Celler de Gelida: el lord d'Escòcia que ven vins de tot el món al barri de Sants

BarcelonaEl Celler de Gelida fa 130 anys, i ho celebra aquesta tarda amb un acte solemne a la seu del districte de Sants-Montjuïc (Creu Coberta, 104) de Barcelona, al qual assistirà l'alcalde la ciutat, Jaume Collboni. M’ho diu content, només entrar-hi, Toni Falgueras, a qui he demanat que m’ensenyi la joia de la corona del Celler de Gelida de Barcelona (Vallespir, 65), una joia que aquells que hi entrem a comprar amb presses una ampolla de vi potser no coneixem. Comencem per l’escala que baixa al soterrani i que està situada enmig de la primera sala de la botiga. Hi ha vins de cent anyades; són els vins que els demana qui es vol beure un vi de l’any que va néixer, o els compren per regalar, perquè potser no hi ha regal d’aniversari més curiós que un vi que té tants anys com la persona que fa anys.

Aquests vins, doncs, són una de les ninetes de la casa, però no són els únics, perquè el Toni és lord d’Escòcia, hi té dos pams de terra (els hi van regalar) i és un gran entès en whisky. És una de les seves passions, i per transmetre-la té uns difusors, com si fossin dispensadors petits de colònia, amb què vol transmetre les aromes de tots els whiskys que ven. Amb l’aroma es pot entendre com es fa la beguda destil·lada a partir de cereals.

Fem uns passos més i entrem en una segona sala, dividida per unes portes, on hi ha els vins que ens portaran a Xile, l'Argentina, Alemanya i Austràlia. “Xile és un paradís perquè no hi ha arribat mai la fil·loxera”, diu. "A Alemanya hi podem trobar rieslings amb vuit graus i mig i quatre grams de sucre, i, fixa’t, venc l’ampolla a 9,50 euros”, segueix. A l'Argentina hi ha vins fets amb la varietat de raïm malbec. A Austràlia hi trobem “la meravellosa syrah, i els blancs a Nova Zelanda”.

Mentre el Toni va explicant els vins, també t’explica com és el paisatge. Li agrada viatjar i visitar els cellers, perquè a la botiga vol transmetre-ho. Si ell no hi és ho faran els seus fills, Ferran i Meritxell Falgueras Febrer, i si no, ho faran els textos que hi ha escrit i que té penjats amb fils al costat de l’apartat de cada país. Tant és així que al Celler de Gelida es pot llegir una bona estona la bibliografia documentada de tot el que s’hi ven. Els textos són tan importants com les ampolles. De fet, des del mateix aparador ja es veu que la lletra és essencial: rètols grossos, amb indicacions dels noms, i sempre també amb els preus ben visibles.

Un carquinyoli amb foie-gras i Sauternes

Ara caminem uns metres enllà, i ens n’anem a França. Aquí toca parlar de menjar. “¿Has menjat mai un carquinyoli amb un tros de foie-gras i un Sauternes a la copa? És una delícia. Fixa’t com és l’ampolla del Sauternes: és petita, pensada perquè es vagi tastant a poc a poc. Nosaltres també venem carquinyolis, sempre m'agrada tenir-ne”.

Amb França visitada ens n’anem a Lisboa, i ens trobem amb Portos. “Si tots beguéssim unes copetes de Porto al matí, tindríem més bon humor”. Ho diu amb sinceritat en Toni Falgueras, perquè creu que els vins i els licors s’han de beure amb mesura, i que n’hi ha que et revifen, com el vi de Porto.

I en aquest punt, ens hi entretenim. “Aquí ens hem malacostumat que ens serveixin copes grans de les begudes que demanem, i no hauria de ser així. A Suècia, les begudes es demanen per centilitres, ben marcats a la copa, i per tant en demanes un o dos centilitres. Per contra, aquí al cambrer li demanem que sigui generós, que en posi força a la copa”.

En el gran viatge pel món que estem fent al Celler de Gelida hi ha temps per passar per Catalunya. Em fixo en les ratafies: n’hi ha tantes! Inclosa la que va regalar un president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i a un president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que va ser la Corriols. També hi ha olis d’oliva verge extra, i hi ha tòtems com els olis que estan fets amb les oliveres mil·lenàries de Tortosa. 

Al Celler de Gelida, per descomptat, no hi falten ni els escumosos ni els vins de les dotze denominacions d’origen catalanes. M’aturo en les referències del Priorat: Porrera i Mas d’en Caçador, de Vall Llach; Clos Galena; Dofí. També moscatell de Vilafranca del Penedès, i vins fets amb la varietat de raïm malvasia de Sitges. 

I ara una altra joia de la corona. Els licors d’herbes, que el nostre país sempre n’ha begut en sobretaules com a digestius o com a gaudis. “En tinc de Chartreuse, que s’havia arribat a fer a Tarragona, però ara es fa a França, i no sé per què, però en tenim molta demanda; es veu que a França no n’hi ha i nosaltres sí que en tenim”, comenta Falgueras. De licors en tenen fins i tot fets amb la flor de saüc i amb pera, i qui vulgui pot comprar-hi també l’alcohol per fer-ne a casa: “¿Has provat mai de fer licor de cireres o de fonoll?” Li responc que no, perquè de moment ja estic immersa en la producció de limoncello i ratafia.

Entrem a les curiositats finals: els sakes catalans, que en tenim de molt bons. Se’n fan al delta de l’Ebre i a Tuixent (Alt Urgell). Els de Tuixent són els de Seda Líquida, nom que van manllevar d’un llibre escrit per Antonio Campins el 2008, i que portava per nom justament Sake, la seda líquida. Els de Tuixent van començar el 2015 i en fan diverses varietats. “Fins i tot etiqueten en japonès”, diu Falgueras. I ara l’última curiositat: els vins més amagats del Celler de Gelida, els que no estan a la venda ni exposats, sinó desats al magatzem situat davant per davant de la botiga, són els que va exposar a l’aparador el 1978 per a la 1a Mostra de Vins de Catalunya. En va fer un aparador tan rodó que el va arribar a deixar a la Generalitat de Catalunya. Quan li van tornar els vins va pensar que no els havia de posar a la venda, sinó desar-los per sempre més com a record. Encara avui, quaranta-set anys després, el Toni els ensenya, orgullós. “Es veuran bé a la foto?”, pregunta. Li assegurem que sí. El viatge ha començat a casa i acaba on ha d’acabar, amb els nostres vins.