La millor història del món és la petita història d’aquest vi

Ampans és un projecte molt arrelat al Bages que m’emociona i m’agrada, però mai els parlaria d’un vi “solidari” si no estiguéssim parlant d’un gran vi. La gran gràcia d’aquest vi solidari és que el plaer serà mutu. De vostès cap al vi, del vi cap a vostès.

Ampans va néixer, com a associació, el 1965, de manera que aquest 2025 fa seixanta anys. I va néixer de la necessitat que hi havia, en aquella època, on tot estava per fer, de ser “al costat” (ho remarco, “al costat”) de les famílies que tenien algú amb discapacitat intel·lectual. Van començar amb una petita escoleta amb quatre alumnes i dues mestres.

I per què fan vi i formatge? La història és preciosa. El 2006 es va presentar a Ampans un matrimoni de pagesos. Els Vila Isern, que vivien a Sant Salvador de Guardiola, en una finca; la finca Urpina. Tenien dos fills amb discapacitat intel·lectual, que vivien a la masia, arrelats a la terra, als animals, a les feines de la casa, a aquella rutina sanadora.

Aquests pares tenien la por que tenen tots, tots els pares que tenen fills amb discapacitat intel·lectual: “I què passarà quan nosaltres no hi siguem?” Aquesta por que tots els pares entenem tan bé, com si fos nostra. “Estem pensant en el futur dels nostres fills”, van dir-li al Toni Espinal, que és el director d’Ampans (i acaba de rebre la Medalla al Treball President Macià), que els donaven la finca, amb una condició. “L’únic que volem –els van dir– és que us cuideu dels nostres fills quan no hi siguem i de nosaltres quan no puguem valdre’ns”. Ells volien –quina saviesa– que aquells nois continuessin vivint “a casa seva”. I hi viuen.

Els pares ja han mort: ell fa dos estius, ella una mica més. I van veure en vida com seria la vida dels seus fills un cop passés això, perquè la finca Urpina va anar creixent mentre ells hi eren. El 2006 van recuperar les vinyes. Unes vinyes de Sumoll. N’hi ha una, de finca de Sumoll, que és centenària. És d’on surt el vi 1 d’Urpina. També van fer la formatgeria. Tastin els Formatges Muntanyola. Seran feliços perquè són boníssims (no paren de guanyar premis) i perquè creen oportunitats de treball per a totes les persones que hi ha a l’associació. Aquestes persones fan la verema i sovint també fan etiquetes.

L’enòleg del projecte és dels millors del món, i, per tant, com que és un rei Mides pagès (sé que li agradarà el qualificatiu), no fa falta dir res més. És el Joan Soler, i tot el que toca el Joan Soler es converteix en or. No poden deixar de tastar, si en tenen l’oportunitat, l’Alfàbrega, un vi que et fa pensar en el pesto (alfàbrega i pinyons) i que un dia haurem, també, de glossar.

Gaudeixin del Gebrada, un vi autèntic. Elegant com els pagesos, fi com la música, expressiu i lleuger com el vol d’un ocell, vertical, llarg i determinat com aquests dos pares que un dia van anar a veure el Toni Espinal, una d’aquestes persones de qui et voldries fer amiga. Gaudeixin del talent immens del Joan Soler i pensin molt, a cada glop, en les mans que han collit el raïm. Salut!