a generació Torelló. És un divendres diàfan i al jardí del mas ens entaulem mentre veiem com un grup de nord-americans fan una visita guiada amb un treballador de la casa, en Jordi Olivella. Abans de tot això hem tingut temps d’anar a veure les vinyes, i hi hem observat el minúscul mosquit verd, que es passejava per una fulla, el nervi de la qual es menja. Ha estat una de les grans plagues d’aquest estiu.

Quan va començar tot aquí on som?

— Ernestina: El document més antic que hem conservat assegura que el 1395 el senyor de Gelida marca una emfiteusi sobre la finca de Can Martí i sobre les seves masies, Can Martí de Baix i Can Martí de Dalt. El 1993 comença a treballar en la primera verema el meu fill gran, en Paco.

— Paco: Havia estudiat empresarials i enologia, i havia treballat a la cooperativa de l’Arboç, on vaig aprendre molt. Era un marrec de 24 anys, m’envoltava de treballadors que em triplicaven en edat, i m’hi vaig sentir orgullós, perquè m’hi vaig fer escoltar. La idea que hi treballés, a la cooperativa, va ser de l’avi. Ara bé, el 1993 començo a la casa, amb la verema, perquè el que jo volia fer realment era conrear el camp, anar a la vinya, triar el raïm...

Després s’hi incorpora el Toni, i us distribuïu els papers a l’empresa.

— Toni: Jo vaig estudiar dret, i entre el Paco ens vam distribuir les tasques, sí. El Paco porta l’enologia i fa de comercial, i la resta, jo.

Quants sou a Torelló?

— Toni: Som una empresa petita. Hi treballem trenta persones, elaborem mig milió d’ampolles adscrites a Corpinnat i a la DO Penedès, i facturem quatre milions d’euros.

Justament amb els vins tranquils acabeu de complir una data rodona: fa setanta anys que els vostres avis, en Francesc Torelló i la Josefa Llopart, van elaborar un vi blanc, el Blanc Tranquille. 

— Toni: És una dada que ens fa il·lusió de difondre, perquè d’aquesta sí que tenim constància exacta. Els avis el van començar a fer el 1954, i el 1973 el vam inscriure dins de la DO Penedès, així que som un dels cellers amb la inscripció més antiga. Aquest blanc és un dels cinc blancs que fem. També tenim dos rosats i un negre.

I amb els escumosos, quina és la data que teniu?

— Toni i Paco: L’any vinent celebrarem els setanta-cinc anys de l'inici de l'elaboració de la primera ampolla d'escumós.

Torno enrere amb el que m’havíeu dit del document del segle XIV. Heu parlat de les masies Can Martí de Baix i Can Martí de Dalt. Aquí som a Can Martí de Baix.

— Toni: Aquesta masia la va heretar la nostra àvia, Josefina Llopart i d’ell va passar a la nostra mare, l’Ernestina Torelló. El Paco i jo som la tercera generació que embotellem els vins, i que posem el nostre cognom a les ampolles. El mas Can Martí de Dalt el va heretar la tieta de l’Ernestina i, per coses que passen a la vida, es va perdre, i anys després el vam recuperar, i ara forma part de la finca. Ara bé, el document del senyor de Gelida que hem esmentat obligava a viure al mas i a transmetre-ho generació rere generació. Nosaltres ho hem acomplert.

Així doncs, van ser els vostres avis, la Josefa i en Francesc, els que van començar a fer vi?

— Paco: Sí, i van tenir una visió molt bona en un moment, el 1951, que no era fàcil perquè eren temps de postguerra.

Els avis comencen, el 1954 tenim el primer vi blanc embotellat, després venen els escumosos, i a vosaltres dos us toca fer la revolució, si m’ho deixeu dir així pel que va suposar sortir de la DO Cava i crear Corpinnat.

— Toni: I just en el 2018, quan va passar, jo era president de la confraria del cava i formava part de la patronal del cava. Vam viure un moment molt delicat, perquè la nostra intenció mai no va ser sortir de la DO Cava. Però quan vam proposar a la DO de fer un etiquetatge diferent que indiqués la llarga criança dels nostres escumosos, no ho van acceptar. 

Hi ha una llegenda que assegura que els fundadors de Corpinnat us reuníeu aquí on som ara.

— Toni: És cert. És el lloc més allunyat de Sant Sadurní, on ningú no ens podia veure. També ens vam reunir en algun altre celler.

— Paco: A més de la criança, també volíem indicar que els nostres escumosos provenen d’unes vinyes ecològiques de molta qualitat i de baixos rendiments, on l’esforç és més important i que nosaltres som elaboradors de vins excel·lents, als quals els posem les bombolles. És a dir, el que és molt difícil és fer un vi blanc excel·lent, que a Corpinnat tots ens el fem nosaltres, perquè és el nostre requisit. Si tens un vi blanc excel·lent, ja ho tens; després hi poses les bombolles, i la llarga criança.

Què va passar quan vau dir a les vostres famílies la vostra decisió, primer la de marcar dins de les etiquetes de la DO Cava una distinció, i després la de marxar?

— Paco: Que ja era hora! Va ser la frase que més ens van dir. Ens comentaven que el món ho entendria, que havíem trigat molt. I és cert que els importadors ho van entendre.

El nom de Corpinnat també es va entendre?

— Paco i Toni: Costa, ho sabem. 

— Toni: A mi mateix em passa que dic cava en comptes de Corpinnat. Però també et dic que a l’estranger Corpinnat s’ha introduït bé. Al Japó cava vol dir hipopòtam. També és cert que ara està tenint molta fortuna la paraula bombolles.

Repassem els Corpinnats que elaboreu, i deixeu-me ressaltar el disseny modern de les etiquetes.

— Paco: Del disseny se n’ocupa el Toni, i jo li faig cas en tot. Fem el Torelló 225, que li diem així perquè fermenta en una barrica de 225 litres. Després el Gran Torelló, que el fem amb les vinyes més antigues. El Torelló 2019 i 2020, fet amb dues anyades. I ara hem tret al mercat el primer Corpinnat elaborat amb el mètode ancestral, el Torelló Ancestral 2021. És una edició limitada, i està dins del projecte que els dos germans ens hem proposat de fer microvinificacions. En aquest cas, la primera i única fermentació es fa dins de l’ampolla, i les varietats de raïm amb què l’hem fet són el macabeu (27 %) i el xarel·lo (73 %). En total, tenim vuit escumosos i set vins tranquils.

 Us en destaco de nou els dissenys. Apel·len al públic jove?

— Paco: Mira, fa un temps hauria pensat que era una barbaritat que posessin un o dos glaçons en una copa de Corpinnat blanc o rosat. Ara ho he vist fer als meus fills, i ja no em fa res. Si no som més permissius, el públic jove continuarà trobant més atractives les cerveses.

— Ernestina: El cas és que consumeixin els nostres productes, fets a casa nostra. L’altre dia vaig anar a una conferència en què parlava el conseller de Damm Ramon Agenjo i deia que a Alemanya és impensable que es beguin les cerveses que no siguin alemanyes.

— Toni: Aquí, per contra, ens pensem que som més cosmopolites si ho fem.

Vosaltres us centreu més en el mercat proper o en l’exportació?

— Toni: El 18% de la nostra producció el dediquem a l’exportació; un 11% a l’estat, i el 71%, a Catalunya. Amb la marca Corpinnat la massa de consum és a Catalunya i la resta de l’Estat, mentre que amb el cava no és així.

Mentre estem aquí asseguts he recordat que la vostra casa sortia a la telenovel·la de TV3 Nissaga de Poder. I déu-n'hi-do les nissagues de poder que hi ha en el món de les bombolles.

— Toni: Sí, la casa sortia com a imatge aèria, però van triar Can Martí de Dalt com a casa dels Capdevila. Passen i han passat moltes històries a la comarca, sí, però et dic que de Torelló, de marca Torelló, només n’hi ha un, que som nosaltres. I tots els documents antics ho certifiquen.