A la Barcelona Wine Week el vi català demostrarà, un any més, que està entre els millors del món

Avui comença a Barcelona una altra edició de la Barcelona Wine Week, una trobada internacional del sector del vi, tan important, econòmicament i culturalment, a casa nostra. En un context de canvis d’hàbits de consum, de campanades amb llúpol, de posar al mateix sac el vodka i el picapoll, aquesta fira és un aparador, brillant i elegant, suggestiu i atractiu, positiu, d’aquesta part de la cultura, que en el cas del Mediterrani ve de molt, molt antic, sense la qual no “som”. El paisatge de Catalunya, de mar a muntanya, no s’entén sense la vinya. La religió que ens ha acompanyat i construït en aquests 2025 anys, justament, celebra l’eucaristia amb pa i vi, rememorant l’últim sopar de Crist amb els seus deixebles, on els dona a beure vi, que és la seva sang, i pa, que és el seu cos (i que fa la funció, permetin-me la broma, dels picos que roseguem, avui, quan anem als tastos). Els Evangelis en són plens, de vi. No es perdin, sisplau, la brillant i extraordinària traducció de Roser Omar de l’Evangelio de Mateo, publicada per Blackie Books, i veuran que a Jesús, en algun passatge, els seus enemics el titllen de “borratxo”.

Hi ha moltes coses interessants en aquesta fira, que, l’any passat, va tancar amb un èxit absolut. En repasso algunes. Diria, per començar, que hi ha el tast històric dels vint-i-cinc anys de la creació de la Denominació d’Origen Montsant. Grans vinassos, de grans elaboradors, en aquesta DO que fa uns vins elegants, molt del gust internacional. Hi ha una taula rodona sobre el suro. Sí! Els taps de suro són una part bàsica del vi, i una part molt important de la nostra indústria. Perquè aquí, a diferència d’altres territoris vinícoles, equiparem el tap de suro a la qualitat. Jo mateixa considero, volent o sense voler, que els taps de rosca són per al vi de l’AVE (aquell “verdejito fresquito”), amb tots els respectes per al bon verdejo, que, naturalment, n’hi ha, perquè de bon vi n’hi ha a tot arreu. Però en altres regions vinícoles el tap de rosca es fa servir sense problemes, també per a grans vins.

L’Incavi, l’Institut Català de la Vinya i el Vi, ens proposa una altra taula necessària, sobre enoturisme. Molts cellers en fan, d’enoturisme, i molts altres en volen fer. És una manera d’obtenir ingressos i, sobretot, de mostrar i donar valor al vi en el seu paisatge. La taula proposa eines i ajudes als cellers. I, per cert, s’hi presenta el nou Quadern de Vins de Finca Qualificada. Tot el que sigui valorar els nostres vins, donar-los el prestigi que mereixen i que ja tenen a l’estranger em tindrà a primera fila. Amb una colla d’amics amateurs com jo (amateur és el que ama), cada any fem el tast dels nous vins de finca qualificada, celler per celler. Per començar ja hem anat de visita a Collbaix, al Pla de Bages. Que bé que ho fan!

Un Tinder del vi

La meva estimada amiga Sílvia Puig, que té el celler (unipersonal i meravellós) En Números Vermells, al Priorat, m’explicava avui que a la fira hi ha una mena de Tinder per a elaboradors i distribuïdors. L’elaborador fa l’esforç de tenir un estand i s’apunta a la llista, i els distribuïdors, si ho consideren, hi fan match. L’any passat, el celler Altavins, de la Terra Alta, va fer match a Àsia. Va fer match el petit i meravellós celler Jerisena, i el petit i meravellós celler Bielsa Ruano. I va fer match, d’una altra manera, la cooperativa Masroig. El prescriptor internacional Tim Atkin els va considerar “el millor celler cooperatiu”. A fe que ho són. L’exportació és una part molt important –sempre que a Donald Trump li sembli bé– del nostre vi. I l’assignatura pendent, no cal dir-ho, és que aquí també es consumeixi. Els vins de la Sílvia s’han de tastar. I si els tastes te n'enamores. És una dona que fa vi, i això em porta a un grup de dones del qual diria que la Sílvia no forma part. Mujeres del Vino, que impulsa la sommelier Meritxell Falgueras, cara visible, nas privilegiat de la institució que és el Celler de Gelida, a Barcelona. Ho fa amb una altra gran del vi, l’Anne Cannan, del mític i extraordinari Clos Figueras. Aquest any donaran el premi Isabel Mijares, durant la fira, i hi estarem ben atents. La Falgueras ha tret un llibre, amb Planeta Gastro, que es diu així: Mujeres del vino.

Food and Republic, una associació d’empreses que comuniquen l’alimentació (i el vi és aliment), és a la fira, i allà es trobarà amb el seu representant espanyol, que és una agència catalana, Pcats Comunicació. Hi ha agències africanes, americanes, asiàtiques... Trobar-se a la fira, tot fent una copa de vi, és fer xarxa, cosa que és bona per als clients, que en aquest cas són els elaboradors. Es donen “un cop de mà” i això és bo per a ells. I per a nosaltres. Si els pagesos es guanyen la vida, nosaltres tindrem aquest vi sempre.

Fora de la fira, fent això que se’n diu “off”, hi ha una experiència —i perdonin la paraula—que es diu Hotel Wine Fest. Són maridatges en hotels, amb vins d’algunes de les denominacions d’origen espanyoles. Em sembla interessant fer-hi una volta, perquè n’hi ha cinc de catalanes: Penedès, Pla de Bages, Conca, Catalunya i Empordà. És una molt bona notícia, aquesta fira. El vi fa conversa i fa mirar-se als ulls, per brindar. I això, en temps de mòbil, és una preciosa notícia. Salut i vi.