Què faig amb les ampolles de vidre buides?

BarcelonaUna ampolla de vidre tallada per la meitat i aplanada en què es poden servir aliments, una tasseta, un got, un plat rodó o una làmpada són alguns dels reusos de les ampolles de vidre buides, el nou objecte de la lluita contra el malbaratament. Malgrat que el vidre, llençat al contenidor verd, fa molts anys que es recicla (a Catalunya des del 1982), la reutilització encara és una tècnica innovadora, que impulsen especialment els restaurants, però també iniciatives de dissenyadors artesans.

A Montgat, la dissenyadora artesana italiana Lucía Bruni hi té des de fa 2 anys la seva empresa, destinada a transformar les ampolles de vidre en objectes quotidians. “Quan vaig arribar a Catalunya, el 2005, em va sorprendre que només estiguessin en el cercle del reciclatge i no en el de la reutilització”, diu Bruni. Ella ho veia com una incongruència majúscula, i va posar mà a l’obra per transformar-les sense haver-les de destruir i, per tant, sense crear-ne residus.

El resultat va ser Lucirmás, amb el temps contractada pels germans Roca, d’El Celler de Can Roca, per posar en marxa el projecte Roca Recicla, que actualment reutilitza les ampolles de vidre que s’obren diàriament al restaurant per transformar-les en vaixella. “Els vaig ajudar a posar en marxa la iniciativa a la Masia, situada davant del restaurant, on han muntat un taller de vidre com el que jo tinc a Montgat”, diu Bruni, que també va fer-los la formació.

Roca Recicla és un taller de km0 en què es procura que en cap dels passos de transformació hi hagi malbaratament d’aigua ni d’energia. “El cas és que no es tracta només de donar nova vida a l’ampolla de vidre, sinó que tots els passos necessaris siguin sostenibles, d’aquí que fins i tot el packaging estigui pensat amb la mateixa filosofia”, diu Bruni.

‘Upcycling’

Al taller de Montgat Lucía Bruni hi organitza també tallers oberts per a qui vulgui transformar les ampolles de vidre (sovint vinculades a unes emocions especials) en un objecte quotidià. Combina l’activitat amb els encàrrecs diaris que rep, sobretot de restaurants, de fer dissenys nous amb les ampolles.

La seva tasca la qualifica amb el terme anglès upcycling (reciclatge creatiu). “Faig upcycling perquè creo objectes que acaben tenint més valor que el que tenia el material original”, diu Bruni, que marca diferències amb el reciclatge habitual.

A Barcelona, els dissenyadors artesans Xavier Vega i Ester Luesma, de l’empresa Luesma & Vega, també han vist com els últims anys han rebut encàrrecs de cuiners que els han proporcionat ampolles de vidre (buides) especials perquè les transformessin. “Hem treballat per a l’Albert Adrià, que a l’establiment de Londres Cake & Bubbles fa servir els plats que li vam fer d’antigues ampolles de xampany”, diu Vega.

El cuiner Andoni Luis Aduriz, del restaurant Mugaritz (Errenteria, País Basc), també els ha encarregat plats a partir d’ampolles de vins, per a tastos verticals en què s’obrien vins de la mateixa marca. La idea era buscar una coherència entre tots els objectes presents a taula, fossin vaixella o ampolles.

D’entre tots els encàrrecs, el que han fet més sovint és el model més estès en la reutilització de les ampolles, que és l’ampolla tallada per la meitat i aplanada, convertida en plat. “No és un disseny original nostre”, diu Xavier Vega, que afegeix que, per fer-lo, cal serrar l’ampolla per la meitat i després fer-hi un tractament a la part del tap perquè s’aplani, i a totes les vores, perquè quedin polides.

Dit això, el dissenyador de Luesma dubta que la reutilització del vidre sigui més sostenible que el reciclatge. “L’energia necessària i el temps que es necessiten no sé si justifiquen la tècnica”, diu Vega, que comenta que la qüestió la planteja especialment en l’ús industrial. “Certament, amb cost petit i en sèries curtes, es poden aconseguir objectes interessants i no tan costosos”, afegeix.

Pel que fa a la reutilització, fins al desembre del 2019 ha estat en marxa la prova pilot de reús de les ampolles de vins Rewine. Iniciada el setembre del 2016, va voler demostrar-ne la viabilitat tot implicant botigues, distribuïdors, restaurants, cellers i consumidors finals.