“Tant de bo s'haguessin begut els 60.000 litres de vi en comptes de llençar-los a la claveguera”

BarcelonaCepa 21 (DO Ribera del Duero) és el celler que sempre havia somiat el productor José Moro. El va començar fa més de vint anys, amb una primera collita el 2002, però continuava treballant per a l’empresa familiar, el celler Emilio Moro. Fa un any i mig, el va reprendre amb totes les seves forces per convertir-lo en un dels millors cellers de la DO. I en aquesta feina estava immers quan la matinada del dilluns 19 de febrer, un assaltant (“sé que és una assaltant”, diu) va entrar al celler situat a Castrillo de Duero (Valladolid) i va obrir els dipòsits que emmagatzemaven tres dels vins d’alta gamma de la casa: el Malabrigo, l'Horcajo i el Cepa 21. “Tant de bo s’haguessin emportat el vi per beure-se’l o per vendre’l en comptes de llençar-ne 60.000 litres a la claveguera”, explica en una entrevista a l'ARA.

Moro confessa que la solidaritat i les mostres de tendresa que ha rebut de tot el món són tan grans que "el mateix mes de febrer ja hem notat un augment de les vendes dels tres vins que han patit el sabotatge". De l’Horcajo se n’està venent l’anyada 2018, mentre que del Malabrigo i del Cepa 21, la que es comercialitza és la del 2021. De l'anyada 2023 del vi Horcajo, que estava previst que sortís el 2027, no se'n posarà al mercat cap ampolla perquè el dipòsit que l'emmagatzemava es va buidar per complet, cosa que no va passar amb els altres dos vins, que sí que sortiran tot i que en produccions més petites: els litres que han quedat.

Sobre les pistes que està seguint la policia judicial, Moro no en vol avançar cap. “Tenim moltes imatges i vídeos que s'estan analitzant, i tot està sota secret de sumari, perquè ara mateix seria dolent per a la investigació dir-ne res”, diu, i afegeix: “És clar que s’hi identifica una dona, que sap el que es fa, que coneix bé el funcionament dels dipòsits i que no va poder fer tot el que pretenia fer perquè no va saber desconnectar bé les alarmes”. En aquest sentit, remarca que "les alarmes van fer la seva feina" i potser van evitar que el sabotatge fos encara pitjor.

La gravetat del cas, a més del sabotatge en si mateix, és que "l'assegurança no cobreix el valor que hauria tingut el vi al mercat". És un dels grans debats amb les assegurances dels cellers, que cobreixen el valor del vi immobilitzat, però "el preu del vi al celler no és el mateix que el que hauria tingut quan s'haguessin posat al mercat les anyades dels tres vins fets amb la varietat ull de llebre". I el cas encara té un tomb rocambolesc, relacionat amb la mateixa nit del sabotatge: José Moro dormia aquella nit al celler. "Ho faig sovint, sobretot quan l'endemà tinc visites d'enoturisme, a les quals mostrem el celler i els donem dinar al mateix restaurant del celler". Moro dormia a 300 metres d’on tenia lloc el sabotatge. “No vaig sentir res perquè els murs són amples; dormia profundament”.

No va ser fins a l’endemà que els treballadors que preparaven la visita turística van sentir una forta olor de vi i de seguida es van adonar del que havia passat. Les imatges de vídeo ho retrataven tot pas a pas. ¿La conseqüència immediata? "Tristesa, molta tristesa, nerviosisme, llàgrimes que em salten dels ulls i pensar qui ha pogut fer aquest sacrilegi, perquè malbaratar el vi d’aquesta manera és un sacrilegi, perquè l’art de fer vi és sagrat i perquè els treballadors del celler en vivim", diu Moro. Moro també va pensar en el perfil de la persona que havia provocat el desastre que contemplava: “Té maldat i desequilibri mental”.

Tot plegat Moro ja ho veu com una història passada, i diu que la seva feina, relacionada amb la vinya, l’ha capacitat per tenir una bona gestió emocional. Tant és així que afirma que ha començat una nova cursa: “L’incident ja el tinc assimilat, així que he iniciat un pla estratègic per fer més vins que mai”. Com ara quins? “En faré de blancs a Galícia, a la DO Bierzo, que m’encanten”. I ho farà perquè diu que, davant de les adversitats, ell es reforça, prem els punys i tira endavant amb més projectes. “Quan vaig començar a la DO Ribera del Duero, el 1989, estàvem sols. Ara ja som 300 cellers i els nostres vins negres són de raça, tenen llargues criances i molta demanda”, afirma. Per això diu que no vol que ningú li doni el condol. "Aquests dies, en l'acte de la Música del Vino, organitzat per Quim Vila i Cisco Martí, els companys d'altres cellers em donaven el condol; entenc que ho fessin, però jo estic més viu que mai i tiro endavant per fer millors els meus vins", conclou.