Mor Carlos Esteva, l’home que va foradar una part del massís del Garraf per construir el celler Can Ràfols dels Caus
L’elaborador va apostar per la varietat xarel·lo per als vins blancs a principis dels anys 90, quan era una de les varietats que només es feia servir com a cupatge per al cava
El món del vi català acomiada un dels grans, Carlos Esteva, que va morir dissabte passat amb 72 anys. Esteva serà recordat per la seva aposta per les varietats xarel·lo i sumoll en un moment, a principis dels anys 90, en què pocs hi creien. De fet, quan Esteva va arribar el 1979 al mas del seu pare, a Avinyonet del Penedès, la parellada era la varietat blanca més preuada (i més ben pagada) per fer cava, i ell va pensar aviat que el xarel·lo era la varietat que hi podria donar més joc, especialment en els vins tranquils (sense bombolles). En un primer moment en va fer un cupatge i aviat un vi monovarietal, que va posar com a nom Xarel·lo Pairal, la primera anyada del qual va ser el 1996. Avui el vi Pairal és una de les joies del celler juntament amb el Rocallís (monovarietal d’incrocio Manzoni) i La Calma (chenin blanc), el qual ha estat comparat sovint amb els vins francesos de la vall del Loira. De fet, quan Esteva va començar el 1979, la seva idea era fer vins com a França, especialment com els bordeus, i d’aquí la comparativa sovint que s’hi ha fet. Actualment seguia projectes singulars, lluny de comparatives, com el de Montombra, fet amb vinyes de carinyena situades en una muntanya que està dividida en dues parts: en una hi ha les vinyes de monestrell que treballa el celler Mas Candi, i en l’altra les de carinyena, que són veremades per al celler Can Ràfols.
Un referent mundial
Carlos Esteva era admirat en el món del vi pels seus coneixements. Havia estat titular de l’Académie Internaciotionale du Vin, i també un lluitador incansable pel projecte més visionari en el món del vi: construir el celler de Can Ràfols dels Caus de forma subterrània per no malmetre el paisatge, perquè la petjada i la intervenció humanes fossin les més discretes possibles, i alhora perquè els vins s’hi conservessin en perfectes condicions. El celler és actualment un referent mundial, i un dels orgulls personals de l’elaborador, que va haver d’aturar la construcció en diferents moments pels elevats costos que suposava. Finalment, el 2017 el va acabar, i va poder contemplar-lo bé. De fet, ell vivia gairebé al damunt del celler, en un mas del segle XVII, que era el mas familiar, i que va recuperar quan el 1979 va decidir instal·lar-s’hi. Així doncs, Carlos Esteva era un elaborador que tenia vinyes com a jardí de casa.
A Barcelona, la seva germana, Rosa Esteva, dedicada al món de la restauració, recordava la infància al seu costat, a Avinyonet. “Era el meu germà petit, perquè jo soc nou anys més gran que ell, i encara teníem un germà més gran, en Jacinto, tots dos molt grans professionals en els seus àmbits”. Del Carlos, Rosa Esteva en destaca la passió pels vins, pel celler Can Ràfols, i també per nous projectes que havia iniciat, com Mas Oller, a la DO Empordà.
Un vi subtil i seriós
Dissabte a la nit, al restaurant Candlelight, situat dins de l’Hostal Sa Gavina (S’Agaró), va tenir lloc el VII Festival Gastronòmic, un sopar a quatre mans entre el restaurant Via Veneto i el Candlelight, dirigit pel cuiner Romain Fornell. En un menú en què el Via Veneto de Barcelona va mostrar alguns dels plats que més atracció causa en els menús de migdia i nit, i que va saber crear en la cuina del Candlelight, el vi Gran Caus de Can Ràfols, del 2006, va brillar especialment. Va aparèixer per maridar l’últim plat del menú, el colomí, de manera que les varietats cabernet franc, cabernet sauvignon i merlot van suposar un cupatge ideal per posar punt final a l’àpat. El gran negre de Carlos Esteva, obert disset anys després de la seva elaboració, demostrava la seva subtilesa i seriositat alhora. Dues qualitats que també podrien definir un elaborador que serà recordat per sempre més.