Una carinyena que m’ha robat el cor

“Hola, bon dia, que hi ha l’Anna?” La veu que em respon a l’altra banda del telèfon és la d’una dona gran, d’accent polit, amb aquesta amabilitat innata d’algunes persones que et tracten de vostè, que vocalitzen –i vocalitzar és una manera de ser amable–. Em diu: “L’Anna em sembla que és al camp, i en Joan potser deu ser amb alguna màquina”. Em diu que ja em trucaran, però deuen estar enfeinats a la vinya.

El Celler Martí i Fabra, de la família Carreras, és a la masia de tota la vida. Hi ha “documentat” el vi des del segle XIV. No ho puc evitar. Els haig de parlar del primer document, la compra d’una vinya del 1305. Som a l’Albera. En un terra duríssim, pobre, de pissarra i de granit. Els ceps hi creixen –i el sòl agafa l’escalfor i la pluja– i es refresquen per la tramuntana. Les vinyes, com la masia, són velles: n’hi ha de vuitanta i de cent anys. Un cep de cent anys és patrimoni cultural, com ho seria una casa de cent anys, una fita en un camí, una olivera, un llibre o un quadre.

Al cap d’una estona de parlar amb la matriarca, la Carme, que de primer cognom es diu –esclar– Viñas i de segon –també, esclar– Pastoret, em truca la Clara Poch. “Soc la sobrevinguda”, em diu, tota simpàtica. "La Carme és la meva sogra. En Martí Fabra Carreras és el meu sogre, que ja està jubilat. I qui fa el vi és el seu fill, que és en Joan Fabra Vinyas, el meu home".

El vi que tenim avui a la copa és perfectíssim per explicar qui som i per jugar. Quan juguem a tastar, a endevinar (a fracassar alegrement), un monovarietal ens va com l’anell al dit o com el vi a la copa Riedel. En aquest cas tenim una carinyena cent per cent. Així, podem pensar: ah, la carinyena té aquest color i aquesta acidesa i aquests tanins. La podem descobrir. La podem, doncs, estimar. Aquesta carinyena, una 2022 (en aquestes alegres pàgines ja hi estan sortint vins de la sequera), té un grau alcohòlic que els sorprendrà. Un 15%. Per tant, en el rang del WSET, el curs de vi que et porta, si ets molt, molt estudiós, a master of wine és un grau alcohòlic “alt”. A partir de 13,9 ho és. Els vins d’avui dia, els que demana això que en diem “el mercat”, són poc alcohòlics. M’agrada aquesta idea d’anar per lliure. La carinyena d’avui m’ha enamorat molt.

Un clàssic català

Perquè aquesta carinyena és, doncs, un “clàssic” català, i ho dic amb tota la intenció. És un elogi. Un clàssic amb grau, amb acidesa, amb rodonesa, amb embolcall. Un vi que s’explica, només, a través de la tramuntana, ple d’honestedat –per tant, d’història–, ètic i alegre, per gaudir amb un rostit dels que ja no en queden, unes mandonguilles amb sípia, sisplau, una truita amb suc, un entrecot amb patates fregides (quin plaer) o un ou ferrat de gallina feliç. Un vi per dir: “Va, avui sí!” Un vi per dir, com la Dorothy Parker: “Salut i que es perdi tot”.

Un vi d’avui i de sempre, un vi que tinta la copa i les dents, que fa salivar, que fa voler-ne més, que explica el vent i el mar. Un vi de mar i muntanya. Un vi que val molt més del que costa. La carinyena sola, quin goig únic del nostre territori. Un vi que convida a l’àpat, a la bona companyia, és la nostra bandera. Dels vins més bons que fem a casa, el reservem en ocasions especials. Un vi de fruita vermella, madura, licorosa. Hi és present la bota –que no domina i acompanya– i és equilibradíssim. La Clara em diu: “És una varietat molt punyetera, la carinyena, que pot tenir rusticitat, però aquesta no és feridora, al revés, és elegant”. Somric. “Clara, no et conec –li dic–, però aquesta carinyena no hi ha qui l’aturi i m’ha robat el cor”. M’ha encantat.