Adrian Grösser: "Em sembla molt 'fashion' el vi rosat"

Els actors aneu amb horaris girats: quan la gent descansa vosaltres treballeu. Quin és el moment que tens per desconnectar i fer una copeta de vi?

— No només això, sinó que quan estàs fent teatre vius una mica pel teatre, és a dir, et despertes al matí i ja tens la funció al cap. Jo sempre he dit que sobretot amb el teatre hi ha com una cosa de no descans mental, que acabes de treballar a les 11 de la nit després de la funció, però saps que des que et despertis l'endemà fins que comenci la funció ja la tindràs al cap, per molt que te'n vagis al gimnàs, o que facis qualsevol altra cosa. Sempre queda el run run. En el cas dels rodatges, també són molt intensos i no és fins al final que tens més temps. Jo no soc un gran enamorat dels horaris dels actors. Per això la copeta de vi sempre es dona després de la funció, o en aquest cas el dilluns, que acostuma a ser el dia lliure.

Sovint als camerinos es posa alguna cosa de menjar o beure. Què és el que demanes?

— Jo sempre tinc una ampolla de Ballantine's comprada per mi. Això va ser perquè me la van regalar un any que vaig fer una estrena d'una funció i em va anar molt bé. Ara no recordo quina era, però des de llavors sempre haig de tenir una ampolla de Ballantine's al camerino perquè em doni sort. Encara que jo no soc gens de whisky, eh? És només superstició. És quan acabem l'obra que fotem un tapet. Ho veig bonic, perquè al final és una cosa que comparteixes amb els companys d'equip i perquè no deixa de ser una mostra de final i celebració.

Justament, pels desplaçaments com a actor has pogut viatjar força. Recordes alguna copa en especial?

— Un cop em van convidar, juntament amb altres actors, a fer una verema a les vinyes de Jean León. Tenen una cultura molt arrelada amb el tema del cine, i per això van decidir fer la verema del cine. Ho recordo molt perquè, a part de fer la verema, també vam tastar uns vins molt bons i un gran dinar. Allà vaig tastar el millor vi que he tastat mai. No soc un expert de vins, però aquell vi era molt bo i encara me'n recordo ara. Recordo que portàvem molt vi, i quan estàs en aquesta situació no acostumes a voler més vi perquè no t'entra, però recordo que m'hi van insistir i em van dir que l'últim que servirien estava especialment bo. Així era. Em penso que era una ampolla de la dècada dels vuitanta.

T'interessa que t'expliquin el procés d'elaboració del vi?

— És una història, i quan tu fas un trago d'aquella història, és un gust, a vegades. Passa el mateix amb el menjar. Quan ets en un lloc que no coneixes i tastes un plat tradicional, penso que té un valor afegit, perquè hi ha història i és cultura. El gust sensorial i intel·lectual.

Una de les coses que m'ha sorprès quan ens hem trobat ha estat que miressis amb atenció els vins rosats. T'agraden especialment?

— Sí, molt. Em sembla molt fashion, el vi rosat. M'encanta el color del vi rosat, el trobo preciós. Em crida l'atenció per la imatge, però també pel gust, per això acostumo a demanar rosats. Si vull un vi una mica més fresquet i amb una mica més de cos que un blanc, demano un rosat. De vi blanc, de fet, en bec molt poc.

Quines altres especificitats tens en compte a l'hora d'escollir un vi?

— El vi el demana la meva mare, sempre. Jo, normalment, miro sobretot d'on és el vi i ja més o menys em faig una idea de quin gust tindrà. Però és que els meus pares sempre han estat molt de cultura de vi. Encara que jo al final he acabat sent més de cervesa...

Què diferencia, per exemple, una trobada amb un vi o una cervesa pel mig?

— Ostres, doncs no ho sé, però sí que és veritat que es crea un ambient diferent. En el meu cas, penso que depèn de la persona. Tinc relacions amb les quals, quan quedem, bevem vi, i relacions amb les quals, quan quedem, bevem birra. Tinc gent que la relaciono amb el vi i gent que la relaciono amb la birra.