Vips&Vins
Vins i caves17/11/2023

Albert Om: "He deixat de comprar vins per l'etiqueta que tenen"

Periodista

Quins són els elements indispensables per obrir una ampolla de vi?

— No soc d'aquelles persones que necessiti gaire gent per beure vi, tampoc que hi hagi menjar. Si és un vi que m'agrada, en tinc prou amb degustar-lo i m'agrada dedicar-li temps i espai. Per exemple, si tinc un parell d'hores per llegir, em poso a la butaca, obro una ampolla de vi i tinc la copa allà mentre vaig llegint, o mirant un partit de futbol o una sèrie. És una qüestió que per mi està molt vinculada al plaer i a la tranquil·litat, en cap cas a la quantitat. Aquella estona al voltant de les vuit del vespre que tot afluixa.

Cada dia a les vuit del vespre?

— Diàriament potser tampoc, però tres o quatre vegades a la setmana, sí. A més, una ampolla em pot durar diferents dies i separo molt el moment de fer una copa: el dia el tinc més associat a continuar treballant, a la cosa pràctica i, per tant, sempre prefereixo aigua. Però el vespre ja és diferent, i si em fessis fer una llista, potser seria dels cinc plaers als quals em costaria renunciar.

Cargando
No hay anuncios

El context ha quedat clar, però quin és el contingut de la copa?

— No tinc cap Denomincació d'Origen predilecte, més enllà que sigui un vi català. Més aviat sé quins són els ceps que m'agraden com la carinyena o el cabernet franc. Però senzillament a mi el que més m'agrada és notar-lo i gairebé haver-lo de mastegar, que no sigui allò que m'ha passat i no me n'he adonat. Per això acostumo a escollir vi negre i dic que no em fa falta acompanyar-lo amb un plat perquè d'alguna manera m'estic menjant el vi.

Cargando
No hay anuncios

De vins negres catalans bons, n'hi ha molts. Tens algun mètode per triar-ne?

— S'han de complir uns requisits. Per exemple, calculo que gairebé el 95% del vi que consumeixo és català, perquè hi ha gent d'aquí que treballa molt per fer vi molt bo i m'agrada formar part de la seva aposta, encara que sigui només com a client. Per això sempre compro vins a cellers petits, és una de les meves grans aficions. De fet, mai compro lots de sis o de dotze, perquè una de les coses que més m'agrada és anar a les botigues a comprar vi, és una cosa que faig sovint. Llavors el que faig és deixar-me aconsellar pel cellerista de la botiga, com tothom, m'imagino. Però si hi ha una cosa que no faig és comprar un vi per l'etiqueta, però, en canvi, sí que he deixat de comprar vins per l'etiqueta. De vegades fan uns dissenys que penso: "Tanta etiqueta, no sé si hi haurà vi a dins".

Cargando
No hay anuncios

On no hi ha tant de vi per triar és a Islàndia, el país que vas homenatjar al programa de RAC1 durant set temporades i que has visitat sovint.

— I tant! Últimament, he anat dues o tres vegades en viatges més o menys llargs a Islàndia i allà l'alcohol està supervetat. Una cervesa val 10 euros i una copa de vi val el que aquí et costa una ampolla, uns 20 euros. Per exemple, recordo una vegada que en un restaurant d'Islàndia vam trobar un Purgatori de Torres, de DO Costers del Segre. Em penso que per aquella ampolla vam pagar 120 euros. Clar, aquest vi en un restaurant de Catalunya la trobaries per 45 i al celler per poc més de 30 euros. Quan tornes a Catalunya t'adones que paguem vins espectaculars per 40 euros i vins exquisits per menys de 40, una cosa que passa a pocs llocs del món.

Cargando
No hay anuncios

Tot són bons records i exquisideses, no tens cap record amarg relacionat amb el vi?

— Ara no te'n sabria dir cap, especialment... Però amb el temps sí que he après que el pitjor són les barreges, jo crec. Poden arribar a cascar una mica i... Per exemple, fa 20 anys es va popularitzar molt els menús degustació maridats. Després de fer el primer vaig veure que això no estava fet per al meu cos. No trobo el punt d'equilibri entre tanta barreja. 6 vins diferents en un àpat no se't pot posar bé.