Celebració

Lluís Llach: "Em fa més il·lusió el que hem fet al Celler Vall Llach que la meva pròpia carrera musical"

El sopar 'La nit del poble', fet dissabte passat al celler de Porrera, ha recordat la trajectòria dels seus 27 anys

PorreraEl dia que dos amics van decidir fer vins a Porrera, els astres, el sol, la terra, el mar i l’amor s'alineaven agafats de la mà. Era el 1997 quan el notari Enric Costa i el cantant Lluís Llach obrien el celler al bell mig de la població del Priorat i començaven a fer vins amb una enòloga que empenyia el bon destí del celler, Sara Pérez. 

Ho va revelar dissabte el cantant Lluís Llach en el sopar La nit del poble, amb què el Celler Vall Llach recorda l’aventura que els ha portat a fer vins durant 27 anys seguits. "L’enòleg Josep Lluís Pérez es va oferir, tant a mi com a l’Enric, a ajudar-nos a fer vins. Sabia que tots dos érem abstemis i ens hi posàvem perquè compartíem la idea d’impulsar una revolució social a Porrera després dels estralls que havia causat al poble l’aiguat del 1994", que va fer que el riu sortís de mare i s’emportés mig poble. "Jo vaig pensar «Quin honor que Josep Lluís Pérez se’ns hi ofereixi», però llavors li vaig dir «moltes gràcies, però no, voldria que ens hi ajudés la teva filla, la Sara». I així va ser com va començar Vall Llach.

Cargando
No hay anuncios

"Una anotació important –va dir Llach–. N'hi havia un que ens mirava amb dos ulls com dos fanals, que tenia un fil de veu i que ens interrogava amb un gest dels dits". Quin gest? El que ajunta els dits polze amb l’índex, es freguen l’un contra l’altre i significa "Quant costarà tot plegat?" La resposta que va fer-li Lluís Llach, i que va explicar en el sopar davant d’amics i periodistes: "L’Enric continuarà signant escriptures; jo, fent partitures". 

Vint-i-set anys després, la directora del celler, Isa Serra, i l’enòleg Albert Costa, fill del notari, continuen amb el lema amb què els dos amics van iniciar el celler: la revolució social, la generositat com a estendard, fer vincle amb la pagesia i amb la població on viuen i on treballen, i fer-hi família, perquè és a Porrera on viuen amb els fills petits.

Cargando
No hay anuncios

Així doncs, en el sopar La nit del poble el Celler Vall Llach va demostrar que els planetes es van alinear el 1997, però amb maltempsades, també. La penúltima, la nevada del gener del 2021 (per no esmentar la sequera actual, que al Priorat s’ha abraonat de valent). La nevada va ensorrar la teulada de La Final, l’edifici on s’emmagatzemen els vins, situat a la plaça Catalunya, que va fer perdre la collita, curta, del 2020. No hi va haver cap altre destrossa, perquè al soterrani és on hi ha la producció més important, i va quedar intacta. Justament el sopar La nit del poble va tenir lloc a la sala on va anar a petar el sostre, que no va suportar el pes de la neu.

Ara bé, la valentia es declina amb la paraula feina, i és el que fan al Celler Vall Llach. Hi ha temps per a la nostàlgia, expressada obertament per l'enòleg Albert Costa: "M’imagino caminant cap a l’horta avall i, de cop, entrar en aquesta imatge [vegeu-la a baix], en aquell precís instant. Agafar la mà del meu pare i acompanyar-lo fins a la plaça per ensenyar-li el nou celler, els nous vins".

Cargando
No hay anuncios

¿Què en diria Enric Costa, del blanc Horta-Colomer 2023, que és la nova tendència del Priorat i que tan bé està liderant Vall Llach? ¿Quines paraules expressaria quan tastés els negres Mas d’en Caçador 2022 o Mas de la Rosa 2021? Tastar-los i comparar-los amb els primers vins que van fer Costa i Llach, aquells que ells tastaven, malgrat ser abstemis, i qualificaven amb expressions que avui tots admirem, com ara: "a aquest vi li falta més música de violins". La frase, esclar, la va dir Lluís Llach, i així consta en les anotacions de les anyades del celler. 

Cargando
No hay anuncios

La primera anyada de Vall Llach va sortir a mercat el 1998. Encara avui es pot tastar el Vall Llach Clàssic 1998. Al sopar La nit del poble el vi negre va aixecar unes expectacions altes. Apareixia per maridar les postres que el cuiner Marc Pi, del restaurant Amics de Gratallops, havia preparat: prunes, vainilla, regalèssia, gerds i vinagreta de marialluïsa. I, al seu costat, una altra copa de vi negre, el Cims de Porrera Clàssic 1996. Perquè la filosofia del celler, fer vincle amb el territori, és el relleu que han agafat fort Isa Serra i Albert Costa. Si el 1990 els vinaters René Barbier, Josep Lluís Pérez, Álvaro Palacios i Daphne Glorian s’ajuntaven per fer els primers vins negres, en el 1996 l’enòleg Josep Lluís Pérez i Vall Llach evitaven que es perdessin les vinyes velles de 35 viticultors de la Cooperativa Agrícola de Porrera i creaven la marca Cims de Porrera. Revaloritzaven la terra conreant-la de nou però sobretot pagant el jornal del pagès a un preu que mai no s’havia pagat.

Cargando
No hay anuncios

Avui el pare, Josep Lluís Pérez, ha passat el relleu al seu fill, Adrià Pérez, que juntament amb el cosí, lideren la marca, després que l’altra part que pertanyia a Vall Llach, passés a mans de Perelada. Però abans que tot això passés es va fer el Cims de Porrera clàssic 1996, que és el que es va tastar en La nit del poble.

Quan es va cloure el sopar, ja drets tots, el periodista Antoni Bassas va revelar la frase que havia dit Lluís Llach, que havia estat assegut al seu costat: "Em fa més il·lusió el que hem fet al Celler Vall Llach que la meva pròpia carrera musical". La periodista Empar Moliner agraïa a Albert Costa la seva generositat. Els assistents s'esmunyien carrers enllà de Porrera.

Cargando
No hay anuncios

Que els astres, el sol, la terra, el mar i l’amor continuïn agafats de la mà molts anys més.