Marta Montaner: "Confesso que em costa acabar-me una copa"
Periodista
Recordes la primera vegada que vas fer un glop de vi?
— Jo crec que vaig trigar força a tastar el vi. Perquè quan ets jove i tens uns 20 anys, no és la beguda que tastes amb un grup d'amics. Comences per la cervesa i després potser tries licors que tenen més volum d'alcohol. Jo crec que fins als 23 o 24 anys no vaig fer una copa de vi, i ara tampoc és que en sigui una gran bevedora.
Què et va portar a tastar-lo?
— No t'ho sabria dir. Tampoc vull dir-ne pressió social, perquè ningú m'està apuntant amb una pistola, però sí que veus que és una cosa que s'acostuma a fer en restaurants, en una cita romàntica. Jo crec que va passar per aquí, per una cosa de ja tenir cites, com a tal. En una cita no prens una cervesa, tret que sigui una cosa molt informal. Però a la que ja t'arregles una mica, el vi és el que marida millor amb una cita així.
I ara quina és la teva relació amb aquesta beguda?
— De vi sobretot en prenc en cap de setmana. Va ser quan vaig començar amb la meva parella fa set anys. Ell sí que és un gran fan de l'albarinyo i és l'excusa que tinc per beure'n. Però, de fet, et confesso que em costa acabar-me una copa. A més, visc l'alcohol amb certes contradiccions, perquè hi ha aspectes que són més foscos.
Quines són aquestes parts més fosques?
— No et sabria dir a quina edat vaig començar a beure alcohol, però sempre l'he mirat amb un punt de respecte per discursos que m'han fet els meus pares. El tema de les addiccions és una cosa que els preocupava moltíssim i jo sempre he tingut por de decebre la meva família. De fet, vaig endarrerir el meu consum d'alcohol fins i tot a la majoria d'edat. Però quan comences, qui t'ensenya a beure? Ningú. I llavors és normal que tinguis males experiències. Però no soc una persona que hagi acabat als lavabos de l'Apolo vomitant, si aquesta és la pregunta.
En recordes alguna en concret?
— Vam anar al barri de la Mercè a una festa popular i vaig demanar un cubata i crec que m'hi van posar alguna cosa. No recordo res. Per sort vaig estar amb les meves amigues cuidada tota l'estona. Però a partir d'aquell moment em vaig espantar moltíssim. A més que abans no es parlava gens sobre la submissió química. Fins que no van començar a sortir el tema de les punxades a les discoteques no es va posar el tema damunt de la taula, i d'això no fa tant.
Quina és la part positiva?
— Que et permet concertar trobades, que a vegades donen peu a converses que no t'hauries imaginat mai. Aquesta és la part bona.
Quan en un restaurant et porten la carta de vins, què és el primer amb què et fixes?
— Sobre el vi, me n'aniria directament als blancs, i encara que a casa ens agrada l'albarinyo sí que prioritzaria que el vi fos català. Sobretot perquè és un dels productes més importants de Catalunya. Que Dua Lipa faci gala dels vins catalans del Baix Penedès és una cosa increïble, però també és important que reivindiquem els nostres propis vins. També hi ha un moment molt incòmode als restaurants, que és quan porten el vi i pregunten "Qui el tastarà?" És una situació estranya perquè normalment ningú en sap. Llavors no entenc què has de dir. Jo no m'atreviria mai a mirar el cambrer i dir-li "No, aquest vi no m'ha agradat. Sisplau, emporta-te'l i porta-me'n un altre". Ho assumiria. Si l'has demanat, te l'acabes.
Hi ha alguna persona amb qui ara mateix t'agradaria fer una copa de vi?
— No sé si li agradava el vi, però jo crec que m'agradaria molt fer una copa del que ella volgués amb la meva àvia, que va morir quan ja tenia 8 anys. Voldria explicar-li totes les coses que van passar des d'aleshores i que ella també m'expliqués qui va ser, com va viure la guerra, com va viure els anys del franquisme, com recorda la maternitat... Són coses que m'han faltat i que m'encantaria saber.