El Nutri-Score, el semàfor de la nutrició: realment serveix per menjar millor?

A l'embolcall d'alguns productes envasats que es venen al supermercat hi llueix el Nutri-Score, un sistema d'etiquetatge que complementa la clàssica taula nutricional. És molt fàcil d'identificar perquè figura a la part frontal de l'aliment i perquè es presenta amb una escala de colors cridaners que poden recordar els d'un semàfor. Des del 2017 l'han adoptat progressivament vuit països europeus, entre els quals hi ha l'estat espanyol i des d'enguany Portugal, però per ara la seva incorporació als productes és voluntària. Mentre que la UE encara no compta amb un etiquetatge frontal alimentari (FOP) harmonitzat i té pendent decidir si obliga la indústria alimentària a incloure el Nutri-Score o un altre sistema en tots els productes, els experts debaten si resulta útil per menjar millor.

Què és el Nutri-Score i per què s'ha creat

El Nutri-Score és un sistema d'etiquetatge "senzill i intuïtiu" que respon a la directriu de l'OMS de promoure entorns saludables, afirma Nancy Babio, que és membre del consell assessor i portaveu del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (Codinucat). Empra un logotip de lletres (de la A a la E) i cadascuna està associada a un color diferent: verd fosc, verd clar, groc, taronja i vermell. Segons Babio, "el format és molt visual, ja que com més verda és l'etiqueta del producte, més saludable i com més vermella, menys saludable". Del sistema en queden exempts productes frescos, d'un sol ingredient (mel o vinagre), begudes alcohòliques i cafè, tes i infusions, entre altres.

Es basa en el càlcul d'un perfil nutricional global de la Food Standard Agency (FSA) britànica, que va validar l'algoritme sorgit arran d'una investigació de la Universitat d'Oxford per regular la publicitat enfocada als infants, i el qual després ha estat adaptat pel Haut Conseil de la Santé Publique (HCSP) francès. Per calcular el Nutri-Score de cada aliment es valoren de manera negativa els elements que caldria limitar en la dieta (energia, àcids grassos saturats, sucres i sal) i de manera positiva els que haurien de tenir-hi més presència (fruites i verdures, fibra, proteïnes, fruits secs i olis com el d'oliva). Tothom pot verificar com es calcula a la web del sistema.

Indica els envasats més sans del súper?

No ben bé. Com explica l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan), "l'objectiu és que el consumidor compari la qualitat nutricional de productes similars entre si, bé siguin de diverses marques, de la mateixa família o moment de consum, però no és una comparativa en relació amb tots els productes existents en el mercat". Babio posa exemples: pot servir per comparar uns cereals d'esmorzar farcits de xocolata d'una marca amb el producte "equivalent" d'una altra, uns flocs de civada amb uns cereals amb xocolata o bé un iogurt respecte a un arròs amb llet perquè ambdós productes podrien ser unes postres.

S'ha incorporat en tots els productes?

A França el 60% de les empreses alimentàries han adoptat el Nutri-Score, detalla l'Aesan, però no disposa de dades de l'estat espanyol i d'aquí que hàgim comprovat la seva implantació en cinc supermercats diferents. En alguns és del tot anecdòtic i en altres va en funció del producte o es fa més present perquè l'incorpora la marca blanca. En el pernil dolç o els sucs només figura en algunes marques blanques (C o D). És més freqüent en cereals d'esmorzar, sovint A o B fins i tot encara que tinguin un sucre considerable, o en iogurts, però alguns ensucrats arriben a obtenir la mateixa qualificació que la seva versió sense sucre. Amb tot, fa l'efecte que algunes empreses només inclouen el Nutri-Score en productes en què surten ben parades, però la indústria que l'incorpora a la categoria E, segons valora Babio, és "transparent indicant que el seu producte compleix una funció hedonista i no nutricional".

Com s'ho ha fet la indústria per treure bones puntuacions?

El Nutri-Score també és "una eina per animar la indústria a millorar la qualitat nutricional dels aliments", detalla Babio. Si bé és "molt difícil" que un producte E passi a ser A o B, un simple canvi en la composició pot fer-los escalar de posició. En el seu llibre Que no te líen con la comida, el doctor en ciència i tecnologia dels aliments i divulgador científic Miguel Ángel Lurueña relata que els iogurts ensucrats d'una marca molt venuda amb un 12,5% de sucres van fer prou amb reduir-ne 0,6 grams per cada 100 perquè passés d'una C a una B. "Abans era un producte insà (i ho semblava), però amb aquest canvi tan insignificant es va aconseguir que semblés saludable, malgrat no ser-ho", defensa. Que hi hagi cereals d'esmorzar amb una B malgrat tenir al voltant d'un 25% de sucres afegits s'ha aconseguit afegint-hi una mica de fibra, ja que "suma punts positius que emmascaren la puntuació negativa deguda al sucre".

Per què ara s'ha canviat l'algoritme per calcular-lo?

"El Nutri-Score ha anat posant pegats a mesura que hi ha hagut protestes, queixes i s'han vist errors", explica Lurueña, com amb el cas de l'oli d'oliva, inicialment pitjor qualificat que una Coca-Cola Zero. Ara s'ha canviat l'algoritme per, segons Babio, "corregir algunes de les seves limitacions i garantir més coherència en les recomanacions nutricionals". Empitjoren les classificacions dels productes amb un alt contingut en sal o sucre, dels dolços en general (com els cereals d'esmorzar) i de les begudes edulcorades. A més, l'oli d'oliva escala de la C a la B, es busca discriminar millor entre el pa refinat i l'integral o la fruita seca salada o endolcida de la crua, i la carn vermella rep una puntuació més baixa que l'aviram i el peix. La indústria alimentària té fins que acabi el 2025 per adaptar-s'hi.

El Nutri-Score és un bon recurs per menjar millor?

Babio no té dubte: "El Nutri-Score es basa en evidències científiques extremadament sòlides (més de 130 estudis publicats en revistes científiques internacionals), que han validat l'algoritme subjacent (en relació amb la prevenció de malalties cròniques com el càncer, malalties cardiovasculars, obesitat, en relació amb la mortalitat, etc.) i ha demostrat la seva eficàcia per ajudar els consumidors a orientar les seves eleccions cap a aliments més favorables per a la salut". Un estudi de l'OCDE també mostra que l'adopció en els 27 països de la UE permetria reduir al voltant de 75.000 casos anuals de malalties cròniques. Babio i l'AESAN consideren que hauria de ser obligatori perquè sigui efectiu.

També ha suscitat crítiques, però hi ha alternativa?

Lurueña recorda que el sistema FOP que esculli Europa pot servir per orientar la compra del consumidor, però també per decidir polítiques públiques. "A quin objectiu ha de respondre l'etiquetatge: a la gent o a les empreses?", es pregunta Javier Guzmán, que dirigeix Justícia Alimentària, una ONGD que ha fet campanya per la retirada del Nutri-Score. En la seva opinió, el Nutri-Score afavoreix més la indústria perquè és "compensatori"–la fibra pot emmascarar el sucre– i "no és categòric", a diferència dels octògons de Xile, molt més directes a l'hora d'indicar un producte insà: són uns segells de color negre per advertir de l'alt contingut de sucre, greixos saturats, sodi (sal) o calories.

Guzmán també es mostra partidari dels perfils nutricionals de l'OMS, un sistema estricte emprat a Portugal per restringir la publicitat de productes insans dirigida a menors. En l'anterior legislatura també pretenia aplicar-lo Consum a l'estat espanyol amb el mateix fi, però Agricultura ho va frenar. Lurueña també prefereix els octògons xilens o els perfils de l'OMS, perquè el Nutri-Score "no és tan intuïtiu" com pretén i "simplifica molt la informació". Per això recomana als consumidors tenir uns coneixements mínims per saber llegir tot l'etiquetatge i no quedar-se amb la façana, mentre que Guzmán reclama centrar-se en reduir el consum de processats i ultraprocessats.